Marxem!

Un relat de: missatger

Un dia marxarem junts,
tu i jo
agafats de la mà.
Caminarem sense parar
sense pensar en res,
tan sols en nosaltres
en el nostre moment.
Serà un moment màgic
quan les nostres mans,
s'entrellacin per primera vegada.
Primer amb una suau toc
de les puntes dels dits
i a poc a poc,
relliscant,
s'ajuntaran fins a unir-se
com si mai més
es poguessin separar.
T'imagines aquest moment?
Jo el somio nit i dia
esperant el moment
en que m'agafaràs de la mà
i diràs: MARXEM!!!
ARA ÉS EL NOSTRE MOMENT!

Deixa'm pensar
que aquest dia arribarà.
Encara que passin cent anys
t'estaré esperant.

Comentaris

  • Un sentiment [Ofensiu]
    - | 01-12-2009 | Valoració: 10

    molt bonic, el que genera el teu poema.
    Il·lusió... Esperança... Fe...
    Però això d'haver d'esperar... cent anys!
    Ufff!! No és massa?? ;)

l´Autor

Foto de perfil de missatger

missatger

37 Relats

45 Comentaris

61622 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol,
sinó voler sempre el que es fa. (L.Tolstoi)

La lectura és el meu millor amic.
La meva filla és el meu gran amor.
Escriure és una manera d'evadir-me.
Tinc sempre un somriure a la cara.
Res hem fa més feliç que el meu nom: "mare".
Estic sempre disposada a donar un cop de mà.
Sempre, és massa temps.