Cercador
Onofre
Un relat de: jovincdunsilenci- Compartir:
Ara no pot amb una casa que el vigila, com quan de petit es girava i veia nanos que el seguien després d'escola: si mai no l'havien atansat era perquè no existien fora del seu cervell, com tampoc no existeix el turment que la casa li procura. En el silenci tan sols interromput pel soroll de la cullereta mirant d'atrapar, a fosques, les restes ja més que corrompudes de la melmelada apegada al vidre del pot, li venen calfreds al sentir unes mans que remenen per dintre de les entranyes del moble blindat, les possessions del seu cor.
* Ell: va en cursiva en el document original.
* Ell aprofitant rebé la picadeta: va en cursiva en el document original.
Comentaris
-
Magnífic[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 15-07-2019 | Valoració: 10
Vaja conte tan horripilant i tant tenebrós, on el Sr. Onofre és molt mesquí, com apunta el relat.
Realment el trobe com un relat surrealista, que les frases, no s'entenen molt bé, per la situació de la redacció.
Però m'ha agradat llegir-ho.
Una abraçada...
Perla de vellut
Pots llegir-me qualsevol poema que he editat en la meua pàgina. T'invinte quan pugues i tingues temps. Gràcies. -
M'agrada el dinamisme d'aquest relat.[Ofensiu]cuidador_d-ossets | 21-01-2018 | Valoració: 9
Hola, jovincdunsilenci.
Aquest relat és bastant bo, m'ha agradat, no perquè hagi entès molt el seu significat (només he entès frases soltes, ho lamento) sinó perquè crec haver entès el dinamisme del conte: un ésser cruel, lamentable en sentit negatiu, dèspota, sanguinari, enemic públic, sense pietat...
A vegades el significat no és tant important com la "melodia" de les paraules.
Et poso un 9. ¿No em diràs que és mala nota, suposo que no?
Ens veiem per aquí!! -
Merci ...[Ofensiu]Bonhomia | 17-01-2018
... pel comentari!
Sergi : ) -
Qualifico ...[Ofensiu]Bonhomia | 15-01-2018 | Valoració: 10
... aquest relat, completament, de realista. I és que l'ésser humà pot arribar a ser tan cruel que no podem imaginar-nos fins a on. Gran relat!
S. -
Cru[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 27-12-2017 | Valoració: 10
Un relat cru, fred, directe, a la vena. A vegades hi ha fets que cal descriure'ls tal com són. Justícia o no, és la pura realitat. Una forta abraçada, jovincdunsilenci i que passis unes bones festes de Nadal!
Aleix
-
Molt no[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 05-12-2017 | Valoració: 10
Esgarrifós pro una passada
-
És...[Ofensiu]Montseblanc | 05-12-2017
...esgarrifós i trist. Una persona malalta, que si quan era infant hagués estat diagnosticat i tractat, potser no hagués arribat als extrems d'horror a que arriba. És cert que a mesura que ens fem grans els "defectes" s'accentuen (de les virtuts no en sé res), però el protagonista del relat és un malalt que pateix i fa patir. Sempre fa molta més por el que tenim a prop, el que ens envolta quotidianament, la malaltia; que no pas, per exemple, uns extraterrestres o uns vampirs voladors.
Molt ben descrit i transmès, com sempre ho fas.
(Sobre el comentari que m’has deixat a “Les ales rebregades”, haig de dir que encara que a categoria posi “biogràfic” no ho és completament. És una història inventada amb alguns episodis reals. I sí, quan dic que la protagonista, als dotze anys ja va saber que aquell seria l’estiu més feliç de la seva vida, és cert. Ho vaig saber. Hi ha moments, sensacions, experiències, tant de felicitat com de tristesa, que “marquen el màxim” a l’escala interior del que podem sentir. Als dotze anys jo vaig tenir un estiu que va ser absolutament feliç, i tal com ho vaig sentir, vaig saber que era el màxim.
El de “L’hort del pare” és completament autobiogràfic, i el de “La bola” també. Moltes gràcies per llegir-los.)
Valoració mitja: 9.83