El far

Un relat de: Bragi_
Explica la llegenda que fa molt temps, en una llunyana vila de la costa oceànica, hi havia un jove que estimava una noia.
Del noi en deien que era treballador, bondadós i de cor noble. D'altra banda, de la noia que ell estimava en secret, li havien arribat veus que no era bona gent, però com se l'estimava, no li importava el que diguessin els altres, perquè això ja seria problema seu.

Un bon dia, el noi va descobrir que la noia li encantava nedar, ja que corrien veus pel poble que l'anomenaven “la sirena”, i es va dirigir cap a la platja quan va creure veure-la anar cap allà, pensant que podria contemplar-la. Com no va aconseguir trobar-la, va desistir i va seguir amb els seus assumptes.
Ho va intentar més d'una vegada, però sempre obtenia el mateix resultat. El temps amava passant. El noi va aconseguir en comptades ocasions poder bescanviar algunes paraules amb la noia, i encara que no van ser més que trivialitats, per al noi significava molt i el feien feliç.
Al final, el noi va aconseguir trobar la noia a la platja i va parlar amb ella del que sentia... i va resultar que la noia sentia el mateix per ell. En el passat, succeïa que quan el noi anava a la recerca de la noia a la platja, la noia anava en la seva recerca per la vila anant per un camí que el noi desconeixia, i per això coincidien tan poc.
Al cap de poc, es varen casar i varen ser feliços...


... però sa felicitat va durar poc.


Un temps després, la noia nedava a la platja com acostumava a fer, quan de sobte va esclatar una gran tempesta. La corrent marina va allunyar-la de la costa i va perdre la platja de vista, engolida per l'oceà.
El noi, en veure que la noia no apareixia on havien de trobar-se a l'hora que havien acordat, va anar a la platja tement-se el pitjor quan va veure el cel. Quan va arribar, va trobar sa roba i son calçat, però d'ella ni rastre... i les onades, el vent i la pluja no pronosticaven res de bo.
Va intentar fer-se a la mar amb una de les barques, però els pescadors l'hi van impedir perquè deien que l'oceà estava enfurismat, i els més ancians li van dir que fou l'oceà qui se la va endur perquè també estimava la noia.
El noi, sense saber que podia fer, va pujar al penya-segat més alt i proper a la platja, i des d'allí va esperar la seua arribada, esperant que pogués nedar de tornada.
Els dies varen passar i la noia no apareixia. Després de cercar-la a l'oceà amb les barques quan el temps va millorar, sons amics i coneguts la varen donar per morta, i van demanar i pregar al noi que tornés a casa i refés la seua vida, però ell no els va escoltar.
Amb el temps, la vila va anar canviant. Les marees anaven i venien.
El noi es va convertir en home, i l'home seguia esperant la seua estimada.
Pel poble es referien a ell amb mots de tota mena... El vigilant, Aquell que l'espera, El desgraciat... però sens dubte, el malnom més conegut i utilitzat era el de El far.
Amb el pas dels anys, la gent gran moria, els de la seua edat no el recordaven i els joves no el coneixien... Al poble poc a poc van oblidar l'incident, i amb ell també a aquell noi que ja no era un noi, i que era un home.
Al final, sol es va quedar.
Ja ningú pujava a veure'l, ningú parlava amb ell, i ella encara no tornava ni nedava davant seu com solia fer.

Quan la casualitat va fer que un dels vilatans recordés l'incident molts anys més tard, aquells qui l'havien conegut van agrupar-se per anar a veure El far, aquell home que ningú recordava i que encara seguiria sol esperant a la seva estimada.
Un cop varen arribar al lloc on El far solia ser, no varen trobar l'home.
Ja fos per màgia o per miracle, l'home s'havia convertit en pedra, dempeus i mirant a l'horitzó, cercant aquella noia que l'oceà li va prendre feia molt temps.
En homenatge a la seva llarga espera i l'amor tant profund per la seva estimada, els vilatans van acordar construir en aquest lloc un far perquè ajudés a la noia a tornar a terra fins i tot en la més fosca nit, per a que poguessin tornar estar junts.

Es diu que encara avui dia, durant els dies de tempesta a la costa, el vent duu la veu d'aquell home cridant el nom d'aquella noia...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Bragi_

Bragi_

17 Relats

12 Comentaris

8913 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Nascut fa mes de dues dècades en un poble que ara és ciutat, entre la mar i la muntanya.
Des de ben petit m'ha agradat sentir histories i rondalles populars que m'arribaven tant de ca nostra, com d'altres paisos.

Espero que vos agradin mons escrits i passeu una bona estona!

Si vols contactar amb mi, mon correu es joniafreedom@gmail.com