MEA CULPA

Un relat de: Mercè Bellfort
Aquest cop en Giovanni no es va poder controlar i la va fer de l’alçada d’un campanar: es va carregar el mossèn del poble. Allà, a la bella Camogli, totes les dones es perdien per culpa d’un jove capellà que la cúria havia enviat no sé sap ben bé amb quines intencions, tot i que els desperts mariners d’aquell racó de la costa italiana sospitaven el motiu.

Camogli s’estava quedant sense mainada. Els camoglians, farts de veure que només rebien quatre rals a canvi d’hores i hores a la inútil espera de pescar alguns peixos grossos que els solucionés la vida, havien començat a tocar el dos del poble.

En Giovanni, un home resistent a abandonar el poble, acabava de ser pare per tercera vegada. En va tenir prou, però, en adonar-se que el nadó havia nascut amb el mateix remolí de cabell al front que lluïen els dos fills grans. Allò va ser un senyal diví que el va portar a l'acció. Sense contemplacions va deixar la llevadora amb la paraula a la boca i el nen en braços, i es va adreçar com una fletxa cap a l’església.

Era diumenge de Rams i en mossèn Antonio predicava alegrement la paraula de Déu des del púlpit. La magnífica perspectiva de la que disposava no li serví de res: no va tenir temps ni d’encomanar-se a Sant Fortunato, patró del poble. En Giovanni, fent gala d’un domini absolut en el tir de la sarbatana, apuntà directe al front del predicador, remolí inclòs. Totes les dones quedaren d’una peça i temeren el pitjor en sentir rodolar el jove mossèn per l’escaleta de cargol. Curiosament cap home s’alarmà: els més cepats s’oferiren a recollir el cos inert que havia quedat mal estès al terra.

La cúria romana, a hores d’ara, ha enterrat la possibilitat de reconèixer un “mea culpa”. El nou mossèn, entrat en anys, es confessa amant de la bona taula i el bon vi. A Camogli hi regna la pau. I l’avorriment, també.

Comentaris

  • Molt bo![Ofensiu]
    Núria Niubó | 07-06-2013 | Valoració: 10


    Divertida història i engrescadora de llegir.

    Des del principi ens anuncies el final, però sense fer-nos perdre l’ interès i no és gens fàcil aconseguir que en aquest estil de relat l’acció és mantingui dinàmica.

    Un final molt bo, que fins i tot fa venir ganes de participar-hi!

    Felicitats Mercè!

    Una abraçada
    Núria

  • La culpa, del senyor rector![Ofensiu]
    rnbonet | 26-09-2012

    Així anomenem pel sud els mossens. I també al poble tenim històries de pèls-roigs (gens americans) fills de mossén i de beata tardana (Això diuen les males llengües).
    La història, xicona, contada amb tots els 'ets i els uts' que pertanyen. I divertida, com cal, si el/la lector/a combrega amb allò de 'els pecats del piu, el Nostre Senyor se'n riu" amb l'afegitó de " i els pecats de la xona, la Mare de Deu els perdona" (alguna cosa tinc a RC entorn els refranys citats).

    Seguiré, de tant en tant, llegint allò que escrius. Mentrestant, salut i rebolica!

    PS. Tampoc aquest anys presente res al teu poble. I això que li tinc ganes!!!!
    Emperò, el que tinc no és 'de rebut'... Que vol dir que si faig "l'Escala" algun dia
    serà per aconseguir un bon aladroc. O seitó. Fresc, lluent, cuetejant,,,,per fer bones 'anxoves'!

  • Una manera segura d’aconseguir “més feligresos” [Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 24-04-2012 | Valoració: 10


    Ei Mercè, acabo de llegir el teu conte i la veritat és que m’ho he passat pipa!

    I jo em pregunto, creus que si busquéssim bé per aquí i per allà, no en trobaríem més d’un de remolinet ros, moreno i fins i tot pèl-roig?

    Ui, MEA CULPA, quins pensaments...

    Una abraçada.

    Gemma

  • El remolí de mossèn Antonio[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-04-2012 | Valoració: 10

    Un preciós relat Mercè! Ple de costumisme, realitat, màgia i realisme màgic. Em recordes en Calders o, ja que som a Itàlia, en Cesare Pavese. És certa aquesta història?La forma com has escrit el conte, m'encanta. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Ay que em trenco[Ofensiu]
    allan lee | 11-04-2012

    amb la serbatana apuntant el remolí!! Què booooo!!!

    M'encanta, Mercè. D'una història no pas de gran originalitat en treus tota la gràcia, la punta i el saber estar. Xapó!!

    Una abraçada sense culpa, la culpa és tota teva ( per fer-m'ho passar bé!!!)

    a

  • Els mossens[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 11-04-2012 | Valoració: 10

    harien de ser tots grassonets, lletjos i entradets en anys.Així s'evitarien moltes complicacions, no creus Mercè ?
    M'ho he passat pipa llegint aquest relat de fi humor.
    Petonassos , estimada Mercè.

    Nonna

Valoració mitja: 10