Cercador
Nosferatu
Un relat de: jovincdunsilenci- Compartir:
els teus passos petits
i cansats de fugir-se,
les finestres penjades
de desfetes façanes,
fumerals i canals obturats
apuntalats bellament
en la vasa del pit;
por de llum d'enderrocar-se
i ombra vetllant-se
la permanència disfressada
de promesa;
restaures el cant de l'aigua
en la barana d'algun balcó
i estens tremoloses analogies
sobre els fils de la nit
i entre les pinces de l'aire...
Torna la flor a velar-se, la que sempre mor...
Mes no la memòria,
insana,
xuclant-te la dolçor del cor.
En la nit inacabable
girant-te els espills,
jo no puc consolidar-te
el passat que enyores,
però acaronaria,
amb el tacte més suau que tinc,
l'esforç cansat i insistit
dels segles que no has dormit,
i cada pantaix decebut
de tu, alenant dins del meu pit.
Comentaris
-
Un relat bastant bonic.[Ofensiu]cuidador_d-ossets | 08-07-2020 | Valoració: 8
Hola, jovincdunsilenci.
El teu relat m'ha resultat i curiós, si bé no he entès (o no molt) el seu significat. Sembla una breu història d'amor...
En tot cas, les descripcions de paisatges i de coses de la vida m'ha resultat una mica inspirador, potser valdria la pena que fés algun relat per l'estil.
T'animo a continuar, jovincdunsilenci.
Salut!! -
Gràcies...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 29-06-2019
Gràcies jovinc, per la visita a la meua pàgina i per les teues paraules que m'han agradat. En el meu poema Records d'infantesa.
Una salutació.
Perla de vellut -
És deliciós...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 14-06-2019 | Valoració: 10
És deliciós i amb molta passió, aquest poema, que m'ha encantat llegir-te Jovinc, doncs tens una meravella de sentiments que són molts elevats.
El que em quede un poc perplexe, en el títol, Nosferatu. No sé què vol dir!!
Gràcies per compartir les teues vivències, Jovinc.
Una plaer de lectura.
Una abraçada...
Perla de vellut -
uau[Ofensiu]allan lee | 14-05-2019
no sé què dir-te, és un poema deliciós. Malgrat sigui Nosferatu. Escrius amb una estranya passió. M'ha agradat molt.
a -
La permanència disfressada[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 25-10-2018 | Valoració: 10
Quin seguit de frases, quina fila d'imatges , quin retrat més punyent de l'enyor ancorat al pit! Un poema bellíssim, on la força interior la veig com la protagonista de la vida. Una forta abraçada.
Aleix
Valoració mitja: 9.33