Mecàniques que s'imposen al dolor o De la pèrdua del control de la bicicleta.

Un relat de: jovincdunsilenci
Em torbà la seua por, tot i que el bac resultant em fou grat: bressolat per una calàndria, just quan el seu refilet encenia la lluna; rar i commogut li entrí, lliscant suau pels colps que, de lluny, produïa un mascle enfollit per la confusió que patia; ell encara no se n'havia adonat de la seua invisibilitat, que li impedia imposar-se, com era el seu deure i així hauria estat, de no ser perquè feia anys que un virulent atac de prepotència l'havia fulminat, i la cridava encara, de tan possessiu com era aquell amor seu que mai no va tenir a bé demostrar, no fos cas que ella, al seu parer una incapaç, es pensara que realment se'l mereixia.

Fou en el transcurs d'una recriminació fútil, la primera vegada que la jove arribava amb una bicicleta mutilada. Se li va ordenar que la deixara allà on l'havia recollida i, ja estava ella desfent el camí, mentre l'espòs, darrere seu, l'espentava a la vista de tots, quan va ocórrer allò: la seua caiguda i mort; amb el dit encès, ell s'extingia tot maleint-la des del terra polsós; de res havia servit tancar el pensament i la boca a les puntellades als malucs, tantes que el dia de la troballa ella ja coixejava sense remei i així ho seguiria fent; era, tal i com el difunt acabava de sentenciat, el castic que mereixia la dona que no caminava recta.

Podries imaginar-la desposseïda de voluntat i de veu, sentir que no confia; tot allò rebutjat ho pren, perquè li sembla bell i digne de ser sublimat; té incrustacions de menyspreu sota la pàtina que l'enfosqueix i fa per dissimular la por, en el país on va arribar sanglotant des del fang compacte del seu passat, per un mar de cim inestable altíssim i cristalls punxeguts. De vegades somia que s'ofega dins d'un sac, sense peus per donar-se impuls, sense braços per desfer-se'n i pujar, sense mans per prendre el control i agafar-se, però jo sent com m'obri el cor, a poc a poc, i com, fins i tot, accepta que l'ajude a pedalar de nou. Tampoc no m'enganye. Ella tem, per sobre de tot, qualsevol home.

Comentaris

  • Prepotència.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-08-2019 | Valoració: 10

    Realment un relat que m'ha impressionat amb tota la seua trama. Els prepotens haurien de patir més. Sí, molt bona redacció, on manifestes tota una desgràcia que li passa a una dona. Ho expresses d'una manera quasi surrealista.
    M'ha agradat com ho planteges... Jovincdunsilenci.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • Bellesa[Ofensiu]
    Vicent Terol | 22-01-2017 | Valoració: 10

    Aquest relat reclama atenció per a gaudir de la poesia que posseeix i endinsar-se en la història. Podria ser una lectura adient per a parlar sobre la violència masclista. Més enllà d'això, ací hi ha bona literatura i bellesa. Enhorabona!

  • Preciós relat[Ofensiu]
    brins | 21-01-2017 | Valoració: 10

    Bellíssima prosa poètica, jovincdunsilenci, malgrat la cruesa de l'argument, la bellesa de les teves paraules el fa sublim. Felicitats!

    Pilar

  • Poètic i dolorós.[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 21-01-2017

    Les bicicletes també serveixen per parlar d'un tema tan punyent com la violència de gènere.
    Poètic i dolorós.

  • Aleix de Ferrater | 21-01-2017 | Valoració: 10

    La por de les persones poden tenir reaccions sorprenents. I els protagonistes d'aquest relat també sorprenen. Però com que ho descrius amb aquesta prosa tan rica, tan farcida de vocabulari creatiu, sembla que entri millor. Un gran exercici literari! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Patiment i esperança...[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-01-2017 | Valoració: 10

    Estaria bé que tots els maltractadors (homes i dones) es morissin quan tinguessin un atac agut de prepotència, bona idea...
    El teu relat, com sempre, és tan bell, que un cop més he gaudit i he patit a la vegada. És com si del fang de la vida de la protagonista anessis modelant, paraula a paraula, una nova esperança per treure-la del patiment enganxós que li ha quedat adherit.
    Només puc dir "gràcies" per compartir el teu art.

Valoració mitja: 10