Anna

Comença el tercer curs després d'un estiu que se m'havia fet més llarg que cap altre. Tot i que el curs passat em va anar prou bé (sols em va quedar una assignatura pendent), la meva relació amb la Clara va acabar com si hagués estat sentenciada des del principi.
Si bé després de la primera nit de passió vam esdevenir amants i vam quedar en sortir junts, la relació va començar a tenir turbulències quan a ella no li acabava de convèncer la carrera i va decidir canviar… A una que no feien ni en el mateix campus ni a la mateixa universitat. Al final del semestre va aconseguir entrar a la carrera que volia en una altra ciutat i vam intentar mantenir la relació a distància. Al principi funcionava prou bé (gràcies al contacte quasi etern de les aplicacions de missatges instantanis dels mòbils): cada cop que ens trobàvem consumavem com si hagués de ser el darrer cop que ho fèiem, entre les èpoques d'exàmens, treballs, caps de setmana o festius… Fins que o bé a un o bé a l'altre li sorgien assumptes i no podia quedar, cada cop amb més freqüència. I apart d’altres problemes, com ara una mica de gelosies que acaben per convertir-se en desconfiança… en resum, que al final ho vam acabar deixant a finals de primavera. Com vam dir entre nosaltres, va ser bonic mentre va durar, però allò no funcionava. Per sort, no vam acabar de males, ja que ambdós vam reconèixer tenir part de la culpa, i encara avui dia alguna vegada quedem per a fer un cafè i posar-nos al dia.
Doncs aqui em veieu, a tercer curs en una assignatura on hi havia estudiants d'anys anteriors que repetien o que cursaven l'assignatura per primer cop per excés de crèdits els anys anteriors, i nombrosos estudiants de la meva promoció, entre els que ens trobàvem els meus companys de pis, alguns amics més… i la ja coneguda Maria, amb qui la relació era la mínima i justeta. Sobretot des que vaig saber de bona ma que en petit comitè es dedicava a posar a parir a la Clara, amb qui, que jo sàpiga, mai ha tingut relació directa.
Era una assignatura que ja agradava més en general, donat que tenia més a veure amb la carrera que no pas les troncals que servien sols de base i carregar-se a l'alumnat poc motivat. Doncs allà estava jo, alegre de trobar per fi una assignatura que realment em motivava, quan ja d'entrada al primer dia el professor va deixar caure la bomba: treball en parelles. I el més divertit de tot: les parelles serien aleatòries, així que va obrir l'ordinador, el va conectar al projector per a que tots ho veiéssim i va introduir tots els noms de la classe en un programa de fer sorteigs, de manera que als pocs minuts sortia el llistat dels aparellats. Allà estava jo, creuant els dits pensant que, amb la meva sort, encara acabaria aparellat amb la Maria… I tan de bo que no.
Sorpresa! No estic amb la Maria per sort! Sino amb un tal Quim. El professor ens dona uns minuts per a que ens mirem a la llista de resultats i ens apropem a la parella corresponent. Com no coneixia el tal Quim, vaig preguntar als companys tant de la meva promoció com els repetidors si algú el coneixia, i pel que semblava alguns si, però ningú l'havia vist a l'aula… Fins que finalment va saltar un dient que havia estat amb ell uns dies abans i que havia deixat la carrera per temes personals.
Per mi mateix vaig pensar que bé, millor estar sol que mal acompanyat o amb una rèmora que s'aprofités de la meva feina. Quan vaig a comunicar al professor que a mi em tocava anar sol, em respon que era una llàstima, però que no s'hi podia fer res. Mentre em pensava quin seria el tema del meu treball per a comunicar-li, el professor s'acosta amb una noia que em sonava una mica de vista, però que no coneixia. Aquella noia, de nom Anna, també s'havia quedat sense company, així que ens va emparellar per a fer el treball.
D'entrada la mossa ja feia cara de pocs amics, arrufant una mica el nas i amb posat com dient “quin pal”. En el seu favor, s'ha de dir que va ser amable i educada. El problema va ser una mica la nostra incompatibilitat, ja que volia fer el treball d'un tema radicalment diferent al meu, i el punt mig no agradava a cap dels dos. Òbviament, em motivava molt fer el treball, però no estava disposat a fer-lo d'alguna cosa que no m'interessava tant. Així que trobats en aquest atzucac, vam decidir tractar un tercer tema, que en aquell moment no ens posavem d'acord. Com el professor ens va donar uns dies de marge per triar el tema, vam decidir donar-nos els números de telèfon i seguir xerrant en un altre moment o per si ens venia alguna idea comunicar-li ràpidament a l'altre.
Aquell mateix vespre, ella va encetar la conversa proposant-me un parell de temes que van resultar prou interessants per a cridar-me l'atenció, així que vaig acceptar el que em resultava més fàcil de treballar (no ens enganyem, un treball que aporta poc a la nota final de l'assignatura tampoc mereix que s'hi dediquin un temps i esforços massa elevats si també tenim altres tasques).
Xerrant i xerrant, vaig anar veient que la noia no era tant antipàtica com m'havia donat la impressió al principi, de fet fins i tot teniem alguns gustos en comú. D'altres diferiem totalment. Per curiositat, vaig tafanejar la foto que tenia de perfil, i vaig descobrir que duia un motxilot enorme que era gairebé el mateix que el meu. Quan li vaig comentar, que em va fer gràcia la casualitat, em va comentar també li agradava anar a la muntanya, tal com m'agrada a mi. No anar a fer el “dominguero” pujant en cotxe a fer un camí que de la gent que hi ha sembla les rambles, sinó realitzar travessies i dormir en albergs i refugis a pernoctar o dormir sota les estrelles si el temps ho permetia. Vam comentar algunes de les rutes que haviem fet i en molts casos coincidíem, inclòs arribats al punt en que vam coincidir gairebé en temps i espai en el mateix recorregut, amb poques hores de diferència. Un cop acabada la conversa, vam quedar en que ja seguiriem xerrant en un altre moment.
Al cap d'un parell de dies, tornàvem a coincidir a classe, on el professor ens va manar de dur l'ordinador portàtil i col·locar-nos en parella repartits per l'aula, perquè ens explicaria com volia que estructuressim el treball i com realitzar algunes de les tasques en que haviem d'aportar resultats. Em vaig asseure al costat de l'Anna, que es trobava al fons de l'aula. Vam obrir els ordinadors i ens vam posar mans a l'obra. No vam parlar gaire, ja que voliem estar atents a les explicacions del professor per no cagar-la en el treball. Quan estavem desant els arxius i enviar-nos-els, no vaig poder evitar fixar-me en que una de les seves carpetes d'arxius s'anomenava “abecedari”. No hi vaig fer gaire cas en el moment, però ho vaig trobar curiós. El perquè del nom ja el descobriria més endavant.
De cop, va quedar-se mirant-me fixament, amb aquells ulls grisos-blau clar tant macos que tenia i que fins ara no havia parat atenció. Em va preguntar, d'una manera bastant seria, si em venia de gust quedar aquell mateix vespre per a fer el treball, quan ella sortís del gimnàs. Vivia bastant a prop, així que no vaig tenir inconvenient.
Un cop arribada l'hora acordada, vaig picar al seu timbre. M'agrada la puntualitat: ni arrribar molt d'hora ni fer esperar. Una veu femenina va comunicar-se pel porter automàtic i en arribar al pis, vaig veure una altra noia. Em va comentar que l'Anna encara no havia arribat, però que ja estava avisada que jo venia i que passés cap dins.
No era la primera vegada que entrava en un pis compartit sols de noies, però veure que cada pis era bastant diferent de l'anterior sorprenia. En tots els aspectes. Neteja, olor, ordre, decoració… Tot canviava. En canvi, els de nois tenien més coses similars, com olor a tabac en molts casos, algunes boles de pols pels passadissos i decoració tirant a escueta amb algunes ampolles de licor buides, alguna consola i gots de plàstic típics de festes majors o universitaries.
Aquest concretament olorava prou bé, si més no a cuina de fleca o similar (després em van dir que una de les noies estudia això precisament). Tot estava prou net, i decorat amb alguns “collages” i alguns pòsters de paisatges. Em va acompanyar fins a l'habitació de l'Anna, on em va fer esperar-la dient-me que estava gairebé a punt d'arribar.
No vaig fer gaire el tafaner. Em vaig asseure a la cadira de l'escriptori i vaig mirar l'habitació: un parell de samarretes penjades dels poms de l'armari, el llit a mig fer (o desfer), alguns llibres dels quals jo n'havia llegit la meitat, unes botes es deixaven entreveure sota el llit i l'escriptori ben endreçat a diferència del meu, ple de marcadors fluorescents, subratlladors, blocs de notes i de post-it, algunes notes enganxades a la pantalla i en el suro que tenia a la paret… I en aquest mateix suro algunes fotos seves amb amigues, mascotes, paisatges i altres cosetes. Per la temàtica de l'habitació, es notava que a la noia li agradava molt la muntanya.
Mentre mirava les fotos, sento que em saluda algú des de la porta, i al girar-me allà estava l’Anna. Venia amb roba còmode, una bossa d'esport i duia el cabell bastant moll deixat caure per davant i per l'esquena, val a dir que el tenia bastant llarg. Mentre es disculpava pel retràs degut a que se li havia passat el temps volant al gimnàs, va deixar la bossa en un racó i va venir de dret cap a l'escriptori a engegar el portàtil. Vaig fer-me a un costat per a deixar que pogués seure a la seva cadira i em va oferir un tamboret que tenia plegat en un lateral de l'escriptori. Mentre anava posant el programa per al treball, anava explicant-me algunes idees que se li havien ocorregut pel treball, va començar a secar-se una mica el cabell amb una tovallola petita. M'anava ensenyant diferents gràfics i alguns treballs similars a lo que tenia pensat ella, quan va començar a pentinar-se una mica i a tirar-se el cabell enrere, mentre jo anava alternant la mirada entre la pantalla i la meva interlocutora.
En un moment determinat, vaig poder evitar abaixar la mirada quan la fitava a ella, ja que degut al teixit de la samarreta i la humitat del cabell, se li transparentaven els pits. Uns pits petits però bonics, d’aureola rosada de mida gran en proporció a la mida dels pits. Va ser sols un instant, o això volia creure, i de seguida vaig canviar la mirada cap a la pantalla evitant tornar a mirar cap allà. Just en aquell moment, va deixar anar un “t'ha agradat el que has vist?”. Per un microsegon em temia haver estat enxampat, però vaig respondre amb naturalitat el que opinava dels gràfics i el que m'havia dit ella. Tot això mirant-la als ulls i intentant no abaixar la mirada cap als pits que quedaven prou ben visibles. He de reconèixer que la situació em resultava un xic incòmode alhora que excitant i començava a tenir una petita erecció, que per aturar vaig haver de comentar-li que la samarreta se li estava transparentant. Per sorpresa meva, em va preguntar si em resultava una molèstia, a lo que vaig respondre sincerament que no em molestava la visió en si mateix, però que en certa manera notava que em pujava una mica la temperatura, per no dir-li directament el que realment em passava.
Sense dir res, va alçar-se i va tancar la porta, i al girar-se va treure’s la samarreta com qui no vol la cosa, deixant al descobert tot el seu cos de cintura en amunt. Un cos bronzejat bastant prim i menut però força musculat sense arribar al nivell de culturisme, amb els seus petits pits, macos i ben posats. Consti que un ja està més que acostumat a veure dones mig nues a la platja banyant-se o prenent el sol en top-less, però aquesta situació era totalment diferent… Estava a soles a la habitació amb una noia que s'acabava de treure la samarreta davant meu. No vaig poder evitar un “Collons!” en senyal de sorpresa, en to positiu clar. L’Anna va somriure i es va acostar cap a mi.
Es va ajupir per apropar el seu cap al meu i em va xiuxiuejar a l'orella, deixant els seus pits ben a prop i a la vista: “ja que no sembla que t'agradi el que veus, ara em posaré una samarreta” i va acabar la frase fent-me un petó a la galta, somrient-me. Ara si que ja no vaig poder aturar ni disimular la meva erecció… I ella ho va veure i se'n va riure en to burleta, mentre es posava una samarreta.
Va canviar radicalment de tema com si no hagués passat res i em va preguntar si m'anava bé fer una sortida d'un parell de dies per a pujar al Puigmal, per a fer fotos per al treball i demés, afegint que de l'allotjament s'encarregava ella si jo era el que conduïa i pagavem la benzina a parts iguals. Encara amb el meu sexe com una pedra, vaig respondre primer d'una manera tant confosa que ni jo mateix m'havia entès, però vaig rectificar de seguida i vaig confirmar-li que no hi havia problema, mentre notava que el reg sanguini tornava a la normalitat. La resta de la vetllada, ella va seguir com si res tractant únicament el treball, i jo li vaig seguir la corrent, com si no hagués passat res, i quan ja en vam tenir prou vaig marxar cap al meu apartament.
En arribat el dissabte, la vaig passar a recollir. Anava vestida amb roba tècnica de muntanya bastant ajustada, i la veritat estava realment seductora. Va carregar el seu equipatge i vam marxar direcció Queralbs, per a pujar fins al cim a peu passant per la Vall de Núria. L'Anna havia preparat una bossa enorme de trekking, mentre que jo anava amb una motxilla més aviat de mida mitjana amb lo que vaig considerar just i necessari per a la sortida de dos dies.
El viatge es va fer prou curt malgrat la distància que teníem, xerrant de banalitats: de la carrera, programes de televisió, polítics, llibres, música… De tot vaja. Vam aparcar el cotxe a Queralbs, vam parar per a dinar al primer restaurant que vam trobar i, en acabat, ens vam posar les botes, les motxilles a l'esquena i vam començar l'ascens.
L'Anna va demanar d'anar al davant per a marcar el ritme, i degut a que té més experiència que un servidor, vaig acceptar sense problemes, pensant que tant de bo pogués mantenir el ritme en el cas que el marqués fort. Al principi del camí podiem anar més o menys un al costat de l'altre xerrant, però més amunt el camí es feia més estret, i va passar al davant com m'havia demanat. Van començar a venir pujades més fortes i algunes escales, i com seguiem xerrant, no podia evitar veure el cul tan ben marcat que li quedava. Una queixalada li hauria fotut si no hagués estat per la relació que teniem, que era pràcticament nul·la, sols dos companys de grup de treball.
Després d'una bona caminada en ascens gairebé continu, ja ben entrada la tarda, vam arribar al pla de Núria. Les vistes eren molt boniques, i quan vaig treure el mobil per a fer una foto, l'Anna va voler posar-se pel mig per sortir a la foto. No li vaig voler dir, però el paisatge sumat amb ella rient amb aquells ulls tant macos va quedar una escena preciosa.
L'Anna va proposar de descansar una estoneta i després seguiriem, i així ho vam fer. Per sort, em notava cansat de la pujada però no excessivament esgotat, i això em va pujar la moral de veure que no estava en tan baixa forma com creia.
Ens vam seure junts sobre un mur de pedra proper al llac i vam menjar alguna coseta alhora que ens hidratavem una mica. Després d'uns minuts de silenci sols sentint la natura, ja que no es veia una ànima a prop, vaig voler ensenyar-li la foto que havia fet i el que n'opinava. Mentre em mirava fixament als ulls, em va agafar per la galta i els va tancar per a donar-me un petó, xuclant una mica el meu llavi inferior. La vaig agafar per la galta també i vam tornar a unir els nostres llavis, fins al punt en que es van fondre i les llengües van acariciar-se mútuament. Després d'uns minuts intensos, es va separar de mi i es va alçar, dient que volia anar a omplir la cantimplora a la font, i em vaig quedar allà assegut somrient com un babau i mirant-la. Als pocs minuts, repreniem la marxa, de nou l'un al costat de l'altre i, de nou, sense mencionar el que acabava de passar.
Vam recórrer el pla fins arribar a la zona d'acampada, on li vaig preguntar per la tenda. Em va respondre que no em preocupés per això i vam seguir endavant, que ja quedava poc per arribar. I bé, comparat des del moment en que la recollia amb el cotxe, quedava poc, si. Però la caminada des de Núria fins al cim del Puigmal ni va ser curta ni un passeig. Al principi no hi havia massa problema, caminant al costat d'un torrent que poc a poc el deixavem lluny, per arribar a unes zones de pastura sense gaires arbres i, finalment, arribar a una zona que em va semblar erma, de molta pujada i amb molta roca i pedra que en algunes ocasions cedia sota els meus passos i feia l'ascens més cansat i complicat. Això si, l'Anna anant al davant i tan fresca, com si la no li afectés l'ascens (amb el canvi d'oxigen que comporta) ni el terreny. Si no fora per la motxilla, haura jurat que ella era una ninfa de l'alta muntanya.
I per fi, després d'unes hores, arribàvem al cim del Puigmal. Hi havia la creu i alguns murs de roques amuntegades per a refugiar-se del vent, que per sort no bufava. El cel estava net, sens un sol núvol, i vam poder gaudir d'una posta de sol magnífica asseguts a la base de la creu, veint el paisatge. L'Anna m'anava enumerant els cims que es veien i senyalant que hi havia a cada direcció: cap allà el Montseny, més enllà Barcelona, Girona cap allà, aquí el Pedraforca… I aquest cop vaig ser jo qui se la va quedar mirant als ulls. Ella em va somriure i em va agafar d'ambdues galtes per a tornar a fer-me un petó, molt més senzill que l'anterior, però no per això menyspreable. El sol va acabar de pondre’s i sols quedava una claror blavosa-ataronjada al cel de ponent, mentre la foscor arribava per l’est com si fos la capa de la Lluna plena que sortia. Aquest cop vaig ser jo qui va començar a assenyalar, però més cap amunt. Només sóc un aficionat a l'astronomia, però vaig poder assenyalar algunes cosetes que semblava que li van agradar: Mart, Venus… i de sobte vaig caure en que ja gairebé era de nit i que encara ens quedava el descens fins arribar a la zona d'acampada.
L'Anna va exclatar a riure i em va respondre que ja hi érem, que aquella nit la passaríem sota les estrelles. Va treure de la bossa un parell de matalassets d'aquests d'estora i un parell de mantes tèrmiques, donant-me a entendre que no era el primer cop que havia passat la nit així. Em va comentar que tenia la tradició de dormir al cim d'una muntanya a sota de l'última llum del dia de Durin per acomiadar-se de l'estiu d'una manera especial, propera a les estrelles. Ho vaig trobar bastant xulo, així que no vaig posar cap pega, més aviat em va engrescar la idea.
Ens vam acomodar en un dels refugis i vam sopar els entrepans que duiem mentre xerravem sota la llum de la lluna plena i miravem les estrelles. Havent sopat, l'Anna va treure de la bossa una cantimplora tèrmica i un parell de gotets, donant-me’ls per a que els aguantés mentre hi abocava el contingut. Vam brindar i xarrup cap a dins. Per l'olor ho sospitava, però efectivament, era ratafia, molt bona s'ha de dir.
Ens vam pendre un parell i prou, ja que tampoc voliem dormir la mona fins al migdia ni el termo tenia tanta capacitat.
L'Anna va desar les coses i es va aixecar. Se'm va quedar mirant davant meu, va somriure i es va aixecar la samarreta, deixant del tot nu el seu cos de cintura cap amunt. Em a preguntar si encara m’incomodaven els seus pits, em vaig alçar i, mirant-la als ulls, li vaig respondre que el que m’incomodava era la pregunta, perquè ella era preciosa i els seus pits eren perfectes. Va somriure i se'm va abalançar al coll (drets els dos li treia pam i mig) per a que els nostres llavis es mosseguessin suaument l'un a l'altre, pel que la vaig agafar del cul i la vaig ajudar a impulsar-se i que la portés a coll i be per davant. A dures penes em pesava sostenir-la, però notava com començava a fregar la seva pelvis amb la meva mentre ens anavem fonent les boques i s’enroscaven les llengües amb suaus carícies. Aleshores de cop va voler baixar de sobre meu, em va agafar de la ma i vam anar pocs metres més enllà, a la creu. Allà em va fer recolzar i em va seguir besant el coll mentre em fregava l'esquena amb una ma i el meu membre amb l'altre per sota dels pantalons, mentre que jo li feia carícies per l'esquena i la meva ma es dirigia reptant el ventre fins arribar al seu pubis, on vaig començar a acariciar la seva vulva. Fent que m’aturés a l'instant en que vaig fer-li la primera caricia allà baix, es va ajupir per a baixar-me els pantalons i seguir fregant-me el membre, mirant-me als ulls somrient i començant a llepar la punta, seguit dels laterals i, finalment, se la va endur endins fins on va poder. Sentia la pressió de la succió per tota la punta, mentre que notava la seva càlida llengua per sota i els laterals fregant-me, acompanyada dels llavis que m'anaven fent el dolçs massatge de pressió amb l'ajuda de la seva ma, que m’embolcallava part del membre, mentre la seva altra ma estava ocupada fent-me un petit massatge als testicles. Mentre ella feia tot això, apart de gaudir-ne del moment, vaig agafar-la del cap amb una ma mentre amb l'altra li anava fent carícies a la cara i braços. Degut a l'excitació, vaig acabar agafant-li del cabell intentant no fer-li mal, i amb amdues mans acompanyava els seus moviments de cap, fins que vaig decidir apartar-la i la vaig fer alçar.
La vaig recolzar on m'havia posat ella i després de fer-li un petó, vaig fer camí cap a baix petonejant el coll, engrapant els pits i pesigant lleugerament els mugrons, on també la meva boca i va fer parada per a mossegar amb els llavis i llepar-los fent cercles amb la llengua. Vaig seguir cap avall fins que em vaig trobar de cara al seu pubis, on ella encara hi tenia aquells pantalons tan ajustats posats. Vaig fregar la cara per sobre fent un petó a la seva vulva a través del pantalo, fet que va fer que em posés les mans al cap. Ara me la vaig mirar jo des de sota somrient, em va tornar el somriure acariciant-me la galta i li vaig abaixar els pantalons. Un entrecuix del tot depilat em va rebre, que per a poder apreciar millor em vaig passar la seva cama dreta per sobre meu. Vaig començar besant els llavis exteriors, després la llengua els va acariciar i finalment s'hi va obrir pas endins, donant tombs a dreta i esquerra per anar fregant-se amb els llavis interiors. Notava com l'Anna m'agafava el cap amb més força. Mentre amb un braç aguantava la seva cama sobre meu, l'altre va reptar des del cul fins al pit fregant el seu cos, per a tornar a magrejar el seu mugronet que es trobava ben excitat.
I en aquell moment, vaig fer passar la llengua per la part superior, rodejant i fregant el clitoris. L'Anna va deixar anar un parell de gemecs ofegats alhora que m’estirava del cabell a cada gemec que feia. Vaig elevar la velocitat de desplaçament de la meva llengua i també ho va fer la intensitat dels seus gemecs, que en alguns casos ja mig cridava. Després del tercer crit, em va apartar d'allà baix. Ens vam mirar mutuament. Ella amb la respiració accelerada i suada, i jo des de sota amb la boca i voltants xops, també suat. Em va fer seure a terra i es va ajupir sobre meu. Em va besar i de mentres em va agafar el penis per a endinsar-se’l poc a poc. Vam començar a dansar amb la melodia de gemecs i el so de la natura noctura. Va deixar la meva boca per a inclinar-se una mica enrere i quedarse penjada agafant-se pel meu clatell. Amb una ma engrapant el seu cul i l'altre la seva esquena, vaig apropar la cara fins als qui ho havien començat tot: els seus petits i majestuosos pits, que amb la suor brillaven a la llum de la lluna plena. Primer un i despres l'altre, besant-los, xuclant-los i mossegant-los amb els llavis, i l'Anna estirant-me dels cabells a cada gemec de plaer que li provocaven aquests gestos.
Quan semblava que ja arribavem al clímax, em va apretar ben fort amb les cames, que ara em m'envoltaven la cintura, i va tornar a acostar-se a mi per a major fregament corporal. Mossegades als llavis, llepades, petons, la meva esquena plena d’esgarrapades seves i jo sacsejant-la amb intensitat agafant-la per les cuixes, en moviment frenètic que anunciava el final de la dansa… I va arribar. Els gemecs cridats a ple pulmó de pur plaer que deurien ressonar per totes les valls properes. Ens vam deixar anar i mentre jo vaig caure d'esquena contra el terra, ella seguia cavalcada sobre meu de genolls a terra, mig deixada caure enrere i amb la cara extasiada de plaer mirant directament a la lluna, les estrelles i la via làctia, on encara hi enviava alguns gemecs ofegats i aguts. Unes gotetes queien de la seva cara, que regalimava saliva, suor i llàgrimes de felicitat, i alguns espasmes post-orgasme em donava a entendre que el viatge astral li agradava. Aquella era la imatge que mai oblidaré d'ella: del seu cos nu i extasiat mirant a l'univers.
Quan finalment ens vam recuperar una mica, ens vam vestir i acomodar en el refugi ben juntets, agafats dormint-nos agafats de la ma. Al sortir el sol em vaig despertar en el refugi embolcallats els dos amb la manta, i ella dormint al meu costat recolzada sobre meu i encara amb alguna gota a la cara. Després de dir-me bon dia amb un somriure ben maco i aquells ulls tant brillants, vam recollir els trastets i vam iniciar el descens per a després dirigir-nos cap a casa…