Clara

Un relat de: Bragi_
I vaig començar el meu segon any de la carrera.
L'any anterior va ésser bastant sonat i em van quedar pendents gairebé la meitat d'assignatures, fruit de la dificultat d’aquestes, nits de farra i la meua relació (per dir-ho d'alguna manera) amb la Maria.
La Maria era una noia que vaig conèixer l'any anterior i que, després d'uns mesos, finalment vam acabar junts quan varem celebrar el final dels primers exàmens parcials. Malauradament, la cosa va quedar allà, i durant una part del curs ho vaig passar una mica malament. Pel que jo em vaig creure l'inici d'una meravellosa relació, per a ella sols va ésser una nit boja per alliberar l'estrès…
Sentint-me utilitzat i humiliat, vaig resignar-me a veure que efectivament també hi ha noies així, de la mateixa manera que n'hi ha de nois, i acceptar el fet que ella no tenia cap més interès en mi, ja que dit per ella mateixa “hem anat per camins diferents”. El que sia que vulgui dir això.
Doncs allà estava jo, segon dia de classe d’un tipus de matemàtiques, assegut al fons de l'aula a la part central del banc i a prop de la porta, veient que era l'únic repetidor present en aquella hora i assegut amb els braços creuats sobre la taula i el cap recolzat a sobre, avorrit d'escoltar de nou les mateixes paraules i bromes del professor… I entenent perquè els repetidors no trepitgen la classe fins la segona setmana.
No havia parat atenció al meu voltant fins que se'm va apropar una noia per la dreta. No la tenia vista de l'any anterior, així que vaig suposar que era nova d'enguany. Va aturar-se deixant un seient de distància (per espai personal, en aquells temps ningú s'imaginava la pandemia que vindria). Em va demanar xiuxiuejant si li podria fer el favor de deixar-li els apunts d’aquell dia i del dia anterior, que havia faltat a classe i des del fons no veia be la pissarra. Amb un somriure, li vaig allargar la meva llibreta dient-li que allà hi trobaria els que em demanava i de la resta del semestre. Va obrir els ulls com taronges i m'ho va agrair amb un somriure també.
“Una altra noia maca que es vol aprofitar d'un pringat com jo” vaig pensar per mi mateix. Mentre ella anava apuntant dades al seu quadern, la vaig observar dissimuladament. Tenia el cabell llarg i castany fosc, la pell una mica pàl·lida, els llavis de color rosat clar com flors de cirerer i els ulls d'un color glabre, prou macos s'ha de dir. Val a dir que pel meu gust estava de bon veure: ni filiprima ni molt grassa. Es va girar per un moment i em va enxampar fitant-la, fet que vaig reaccionar girant el cap poc dissimuladament fent veure que escoltava i notant com m’enrajolia. Em va tornar la llibreta amb lo que em va semblar un sincer gràcies, i va parar atenció a la explicació la resta de la classe. Tampoc m'esperava res més.
Quan faltaven uns cinc minuts per plegar, vaig recollir els trastos d'una revolada i vaig sortir de l'aula. No sóc fanàtic de les aglomeracions ni de fer cues, així que vaig caminar de pressa per sortir de l'edifici i prendre l'aire ans de dirigir-me a la següent classe. De sobte, sento que rere meu s'obre de nou la porta. Em giro i és la noia d'abans. Segueixo sens fer-ne cas, i sento que em crida com qui demana el cambrer (no recordo ben bé si em va dir “ei! o “perdona!”). Em torno a girar i la veig allà, a dues passes de mi. Em pregunta de que o qui estic fugint a mode de broma. Li responc quina és la meva dèria i es posa a riure, dient que a ella li passa el mateix amb les aglomeracions, tot i ser de Barcelona i que ja hauria d'estar més que acostumada. Recorda i es disculpa que no s'ha presentat, així que em diu el seu nom, Clara. Em presento a mi mateix i la convido a venir a seure a la gespa mentre esperem a que arribi l'hora de la següent classe.
Em va explicar una mica sobre si i jo li vaig correspondre explicant-li coses sobre mi, més aviat generals i banals que no pas temes més íntims i personals… Vaja, una conversa normal de dues persones que s'acaben de conèixer, ni més ni menys. Amb la tonteria d'anar fent petar la xerrada, vam acabar arribant tard a classe, tot i que tampoc ens hauríem perdut res si haguéssim anat al bar a fer unes birres i jugar a cartes com fan tants altres veterans, sobretot del darrer any. Això sí, durant la classe vam estar en silenci, però notava com de tant en tant m'anava fent un cop d'ull… o si més no, era la impressió que em donava.
En acabada la classe, vam estar xerrant una estona mentre li ensenyava el campus. Durant tota aquesta estona, havia estat una noia molt simpàtica i agradable, i em donava la sensació que li fascinaven algunes de les anècdotes que li explicava de l'any anterior. Quan ja s'anava fent tard, ens vam acomiadar, degut a que ella tornava a casa en autobús i jo en bicicleta.
De camí a casa i durant el que restava de la tarda (els de primer any tenien classe per les tardes només), vaig pensar en ella, però fent-me creure a mi mateix que segurament només hagi vingut a mi per interès, com una rèmora, i que quan ja no li fos útil s'apartaria de mi com si res. Ara hi penso i potser en feia un gra massa, però la Maria em va deixar bastant tocat en aquella època… I es que amb més experiència a la vida, les coses es veuen d'un altre color.
Al dia següent sols tenia classe de segon curs, que anavem de matí, així que la jornada va transcórrer com si res, sense veure a la Clara.
L'endemà, un dijous, vaig tenir una classe de segon pel matí i una per la tarda, així que em vaig quedar a dinar a la cafeteria i en acabat em vaig estirar a la gespa en el meu racó de sempre, a fer una migdiada amb l'alarma posada per a no adormir-me. El dia estava serè i la temperatura era agradable, típica de setembre. Quan faltaven cinc minuts, em va despertar l'alarma i em vaig dirigir cap a l'aula de matemàtiques.
En un dels bancs a l'entrada de l'aula em vaig trobar a la Clara, asseguda amb dos nois més de primer any, i com estaven conversant, vaig decidir entrar a classe a seure en el meu lloc. Al cap de pocs minuts van entrar la Clara amb els dos nois, que van anar a seure a la tercera filera. Tampoc és com si hagués volgut que seiés al meu costat, però hauria agraït que com a mínim m'hagués saludat. Potser estava massa endinsada amb la conversa i no s'havia fixat que jo era allà, o potser tant li era si podia ser el centre d'atenció de dos en ves de sols un… qui sap.
A les acaballes de la classe vaig fer com sempre, sortir cinc minuts abans. Quan ja era fora dirigint-me cap on tenia la bicicleta lligada, sento una veu familiar fent-me una pregunta familiar, si estic fugint d'algú o de quelcom. Al girar-me, allà estava. La Clara. I els dos nois rere seu. Em somriu i em pregunta si avui no anava a la gespa. Com qui no vol la cosa, li comento que ja havia acabat les classes per aquell dia i que marxava cap al meu pis. Em respon que ben fet amb tota naturalitat i fa una senyal als nois semblant a un “anem?” i els veig dirigir-se cap a un banc mentre jo m’allunyava del campus muntat en la bici.
Tal com mana la tradició, els dijous són el dia de festa nocturna per als estudiants universitaris, i tot i que havia pensat en moderarme bastant aquest any, no volia privar-me d'una nit de farra, ara que encara no hi havia ni treballs ni exàmens a la vista. Vaig dirigir-me al meu pub predilecte, a unes poques cantonades del pis, amb els meus companys i unes ganes de desconnexió brutals.
I quan ja portavem vora una horeta ben bona allà fent una mica l'indi i xerrant de qualsevol banalitat, veig que per la porta entra la Clara.
Sembla que estigui cercant a algú, potser algun dels nanos que la acompanyaven abans o qui sap si un altre. Penso que tant es, jo a la meva i a passar-ho bé avui que es pot. Al cap d'una estona, sento que crida el meu nom. Em demana si puc sortir al carrer un moment per xerrar, a lo que no tinc raons per a negar-me i accedeixo entre, entre udols i comentaris grollers dels companys que presenciaven l'escena. Fent cas omís, surto rere la Clara.
Comencem a passejar pel carrer i d'entrada, em comenta que m'ha estat buscant per un parell de locals i que gràcies a uns companys meus que coincidien amb ella en una altra assignatura ha sabut a on era més probable trobar-me. Després em va preguntar si ella havia fet alguna cosa malament, perque es pensava que hi havia bon rotllo entre nosaltres i que entre no veure'm el dimecres i apenes relacionar-nos aquella mateixa tarda s'havia pensat que passava quelcom, i ho volia saber i solucionar si li era possible.
Li ho vaig aclarir tot. Li vaig dir que no tenia cap mena de problema, que si que considerava que hi havia bon rotllo per part meva i li vaig comentar lo de les assignatures, cosa que encara no havia fet i ella desconeixia, fet del que em vaig disculpar.
Un cop resolt el malentès, després va preguntar-me si havia passat alguna cosa aquella tarda, perquè em va trobar sec i distant. Arribem a uns bancs i ens vam seure, i ignoro si va ser fruit dels dos quintos que havia begut o si va ser la seva cara amb ullets de xaiet, que em va fer treure el que tenia dins. Em vaig sincerar de ple, explicant la meua anterior experiència i la impressió que m'havia fet d'ella en veure-la a la tarda amb els nois.
Quan vaig acabar, va esperar un moment i em va respondre que ho entenia i que possiblement en el meu lloc, ella hauria pensat el mateix o gairebé. Ella per la seva banda em va explicar que eren dos nois de primer any, que van coincidir en una de les classes del dia anterior i que al principi li semblaven simpàtics i bona gent, però que feia un parell d'hores havia escoltat de rebot a uns altres companys que els dos havien fet una aposta a veure qui dels dos se la feia abans… I òbviament, no li va pas agradar la idea. Aleshores va ser quan va decidir buscar-me, perque amb mi s'hi trobava còmode i no coneixia a ningú més amb qui parlar i desfogar-se.
Per un moment vaig tenir una barreja de sensacions entre sentir-me afalagat i novament usat, però vaig decidir aparcar-los ràpidament i donar-li una abraçada de consol. Em va tornar l'abraçada amb força, fent-me fregues a l'esquena. També li vaig fer una mica de fregues a mode de consol, i al cap de poc va fer moviments per alliberar-se. Sense dir res, es va quedar mirant-me uns instants i després se'm va apropar bruscament per fer-me un petó suau mentre m'agafava pels costats del cap. I després un altre. I un tercer. I vaig tornar-li un. Em va mirar novament somrient i aleshores els nostres llavis es van trobar. Va asseure's sobre meu abraçant-me i mentre els nostres llavis es seguien fent-se abraçades mútuament, fins que les nostres llengües van decidir que també es voliem abraçar. I així vam estar minuts, o hores. No en tenia ni idea, havia perdut la noció del temps gaudint del moment i tant m’era. De sobte la Clara va parar i es va apartar de mi enrajolida. Abans que pogués dir res, em va fer entendre dues coses: la primera era que s'estava exitant bastant, la segona era que encara seguiem en el banc de la plaça i que hi havia una colla a una vintena de metres que ens havia estat observant un moment. Em vaig girar i, efectivament, els coneixia. De fet fins i tot em va semblar veure la Maria. Fent com si res, li vaig preguntar si li venia de gust pujar al meu pis que era allà al costat, i va accedir sens pensar-ho, aixecant-se i buscant-me la ma per anar cap allà.
Tot just haviem creuat la porta d'entrada del bloc que ens vam tornar a abraçar i petonejar deixant-nos caure contra la paret. El cor m'anava a cent, i el cervell mig emboirat per l'èxtasi bucal em va enviar senyals d'alerta que encara no erem al pis, així que mentre la Clara i jo seguiem devorant-nos els llavis, vaig anar cercant el camí a l'ascensor i vam entrar cap a dins, on gairebé hi vam caure al quedar arrepenjats a la porta. A dins de l'ascensor, mentre pujava també vaig notar que quelcom més havia pujat. Ella també ho havia notat segurament amb el fregament pèlvic, i notava com una de les seves mans em va començar a acaronar per sobre del pantalo, amb el que vaig respondre agafant-la pel cul. Em va deixar estar el paquet i tornant a abraçar-me va saltar sobre meu encerclant-me amb les cames… fet que l'ascensor, a la seva manera mecànica, va donar a entendre que no havíem de repetir. Un cop a la planta, vam seguir així fins que la vaig empotrar contra la paret del costat de la porta, on vam seguir estimulant-nos amb una combinació de llavis, la gran abraçada on ella m'agafava del coll i el cap i jo entre els malucs i el cul, alhora que seguíem arrepenjats contra la paret i les nostres entrecuix anaven topant i fregant-se amb certa suavitat frenètica.
Va aturar-nos el fet que, amb tant moviment, vam acabar tocant el timbre del pis, de manera que vam parar per un moment i la vaig deixar que toqués terra mentre obria la porta i seguir un cop dins. Mentre cercava la clau i la introduïa al pany, em va abraçar per l'esquena i em va acariciar tant el pit passant pel coll, com el sexe passant per la panxa, mentre em feia una petita mossegada a la orella. Un cop la porta oberta, vaig agafar-la del braç, la vaig fer entrar al pis i un cop tancada la porta la vaig agafar de la mà i conduir fins a la meva habitació, gairebé al fons del pis.
Vaig obrir la porta, la vaig posar d'esquenes al llit i després de fer-li un petó, la vaig empènyer suaument per a que caigués estirada de cara a mi i em vaig posar sobre seu com una fera a punt de devorar la seva presa. Em va encerclar de braços i cames mentre ens seguíem fent petons, els nostres cossos topaven amb el nostre ball de la passió i de cop ella va aturar-se. Em va demanar de seure sobre meu i vaig cedir, així que tal com estavem la vaig engrapar pel cul i em vaig impulsar cap enrere, de manera que jo quedava assegut i ella a sobre les meves cames. Em vaig girar una mica per a posar els peus a terra i seure millor mentre li feia petons al coll i ella m’engrapava el cap i sentia el seu alè per la orella, que de seguida va mossegar-me.
De cop, va deixar-me anar i va agafar-me de la samarreta per treure-me-la, així que vaig accedir a ajudar-la i acte seguit vaig procedir a fer el mateix amb ella. Els sostens gairebé els vaig arrencar en el transcurs de treure'ls, donat que després de col·laborar en treure's la samarreta que duia després va decidir ferme petons i queixaladetes petites pel coll. Quan vaig aconseguir treure-li els sostens es va separar una mica somrient i em va mostrar els seus pits mig enrajolida. Estava força ben dotada, amb uns mugronets petits i tous de color rosat en uns pits tirant a grandets que semblaven contents de veure'm. Li vaig engrapar un per a jugar amb el mugró i em vaig ajupir per a menjar-me l'altre a petons i llepades, fet que va provocar-li un petit gemec alhora que em tornava a agafar del cap i em feia carícies.
Quan ja vaig tenir prou, que no va trigar gaire, em vaig incorporar per a besar-la de nou. Aquest cop ella va passar a l'acció i em va empènyer cap enrere fent-me caure al llit i quedant en les seves mans, que van pessigar-me suaument els mugrons mentre em cavalcava. Es va apropar per a tornar a buscar-me els llavis i vaig tornar a agafar-la dels pits apretant-los suaument i jugant una mica amb els seus mugronets.
Després d'uns minuts així en que vam tenir prou els dos, es va aixecar per treure'm els pantalons i els calçotets de manera simultània i acte seguit em va agafar el membre per a sacsejar-lo poc a poc. Enmig d'aquell plaer, vaig correspondre treient-li la poca roba que li quedava de cintura en avall, deixant el seu sexe a la vista i al meu abast. La vaig fer gitar al meu costat i vam estar una estona regalant-nos plaer mútuament, mig abraçant-nos, petonejant-nos i descobrint el sexe de l'altre amb moviments suaus i molt més que estimulants. Quan ja estavem més calents (si es que allò era possible) vaig voler procedir a penetrar-la, no sens ans obrint el calaix de la tauleta de nit amb la intenció de treure un preservatiu, que ella em va fer deixar a raó de que ella utilitzava l'aro com a anticonceptiu… així que em va demanar que m’estirés al llit de nou i es va posar de quatre potes sobre meu, besant-me i amb els seus pits xocant contra els meus mentre els nostres sexes topaven per primer cop sense roba.
Aleshores va incorporar-se disposada a cavalcar, em va agafar el membre i poc a poc me'l va conduir cap a dins seu, fet que va provocar que els dos deixéssim anar un gemec de plaer. Era la primera vegada que m*introduïa sense preservatiu i la experiència em va deixar sense paraules que la puguin descriure. I de seguida, va quedar en res quan ella va començar a moure's amunt i avall, ens vam agafar de les mans i ens vam seguir donant petons mentre els nostres pits anaven fregant-se. Una experiència increïble que no havia sentit mai abans i que em va deixar extasiat gairebé tota l'estona que vaig restar dins seu. Quan notava que ja em quedava poc per el meu moment, vaig deixar-la anar per agafar-la per la cintura fent que s’incorporés i vaig començar a moure'm frenèticament fent-la saltar gairebé, mentre veia com els seus pits anaven ballant al compàs i els acompanyava amb un cant de gemecs que s'anava intensificant a mesura que jo també notava que arribava fins que va arribar el moment en que tot em va quedar emboirat. Sentia com haviem sincronitzat els nostres orgasmes, però el meu cervell, incapaç de fer reaccionar cap múscul del meu cos, em va fer deixar anar un crit de la més profunda satisfacció mentre la meva ment realitzava un viatge astral fruit del plaer, on possiblement anava de la ma de la de la Clara, que s'havia desplomat a sobre meu en ple orgasme i encara tenia petits espasmes de plaer que acompanyava amb petits gemecs, com jo els feia quan notava que el meu membre anava fregant les parets internes del seu sexe a mesura que s'anava sortint.
Vam perdre la noció del temps allà estirats, de manera que ambdós deuriem caure rendits a la son.
Al matí següent, la persiana estava llevada i a dures penes ens haviem mogut: ella seguia sobre meu i jo no m'havia mogut d'on recordava haver-nos estirat. Al moure un dels braços va provocar que es despertés. Tenia el cabell despentinat i un fil de babeta penjant, però somreia dolçament i era la cosa més bonica que havia vist mai.
Li vaig fer un petó per donar-li el bon dia, a lo que ella va respondre amb un altre. I després va venir un altre. I els nostres cossos es tornaven a fregar mútuament… I ja hi tornem a ser.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Bragi_

Bragi_

16 Relats

11 Comentaris

8393 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Nascut fa mes de dues dècades en un poble que ara és ciutat, entre la mar i la muntanya.
Des de ben petit m'ha agradat sentir histories i rondalles populars que m'arribaven tant de ca nostra, com d'altres paisos.

Espero que vos agradin mons escrits i passeu una bona estona!

Si vols contactar amb mi, mon correu es joniafreedom@gmail.com