Cercador
Més sobre immigrants.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Un dels arguments amb què l'extrema dreta sosté que els immigrants tenen més predisposició als delictes que els autòctons és que, representant "només" el 13,4% de la població espanyola (el 17% de la catalana), és majoria entre la població reclusa als centres penitenciaris, representant un 60,3%.
A parer meu, les restants forces polítiques, tant al govern com a l'oposició, actuen malament defugint el tema, perquè això no fa més que crear entre la ciutadania la sensació que se li està escamotejant una realitat perniciosa. Seria preferible que el debat s'abordés amb rigor i sense por a reconèixer algunes evidències. Perquè és cert que hi ha causes alienes que afavoreixen aquest desequilibri, com que els cossos policials augmenten la vigilància sobre individus amb trets racials diferents i que als reclusos estrangers en règim de presó preventiva els és més difícil que als autòctons obtenir la llibertat provisional sota fiança, però introduint factors correctors encara subsistiria el desequilibri. Passa el mateix que amb els gitanos, que, malgrat l'existència de minories dintre d'aquesta minoria ètnica, perfectament integrades en la societat paia (a Barcelona, per exemple, n'hi ha tres nuclis: en els barris del Raval, Gràcia i Hostafrancs), és un col·lectiu assenyalat i amb una notòria presència a les presons, en aquest cas femenina.
De vegades perdem de vista que aquestes minories estan constituïdes per persones, cadascuna de les quals té dret a la presumpció d'innocència. Que la presència d'infractors de la llei en el col·lectiu sigui important, no autoritza a denigrar-lo i a generalitzar afirmant que TOTS delinqueixen: d'aquesta actitud se'n diu racisme i, de fins on pot arribar el racisme institucionalitzat, la història recent ens ha aportat exemples esfereïdors.
L'immigrant per raons econòmiques (no estem parlant dels qui busquen asil polític) acostuma a provenir dels sectors més pobres de la població d'origen, amb un nivell baix de cultura i qualificació professional. Si a això i al desarrelament familiar dels barons que arriben sols hi afegim no trobar feina, les condicions estan servides per ingressar en la marginalitat i la delinqüència. Per aquesta raó hi ha unes normes per obtenir un permís temporal de residència i de treball, però és clar que, per damunt d'això, hi ha principis humanitaris que obliguen a prestar auxili a qui s'ha jugat la vida per arribar al nostre territori i a acollir-lo ni que sigui provisionalment.
Jo diria que hi estem obligats, tenint en compte l'espoli a què vam sotmetre molts dels països d'origen d'aquests immigrants: històricament, la prosperitat de què gaudim en els països desenvolupats no hauria estat possible sense el colonialisme... i un neocolonialisme encara vigent en molts casos.
A parer meu, les restants forces polítiques, tant al govern com a l'oposició, actuen malament defugint el tema, perquè això no fa més que crear entre la ciutadania la sensació que se li està escamotejant una realitat perniciosa. Seria preferible que el debat s'abordés amb rigor i sense por a reconèixer algunes evidències. Perquè és cert que hi ha causes alienes que afavoreixen aquest desequilibri, com que els cossos policials augmenten la vigilància sobre individus amb trets racials diferents i que als reclusos estrangers en règim de presó preventiva els és més difícil que als autòctons obtenir la llibertat provisional sota fiança, però introduint factors correctors encara subsistiria el desequilibri. Passa el mateix que amb els gitanos, que, malgrat l'existència de minories dintre d'aquesta minoria ètnica, perfectament integrades en la societat paia (a Barcelona, per exemple, n'hi ha tres nuclis: en els barris del Raval, Gràcia i Hostafrancs), és un col·lectiu assenyalat i amb una notòria presència a les presons, en aquest cas femenina.
De vegades perdem de vista que aquestes minories estan constituïdes per persones, cadascuna de les quals té dret a la presumpció d'innocència. Que la presència d'infractors de la llei en el col·lectiu sigui important, no autoritza a denigrar-lo i a generalitzar afirmant que TOTS delinqueixen: d'aquesta actitud se'n diu racisme i, de fins on pot arribar el racisme institucionalitzat, la història recent ens ha aportat exemples esfereïdors.
L'immigrant per raons econòmiques (no estem parlant dels qui busquen asil polític) acostuma a provenir dels sectors més pobres de la població d'origen, amb un nivell baix de cultura i qualificació professional. Si a això i al desarrelament familiar dels barons que arriben sols hi afegim no trobar feina, les condicions estan servides per ingressar en la marginalitat i la delinqüència. Per aquesta raó hi ha unes normes per obtenir un permís temporal de residència i de treball, però és clar que, per damunt d'això, hi ha principis humanitaris que obliguen a prestar auxili a qui s'ha jugat la vida per arribar al nostre territori i a acollir-lo ni que sigui provisionalment.
Jo diria que hi estem obligats, tenint en compte l'espoli a què vam sotmetre molts dels països d'origen d'aquests immigrants: històricament, la prosperitat de què gaudim en els països desenvolupats no hauria estat possible sense el colonialisme... i un neocolonialisme encara vigent en molts casos.
Comentaris
-
Lliçó[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 31-08-2024 | Valoració: 10
Joan, ens has donat una lliçó magistral sobre la immigració real, no la imaginada per alguns. Aquí, a 15 km de Ripoll, el teu relat seria molt necessari. Una forta abraçada.
Aleix
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Les tres taronges a la Pobla de Claramunt (últim enigma musical).
- Els Rothschild i Sant Celoni (enigma musical).
- Desconnexió total.
- Danys col·laterals.
- Vint nanoocurrències sobre SENSE SENTIT (carència d'algun sentit perceptiu).
- Dec ser un mal català.
- El Sr. Perfecte Deulofeu.
- Més sobre immigrants.
- Tres cançons.
- Estranger, estrany o desconegut?
- Negrates i moros de merda.
- Vint nanoocurrències sobre L'ESGLÉSIA.
- Vint nanoocurrències sobre GARGOTS.
- Compte amb el sol!
- El pinyó maleït.