Maria

Un relat de: Bragi_
La vaig conèixer fa un bon temps, els primers dies de la universitat. Jo l'observava de lluny. Ella era solitària, anava a la seua. Auriculars amb la musica que li agrada, amb la mirada perduda pensant en ses coses... I tenia quelcom que feia que no mirés a cap altra.
Pantalons fins tapar els genolls, un pel deixats caure, unes bambes d'aquelles que agraden tant a les noies de sa edat i samarreta de màniga curta. Cabell llarg, amb rinxols-ondulat, d'un color igual que sons ulls de xocolata. Temptadors llavis rosats que semblava que em diguessin "tasta'm" cada cop que veia que se'ls humitejava amb la llengua o se'ls mossegava. M'atreia com cap altra noia m'havia atret fins al moment. Vaig sentir-me afortunat quan vaig veure que també feia els mateixos estudis que jo, i també que vivia en el mateix bloc de pisos.
Els dies posteriors, varies vegades l'havia saludat esperant iniciar conversa de camí cap al campus, però malauradament no em sentia o, el que jo em temia, m'ignorava. Com sóc de naturalesa tímida, no gosava insistir gaire per por a ser una molèstia.
Els dies anaven passant. La casualitat va fer que entrarem els dos dins del mateix cercle d'amistats, per vies diferents clar. Gracies a açò vaig poder començar a parlar amb ella, de res en especial, però que a mi ja m'estava be. Sa veu era suau i harmoniosa i em transmetia aquella sensació de tranquil·litat com quan un s'està tombat fent una becaina quan esta de vacances. Encara em seduïa més sens adonar-se.
Al cap de poc varem celebrar son aniversari amb tota la colla d'aleshores. Li varem regalar una fotografia signada per tots, com a record dels que varem començar junts la universitat. Jo volia anar encara més enllà. Sens que ningú se n'adonés, vaig escaquejar-me per anar a casa meua i li vaig escriure un poema que feia dies que em rondava pel cap, dedicat sols a ella. No era lo mes maco que havia llegit mai, però tenia l'esperança que a ella li agradés Li vaig deixar a la bustia per a que se’l trobés al revisar el correu. Desgraciadament, vaig oblidar signar-lo.
Els dies posteriors va anar preguntant a tots els del grup qui li havia escrit el poema, que li havia agradat força i li volia agrair personalment. Òbviament, ningú en sabia res del poema, i servidor no va dir res per sa timidesa. Els dies anaven passant, es convertiren en setmanes, i la cosa no avançava. Per cosa del destí, mos va tocar fer un treball en grup en una assignatura. Varem partir les parts del treball i cadascú aniria passant sa part als altres per a la revisió i preparació per a possibles preguntes a l'exposició. Vaig estar neguitós els dies en que li vaig deixar ma part, per si identificava ma lletra. Per sort o per desgracia, mels va tornar com si res.
I arribem a aquell dia. Era l'ultim dels exàmens parcials, d'un tipus de dibuix. Divendres a la tarda. Plovia, o mes ben dit, diluviava. La resta de companys varen avançar-se cap a l'aula de l'examen degut a que tenien cotxe en que anar, i ella i jo mos varem quedar enrere degut a que un company mos passava a recollir en cotxe, però es trobava en una retenció i trigaria una mica en venir. Ja començava a fer una mica de fresca, i ella tenia les galtes un xic rosades i el cabell moll per la pluja, i li queia un floc de cabells per la cara, cosa que la feia extremadament mona i sensual.
Varem esperar gairebé en silenci, i feia esforços per no mirar-la. Varem arribar a l'examen amb la roba humida, degut a que no dúiem paraigües i sols teníem un paral·lex de fusta per cobrir-nos de la que ens queia. Vaig sortir de l'examen al cap de dues hores de les tres que teníem. Encara plovia, aixi que vaig quedar-me a l'interior de l'edifici a esperar algun company que pogués acostar-me en cotxe fins prop d'on vivia.
Al cap de pocs minuts, quan ja havia pres lloc i posat còmode, ella va sortir de l'aula. Jo havia tret ma llibreteta on apuntava les idees que tenia per escriure, i ella se'm va apropar. Va quedar aturada dempeus davant meu, i sabent que em mirava, vaig alçar la vista. Efectivament, em mirava, amb la mateixa cara de cansament que devia dur jo... i es que, després d'una setmana d'exàmens, el de dibuix no va ser ni fàcil, ni curt.
Vaig voler moure fitxa jo, preguntant com li havia anat l'examen. Modesta ella, dubtava de ses capacitats per aprovar-lo. Em va preguntar que tal m'havia anat a mi, i després de respondre-li, em va preguntar que estava fent allà. Vam començar a parlar i ella va seure al meu costat, ni molt lluny ni molt a prop. Va sortir un altre company i va marxar passant per davant nostre com si res, i es va fer un petit silenci, d'aquells incomodes. Aleshores va moure fitxa ella, preguntant-me i demanant-me sinceritat, després de més d'un mes, si havia estat jo l'autor del poema.
Notava que em posava roig com una tomata, i vaig contestar afirmativament gairebé amb un murmuri, de pura vergonya. Llavors se'm va apropar una mica i em va dir somrient, mirant-me directament als ulls, que li havia encantat i que era preciós. En aquell moment em vaig fondre.
No sabia on amagar-me ni que contestar-li. No m'havia succeït mai res minimament semblant, i encara que havia llegit un nombre de llibres i còmics amb situacions com aquella, em vaig bloquejar. Vaig tartamudejar una resposta que devia semblar confusa i de paraules aleatòries, sense dir res concret.
Va “salvar-me” el fet que, just en aquell moment, va sortir el company a qui esperàvem per a que ens fes de taxista, i em vaig sentir una mica alleugerit. Dubtava de com s'havia pres la noia la meua resposta, però tenia encara les seves paraules gravades a foc dins la meva ment i la imatge de sa cara somrient-me i pronunciant-les plasmada ben endins. Vam arribar a la nostra destinació i vam baixar els dos. Apenes unes poques paraules per desitjar-nos bon cap de setmana i vam separar-nos passat el portal, degut a que vivíem en escales diferents.
Em vaig treure la roba humida i vaig decidir prendrem una dutxa per esbargir-me. Em vaig posar roba còmode i vaig sopar mentre mirava la televisió. En acabat la vaig apagar, res interessant per variar. Anava per encendre l'ordinador quan van trucar al timbre. Vaig mirar el rellotge: quarts d'onze. No esperava visita, aixi que em va estranyar. En obrir la porta, dir que va ser una sorpresa trobar-me-la allà al replà em quedaria curt.
De nou, em vaig bloquejar i li vaig preguntar... o mes aviat, espetegar... que hi feia allà. Instantàniament em vaig insultar mentalment a mi mateix per haver estat tant borde amb la mossa. Estava nerviós sols per la seua presencia. Havia imaginat i somiat mil i una vegades aquell moment, amb totes les variants possibles... i no em veia capaç d'emular cap. Em va dir que, com que la resta de companys havien marxat, tenia ganes de companyia, i si tenia una mica d'alcohol per a fer un petit brindis per celebrar que havíem acabat exàmens.
Sempre tenia un licor d'herbes nòrdic que m'agradava molt al congelador, i el vaig treure per a fer uns xopets. En vam fer un per cada examen. Un altre per la nostra amistat. Un altre pel poema. Un altre per a que aconseguíssim treure'ns la carrera. I un altre per la victòria del barça el dia anterior... Total, que l'ampolla de litre del licor no es va buidar de miracle. La temperatura estava alta, o teníem molta calor. Tanta, que ella m'anunciava que amb el meu permís es treia la samarreta per a quedar-se en sostens.
No se en que devia pensar en aquell moment. Sens dir res, jo també em vaig treure la samarra i, crec que de manera mútua, ens vam abalançar buscant els llavis de l'altre. Vaig tancar els ulls. Deixant de banda el gust del licor d'herbes, el moment en que les nostres llengües es recargolaven entre elles i els nostres llavis s'acariciaven fregant-se amb saliva em va resultar molt intens i plaent. Notava la seua respiració suau i els batecs del seu cor accelerats contra el meu pit, on notava que també mon cor anava a altes revolucions. Notava ses mans. Una acaronant-me el clatell, l'altra agafant-me a l'esquena. Jo tenia una de les mans a la seua galta i l'altra a sa cintura. La cosa es va anar a més i va començar a passar-me la ma per l'esquena. Per part meua, vaig començar a acaronar-li la cintura i la ma de la galta va baixar passant pels pits donant la volta fins al cul.
Varem separar les boques un moment per a mirar-nos fixament als ulls. Els tenia preciosos, com sempre, però hi veia aquell foc de la passió que sols aquells qui han esperat tant de temps per a estimar-se saben veure. Llavors es va agenollar mantenint-me la mirada i em va baixar suaument els pantalons i els calçotets a la vegada, deixant el meu sexe al descobert i a la seua mercè.
Va agafar-me-la suaument i la va sacsejar poc a poc mantenint encara el contacte visual. Un somriure es va deixar entreveure i es va enrojolar. Aleshores, va acostar el cap i va llepar primer la punta molt a poc a poc. Després va passar al lateral movent sa llengua amunt i avall... i quan ja havia guanyat prou volum, em va besar la punta amb els seus preciosos llavis i se la va endur cap endins seu. El plaer indescriptible de la barreja entre la succió, les carícies de llengua i labials i la seua ma em van forçar a treure un gemec. Va apujar la intensitat i la força en que ho feia i encara em va agradar més. Com vaig veure que el cabell li queia sobre la cara, vaig recollir-li i aguantar-li amb una ma sobre el seu cap, que acompanyava els seus moviments.
Aleshores va arribar el moment. No vaig aguantar més i em vaig venir dins seu. Ella es va enretirar lentament i vaig sentir com se l'empassava mentre em mirava somrient. Aleshores vaig decidir que era el meu torn de fer que ella també rebés plaer per part meua. La vaig fer alçar i la vaig besar de nou, agafant-li el cul per a que saltes sobre meu. I així ho va fer, agafant-me per l'esquena i envoltant-me la cintura per les cames. Mentre ens besàvem, vaig dirigir-me cap a l'habitació que quedava just al costat i vaig seure sobre el llit. Vaig manegar-m'ho per treure-li els sostens i deixar-la asseguda sobre el llit.
Llavors vaig deixar els seus llavis per segon cop i vaig contemplar els seus pits, uns pits naturals ni molt grans ni molt petits amb uns mugrons de color rosat que no vaig poder resistir-me a acariciar i dur-me a la boca. Vaig sentir com deixava anar un petit gemec quan li xuclava un dels mugrons i li acaronava l'altre amb la punta dels dits. Sentia el seu cor anant a cent i la seva respiració que havia accelerat. Mentre feia la meva, em va agafar amb una ma el cap i em va acaronar el cabell. Quan creia que ja havia fet prou amb els pits, vaig fer que s'estirés i li vaig treure els pantalons.
Em vaig dur una petita sorpresa al veure que no utilitzava calcetes slip com creia, sinó culot, que feia que per al meu gust, em posés a cent no, a mil. Li vaig treure suaument mentre li mirava ses cames d'esportista i quan men vaig adonar vaig veure que es va tapar el sexe amb una ma. Vaig veure que s'havia posat molt vermella i vaig pensar que potser tenia vergonya. Vaig acariciar ses cames i les besava, i va enretirar la seua ma. Vaig acariciar-li el sexe i vaig veure que potser el motiu de que es tapés era que estava molla.
No en vaig fer gaire cas i vaig seguir acaronant-li, i ella va tancar els ulls. Llavors, vaig apropar la meua boca i vaig començar a llevar. Primer els llavis de fora, amunt i avall. Va deixar anar un altre gemec sec i em va enganxar el cap entre les cames alhora que amb una ma em va tornar a grapar el cap. Vaig fer cas omís i amb dos dits vaig obrir-la, i la meva llengua va tornar a l'acció. D'un costat a l'altre, de dalt a baix, encerclant el seu petit clítoris i introduint-la lleugerament dins seu... ella anava deixant anar gemecs suaument en el procés, alguns d'imperceptibles i d'altres de forts. Llavors va engrapar-me amb l'altra ma i va fer força al cap per a que em retirés, donant-me a entendre que ja n'hi havia prou.
Llavors em vaig enretirar i la vaig mirar. Tenia la boca oberta i respirava feixugament, amb les galtes ben rosades i els ulls oberts. Llavors vaig agafar-me el sexe que ja tenia ben excitat i, després de prendre precaucions corresponents, vaig introduir-se-la a poc a poc. Primer amb la punta vaig acariciar-li els llavis i el clítoris, i la vaig fer anar cap endins. Ella va deixar anar un altre gemec i em va grapar fort per les espatlles, demanant-me que anés a poc a poc perquè era el seu primer cop.
Per unes mil·lèsimes de segon vaig dubtar, però vaig decidir seguir introduint-se-la poc a poc. Vaig besar-la i les nostres llengües es van abraçar com si fossin vells amics que s'havien trobat molt a faltar. Em va agafar a l'esquena i vaig introduir-la una mica mes endins, poc a poc. Sentia com gemegava entre el dolor i el plaer. Vaig aturar-me i vaig separar-nos les boques per preguntar-li si volia que parés si li feia molt mal. Em va llançar una mirada desafiadora i em va dir que no i que volia arribar fins al final per molt mal que li fes. Una petita llàgrima li va caure en aquell moment galta avall i em va fer cosa seguir, però va insistir de nou en que seguíssim i així ho vaig fer. Vam tornar a besar-nos i vaig seguir introduint-la fins que vaig ser del tot endins i els nostres pubis van topar.
Vaig quedar-me dubtant entre si moure'm o no mentre seguia besant-la, degut a que no li volia fer cap mal. Suposo que em devia llegir el pensament, va a començar a moure's ella. En vistes de que volia que seguís, vaig començar a anar endavant i endarrere, fregant-nos els cossos, notant els seus pits fregant amb els meus, notant ses mans grapant-me amb força a l'esquena, notant la seua respiració feixuga com la meua i els nostres cors anant a mil.
Una sensació única d'un plaer que no es pot assolir d'altra manera m'envaïa tot el cos. Mentre ens besàvem, anàvem deixant anar un càntic de gemecs que s'acompanyaven amb el moviment dels nostres cossos, que semblaven fondre's en un de sol. El temps va fer que els gemecs fossin mes forts, els nostres cossos anessin accelerant el moviment i quedessin banyats en suor. Aleshores, la culminació. Aquella sensació de morir dins seu i tornar a néixer a l'instant. Els dos vam deixar de besar-nos gairebé al mateix temps per deixar anar un gran gemec d'èxtasi, plaer i cansament...
Després d'eixugar-nos varem tombar-nos al llit. Als pocs segons, després de petits petons i carícies varies, varem sucumbir en mans de la son.
Al matí següent em vaig llevar primer. La persiana, que havia quedat entreoberta, deixava passar alguns raigs de llum. I llavors la vaig veure. Ella, nua, dormida i amb un braç sobre meu. Si cregués en Deu, no hauria dubtat en creure que allà hi tenia la criatura mes bonica de la seua creació, com a mínim ella era un àngel. Vaig repassar-la de dalt a baix amb la mirada... I quan vaig tornar a sons ulls, vaig veure que ella ja em fitava i somreia de nou. Es va incorporar sobre meu i, desitjant-me un bon dia, em va besar lentament.
Ens vam aixecar i mentre ella es dutxava, vaig preparar-nos un bon esmorzar. Va sortir de la dutxa i, després d'esmorzar sense apenes parlar gaire amb la veu, solament amb mirades, va alçar-se de la cadira i va dir-me a cau d'orella: “repetim?”

Comentaris

  • Ben detallat[Ofensiu]
    Atlantis | 03-09-2021

    M'ha agradat com descrius no només els personatges, sinó també la situació des de l'atracció del principi fins a la trobada final i els neguits, les sensacions que et provoquen.

    Potser una mica massa llarg, però he gaudit llegint-lo.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Bragi_

Bragi_

17 Relats

12 Comentaris

9339 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Nascut fa mes de dues dècades en un poble que ara és ciutat, entre la mar i la muntanya.
Des de ben petit m'ha agradat sentir histories i rondalles populars que m'arribaven tant de ca nostra, com d'altres paisos.

Espero que vos agradin mons escrits i passeu una bona estona!

Si vols contactar amb mi, mon correu es joniafreedom@gmail.com