Cercador
De pell i de temps
Un relat de: jovincdunsilenci- Compartir:
Ell t'ha vist primer. Quasi sense deixar-te dir t'agafa la mà i ja esteu asseguts, molt junts, en el comboi de la línia 3. Retrobes quelcom càlid, profund com els batecs de dos cors que es compassen; t'asserenes. En l'estació que us espera, la campaneta encara resta: la veuràs entre les fulles dels arbres de la llibertat; els seients se us han fet de fusta i alceu una finestra invisible, assequible a les vostres mans sense miraments:
Tornem, pel caminet absent que acollia els nostres secrets, a la figuera que s'alçava a tocar de la séquia inexistent, la resseguim amb els braços oberts i fent equilibris, damunt del ressalt de la seua voreta, des d'on som més alts i, com en un somni, atiem el foc que ens negàrem tant de temps; entrem als horts requalificats, s'endinsem en l'ànima dels tarongers, omplint-nos les mans de l'anhel fragant de la tarongina, i ens posem els ulls del llop que guaita per l'enderroc de la casa, grisa com els gats que miren, des de la teulada, el trontollar abstret i xiulador que indica, entre sotracs, que hem arribat.
Ja a dins, mengem d'un meló d'Alger; el sol va ponent-se per les llambordes arrodonides d'un temps molt més antic que nosaltres i, en abastar el punt on ens desconeguem, encara, s'espolsem el ciment que ens cobreix, així, sotraguejant cada cop que apropem, més, les mans a la pell que trema, la llum a cada color de la nostra nuesa.
Comentaris
-
Bastant bé.[Ofensiu]cuidador_d-ossets | 05-03-2018 | Valoració: 8
Un bonic poema romàntic, a l'estil de l'Osset de Peluix, de dues persones que es troben (o retroben) i es posen al seu racó íntim a omplir la panxa.
Sembla una trobada a Internet a cegues, com passa a vegades.
Espero que facis nous relats sense deixar passar molt de temps.
Salut!! -
Belles impressions....[Ofensiu]rnbonet | 21-11-2017
... contades amb un llenguatge poètic molt elaborat. No sempre s'aconsegueix que fons i forma vagen de la mà. Tu ho has aconseguit en aquest relat.
Salut i rebolica, paisana!
-
El temps perdut[Ofensiu]Montseblanc | 10-03-2017 | Valoració: 10
No sé si has llegit “Un dinar un dia qualsevol” del Ferran Torrent. El teu relat me l’ha recordat. Hi ha un capítol en que s’ajunten uns quants amics i van a l’horta, a una caseta, i dinen i mengen meló... I d’alguna manera és nostàlgic, trist i alegre a la vegada. Però el teu escrit és molt més ric en lèxic, en sensacions i sentiments. Intentant recuperar un temps que ja només és sorra al cantó de baix del rellotge.
T’haig de dir que t’agraeixo molt el teu comentari a “L’altre cantó de la paret”, sobre aquest relat i el de “La Caseta” i sobre els meus personatges i la vida que viuen. Sempre dic que els teus comentaris fan millor els meus relats.
Escric sobre el que sento, coses reals, però a la vegada no puc evitar que quan ho poso en lletres se’m barregi amb atmosferes generalment opressives, al límit del que és creïble, però la realitat supera sempre la ficció. Jo sento el que senten ells, sinó no ho podria explicar i, simplement, són (som) humans.
Moltes gràcies!
-
cursiva[Ofensiu]iong txon | 26-12-2016
Te n'has oblidat després de "ceguesa"
A veure si ha quedat tancada ara…
;-) -
M'ha agradat molt[Ofensiu]iong txon | 26-12-2016 | Valoració: 10
L'he trobat ple d'unes imatges, metàfores i simbologies d'una gran elegància. Un bonic exemple del que ha de ser la prosa poètica. De qualitat, sí senyora. Només puc agrair-te i felicitar-te per compartir un microrelat tan bonic. Moltes gràcies i bon any!
q -
Preciós[Ofensiu]brins | 23-12-2016 | Valoració: 10
Un retrobament de cors que commou l'ànima del lector.
Que bé que escrius, jo vincdunsilenci; em meravella la teva riquesa lèxica i la teva poesia.
Jo també et desitjo que passis unes molt bones Festes, benvolguda companya, i que la inspiració no se t'esgoti mai per poder oferir-nos relats tan bons com aquest.
Una abraçada,
Pilar -
Bon relat[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 23-12-2016 | Valoració: 10
M' ha agradat molt he passat molt bona estona llegint el teu relat. Gràcies pels teus comentaris m' han emocionat de veritat. Que tinguis unes bones festes i gràcies de cor
-
Poesia de pell[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 21-12-2016 | Valoració: 10
Un relat tan poètic que fa pensar en molt. Una història, un paisatge que m'ha fet pensar en Elx. Olors mediterrànies i un escrit de primera. que passis un molt bon Nadal i rep una forta abraçada!
Aleix
Valoració mitja: 9.67