MATALASSOS

Un relat de: MariaM

Mentre feia temps per a la visita amb la dermatòloga, que de tant en tant, un cop l’any, li fa un píling i li treu les taques de la cara, s’ha assegut en un banc del passeig. Li agrada badar, veure passar la gent i la vida; la vida dels vianants i la seva, perquè tots, en més o menys mesura, carreguen el seu fardell.
Se’ls mira i es mira, relaxadament, per ara; pensa en el que ha de fer a la tarda, amb més presses i més neguit, sobretot. A l’empresa, hi ha la presentació d’un nou producte; és per això que ja va empolainada, abans d’hora, per a l’ocasió.
Entre un pensament i l’altre, s’ha fixat en el rètol d’una botiga de matalassos que té just al davant. N’hi ha moltes que s’hi dediquen , moltes, moltes, certament, però d’aquesta li ha xocat el nom: “Matalassos a la carta”, i...zas, se i ha acabat el no fer res.
El de l’Oriol, de matalàs, s’hauria de canviar, ben mirat. I la dona se n’hi en va, entra decidida a la botiga de la qual tan sols s’ha mirat el nom.
N’hi interessa un, es clar. Li pregunten que de quina mida el voldria, i ella que diu que “amb un de metro noranta faig”.
La botiga està en fase d’obres, tot mig desordenat a causa de les reformes, sembla. Li demanen que s’esperi uns instants, abans de conduir-la a un gran despatx, sense rastre de matalassos, el gerent l’atendrà tot seguit.
S’estranya i vol aclarir que la compra no és pas a l’engròs, no es tracta d’una gran comanda, sinó que en necessita un de sol, per a ús particular. El noi que l’ha atesa li fa un mg somriure de complicitat, com qui fa l’ullet en senyal d’estar al cas, vaja.
A cada minut que passa la situació li resulta més estrambòtica i decideix anar-se’n. Va cap a la porta alhora que entra un home, jove, atractiu i ben plantat que, somrient, es presenta com a Carlos. És alt, molt més que no pas ella que és menuda, i que, perquè no dir-ho, se l’ha quedat mirant de fit a fit, sense badar boca.
Ell, amb un gest elegant, l’ha presa delicadament pel braç i la condueix a una sala contigua que ella creu serà el magatzem, la rebotiga. A l’habitació, molt ben decorada, allí sí, hi ha un gran matalàs, cobert amb una vànova de vellut, amb el llit ja fet, per tal que els clients puguin valorar la patxoca que els farà un cop posat a casa, es diu. Ho ha vist, també, a l’exposició que solen tenir en alguns grans magatzems; aquí, però, tot plegat està disposat amb molt de gust; llum tènue, llibres per aquí i per allà, tal vegada amb un excés d’escenografia, però.
Mentre guaitava, l’home ha tancat la porta darrere d’ells; s’ha tret l’americana i ha fet la intenció d’ajudar-la a ella a treure’s la jaqueta que dur sobre el vestit vermell que, diuen, l’afavoreix tant.
Posa’t còmode, li diu, en un to gens comercial. No entén el canvi en l’actitud d’ell, li sembla que es pren unes llibertats que no s’escauen, més de les que calen per fer l’article en la venda d’un matalàs; un de sol, ha quedat prou clar, li repeteix quan li atansa una copa i la fa seure al llit. Dóna un vot, això ja és excessiu, massa parafernal, per tot plegat.
Ell està avesat a situacions com aquella, i no s’immuta; li suggereix, amable, l’insinua, subtilment, que tal vegada ella prefereixi anar a un altre lloc, un hotel discret, potser?.
El seu pensament giravolta enmig del gran caos. Ha estat cega?. Què caram li ha passat per haver-se ficat en aquest embolic, com s’ha deixat ensarronar?. Ofesa i enrabiada va per donar-li una empenta i tombar-lo damunt del llit però s’hi repensa i frena el seu primer impuls perquè, de sobte, ha tingut por. La situació es tan surrealista que es veu acorralada; li convé trencar el setge al més aviat possible. Amb la serenitat que no sent, recupera la calma i la jaqueta alhora.
Ell se la mira a prop seu amb sornegueria. Ella no vol fingir i, amb senzillesa, gairebé cordial, li confessa que no vol semblar-li cursi, però té la certesa d’haver-se equivocat; per força, hi ha hagut un malentès, des d’un bon començament, ratifica. No és una baliga-balaga, però, tal vegada s’havia precipitat.
Ella, REALMENT, ha entrat a comprar un matalàs pel seu fill Oriol que, darrerament, ha fet una estirada considerable i els peus li surten a fora del llit. Ha entrat atreta pel nom, sobretot, perquè li ha cridat l’atenció; sense malícia, n ni veure-hi doble sentit, n’hi havia, doncs?. El servei a la carta l’ha descobert a destemps. Disculpi les molèsties.
Ha fugit sense esperar resposta.
Arriba a la consulta tard, atordida i atabalada, encara, i demana un vas d’aigua. Se la va prenent a petits glops, com si assaborís un elixir; mig ajaguda a la llitera, se li desperten pessigolles més enllà del cor, com si revisqués alguna experiència íntima, quasi sensual. I, si no hagués fugit?.
La dermatòloga, l’hagut de cridar dues vegades per treure-la de l’ensonyament.

Comentaris

  • molt original[Ofensiu]
    MariaM | 11-05-2017

    Gràcies pel teu comentari. M'ho passo bé quan escric, i aquest fou el cas.
    MariaM

  • molt original[Ofensiu]
    SandraFreijo | 11-05-2017 | Valoració: 7

    el text, com li dones la volta, m'ha agradat