Cercador
Marilyn Monroe
Un relat de: berguedanaLa seva pell de porcellana contrastava amb la meva: més porosa, amb més taques i defectes... La seva blavor d'ulls, els seus rínxols daurats tant de perruqueria, la feien semblar a aquelles actrius d'Hollywood, tan envejades per totes les dones i tan desitjades per tots els homes.
El seu parlar omplia el meu silenci. No podia fer un incís. Sabia parlar de tots els temes. Era intel·ligent. I jo, contemplant-la, tota passiva, com si no tingués res a fer. El meu home no li treia la mirada del damunt. Els seus ulls tornaven a riure com en aquelles fotos que teníem d'adolescents, quan vam tirar endavant aquell amor impossible de Romeu i Julieta, que va haver de traspassar tantes fronteres i que va haver de superar tants infortunis. La seva mirada resplendia com un nen quan veu el joguet desitjat després de treure el paper de regal. Jo hi sobrava. Només podia fer que prendre nota de l'enamorament davant meu del meu marit cap a una altra. Per dins vaig començar a sofrir al mateix temps que naixia un odi cap aquella dona que s'havia creuat davant del meu matrimoni que se suposava feliç, però que començava a fer fallida. No sabia com fer desaparèixer la persona que m'atormentava tant, que em deixava com una planta sense aigua, que era l'origen de milers de malsons, que em feia perdre les poques seguretats que jo tenia, que em convertia en una persona mediocre en el meu treball, que m'havia tallat d'arrel les il·lusions...Com podia a tornar ser la que era abans que s'interposés en el meu camí? Recuperaria el meu equilibri emocional? Podria esborrar les imatges com si res hagués passat? Havia passat i el què passa deixa petjada. No podia arribar a un The End feliç amb la protagonista de Hollywood, però després d'un temps d'incerteses i de les meves estratègies femenines, la vaig fer desaparèixer com si se l'emportés el mateix Hitchcock sota les cortines voleiadores. Ara només em queda desfer-me dels meus malsons: una barca amb un motor molt potent que fa molt soroll se m'emporta l'amor de la meva vida fins que la vam conèixer a ella.
El seu parlar omplia el meu silenci. No podia fer un incís. Sabia parlar de tots els temes. Era intel·ligent. I jo, contemplant-la, tota passiva, com si no tingués res a fer. El meu home no li treia la mirada del damunt. Els seus ulls tornaven a riure com en aquelles fotos que teníem d'adolescents, quan vam tirar endavant aquell amor impossible de Romeu i Julieta, que va haver de traspassar tantes fronteres i que va haver de superar tants infortunis. La seva mirada resplendia com un nen quan veu el joguet desitjat després de treure el paper de regal. Jo hi sobrava. Només podia fer que prendre nota de l'enamorament davant meu del meu marit cap a una altra. Per dins vaig començar a sofrir al mateix temps que naixia un odi cap aquella dona que s'havia creuat davant del meu matrimoni que se suposava feliç, però que començava a fer fallida. No sabia com fer desaparèixer la persona que m'atormentava tant, que em deixava com una planta sense aigua, que era l'origen de milers de malsons, que em feia perdre les poques seguretats que jo tenia, que em convertia en una persona mediocre en el meu treball, que m'havia tallat d'arrel les il·lusions...Com podia a tornar ser la que era abans que s'interposés en el meu camí? Recuperaria el meu equilibri emocional? Podria esborrar les imatges com si res hagués passat? Havia passat i el què passa deixa petjada. No podia arribar a un The End feliç amb la protagonista de Hollywood, però després d'un temps d'incerteses i de les meves estratègies femenines, la vaig fer desaparèixer com si se l'emportés el mateix Hitchcock sota les cortines voleiadores. Ara només em queda desfer-me dels meus malsons: una barca amb un motor molt potent que fa molt soroll se m'emporta l'amor de la meva vida fins que la vam conèixer a ella.
l´Autor
72 Relats
135 Comentaris
48859 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
La meva afició per l'escriure ve de l'ensenyar a escriure.M'he jubilat aquest curs després de treballar 42 anys de mestra.
Últims relats de l'autor
- EL DIA QUE VA MORIR ELL
- LA GAUCHE QUI RIT
- L'ESTIU DE L'AMOR
- UN SOMNI NO FET REALITAT
- Altera pars otio, pars ista labori (Una part pel descans; l'altra pel treball)
- CUIDA'T
- EL VIRTUÓS DE LA GAUCHE DIVINE
- BERGA-BARCELONA-BARRANQUILLA
- EMOTION
- L'ALTRA PANDÈMIA
- BCNegra
- CASCADA A LA VISTA
- NYAM-NYAM
- AMB PANY I FORRELLAT
- FELIÇ ANIVERSARI