La reunió

Un relat de: Bragi_
En temps remots, allà on les persones encara temien als elements i les memòries de les gents es confonen, hi va haver una vegada una reunió entre quatre germans, una dona i tres homes.
La dona tenia al voltant de 25 anys. Era bella, alegre i de bon veure, i encara que pretendents no li mancaven, era soltera. El seu nom era Bonica Primavera. Estimava la natura, i expliquen que era la que despertava amb un lleu murmuri als óssos de la seva letargia hivernacle, a la vegada que ella també es despertava lentament. També diuen que les flors pansides que tocava renaixien, i els arbres que s'havien mort o cremat rebrotaven verds i vigorosos. Era la tercera de la família.
El varo més jove tenia al voltant de 10 anys. Era un vailet animat i divertit. Es deia Curt Estiu. Era un seguidor de les farres, les altes temperatures i la platja. La gent deia que no es duia molt bé amb el seu germà gran. També expliquen que beneïa les collites perquè sortissin bé quan toqués recollir, i després celebrava festes si hi havia èxit. Era el quart de la família.
La següent a la llista era Melancòlica Tardor. Rondava els 40 anys. Era una dona alta, d'aspecte feble, i se la solia veure una mica com apagada o entristida... una cosa natural se suposa, donat que era viuda. No tenia molta estima per la seva vida, però sempre se la veia amb un somriure a la cara, una mica buida. Diuen que feia créixer bolets, que els castanyers deixessin anar els seus fruits, i que al seu pas els arbres li anaven posant una gran catifa de fulles de colors vermellosos, bruns i daurats. Era la segona de la família.
Finalment, el major de la família, Llarg Hivern. Aparentava tenir una edat bastant més avançada de la que realment tenia, aparentant per sobre dels 80 anys. Era un home bastant gran, i expliquen que era un savi i que pensava sempre en el menor dels mals. Es diu que podia fer que el gel i la neu s'acumulés en els cims de les muntanyes. Solien dir de què era molt solitari, degut a que solament es veia amb Tardor i Primavera ... També expliquen que allà on ell passés nevaria, i que quan seia en el seu trono havia una tempesta de gel sempre.
La reunió era mes aviat un xoc de forces. Hivern i Estiu només es tenien contacte per Tardor i Primavera, i Primavera xocava amb Tardor per a que deixés d'estar trista i pessimista. Hivern no volia estar mes temps en aquesta situació i ja començava a pensar alguna de les seves per escaquejar-se'n. D'altra banda, Estiu l'assetjava constantment. Tardor, per la seva banda, va deixar clar que s'havia atipat d'Hivern, i que quan Hivern aparegués, ella marxaria. Primavera intentava defensar-lo, però Hivern deixà clar també que mai mes es voldria trobar
amb Estiu, alguna cosa en el que va coincidir el jove, i va afegir que, perquè Primavera mai mes s'hagués de preocupar per ell, desapareixeria abans que ella arribés. Primavera, enfadada, li cridà a Estiu que ella faria exactament el mateix amb ell. Llavors, mirà a Tardor, que de nou es trobava amb la mirada perduda, i va afegir que ell no volia estar al costat d'algú tan apagat, i que desapareixeria quan ella tornés.
Al final, els quatre germans no es van tornar a veure mai més junts...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Bragi_

Bragi_

15 Relats

7 Comentaris

9819 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Nascut fa mes de dues dècades en un poble que ara és ciutat, entre la mar i la muntanya.
Des de ben petit m'ha agradat sentir histories i rondalles populars que m'arribaven tant de ca nostra, com d'altres paisos.

Espero que vos agradin mons escrits i passeu una bona estona!

Si vols contactar amb mi, mon correu es joniafreedom@gmail.com