MARIDATGE

Em coneixia bé aquell barri, pam a pam; de petita hi anava sovint amb l’àvia. Aquells carrerons estrets fins la Mercè. Érem a la darreria de la post-guerra i l’àvia no se’n perdia cap de les homilies dels predicadors de l’època. Ella, perquè jo era massa petita i tan sols l’acompanyava. Mentre ella escoltava jo m’asseia en els graons, al peu del púlpit sense xitar. De tan bona nena com era, diuen que un dia fins i tot se m’escapà el pipi.
Ara, trenta anys després m’hi passejava sola. Passeig de Colom, plaça i carrer de la Mercè... Anava al carrer de Simón Oller, un carreró curt i molt estret. A l’entresol d’una de les cases m’hi esperava el meu amic, o hauria de dir amant?, de fet no ho havia estat fins aquella tarda. M’obrí la porta abans que truqués i m’abraçà emocionat. Recordo un espai petit pintat de blanc on hi havia un parell de sellons i un llit, que tan sols vaig entrellucar per timidesa, era petit i el cobrien uns llençols immaculats. El que més m’agradà fou una finestreta, amb els porticons mig oberts, per l’escletxa s’hi filtrava la claror del crepuscle.
Tot era tan romàntic i jo tan càndida! Sota la finestra en un moble molt baix hi reposaven unes ampolles al costat d’una safata amb algunes copes.
Parlàrem, ell més que no pas jo que estava mig espantada; em besà, ens besàrem i m’oferí vi negre en una d’aquelles copes. No m’agradava el vi i me’l barrejà amb coca-cola, com si fos una criatura. Aquell dia, entre altres coses, vaig conèixer el “calimocho”, sense saber-ne el nom, potser perquè encara no en tenia, de nom.
Abraçades, tendresa, molta tendresa, sobretot. I, després, passió. Vistos d’a prop els llençols eren més blancs i un cop ficada dintre el llit i embolcallada, senties en la pell i el cos nu i expectant el seu frec suau.
Si una estona abans havia conegut el sabor del maridatge del vi i la cola, ara coneixia altres sensacions inimaginables. Estava casada, però aquell fou el meu primer orgasme, entre paraules d’amor i de passió que tampoc mai havia escoltat.
En tingué més d’orgasmes, no pas amb el meu marit, però. Van haver-hi més “calimochos” i més tardes al carreró d’en Simó Oller, però aquella primera vegada no m’hi dugueren ni l’amor ni la passió. Havia descobert que l’A. m’enganyava i vaig voler tenir jo mateixa quelcom per ser perdonada.
Així de kafkiana fou aquella dissortada època que tant havia de ferir-me per sempre.