Adéu fantasia

Ja fa un bon temps
d'ençà que hom somiava
en éssers estranys.
Creien en les fantasies
dels pobles ben catalans.

El Papu pels xics
era un malson constant
que de nits reia.
Espantava als dolents
i als que feien maldats.

Ara el Papu
és qui s'amaga dels nens
que no el temen.
La canalla d'avui dia
només te por per la “play”.

El Compte Arnau,
cavalcant nit rere nit,
fantasma temut arreu.
Els caminants el temien
i als seus cans acompanyants.

El pobre Compte
ja no corre com abans,
li cobren peatges
i els joves malcriats corren
amb motors sorollosos.

L'Home dels nassos
amb tants com dies en te l'any
ja no pot sortir.
Festes amb molt alcohol
li fan vendre's els ronyons.

Els xics Minairons
tots dins del seu canutet
volen treballar.
A la cua de l’INEM
no fan res més que esperar.

Tió de Nadal
és l'únic que, encara,
no cau en l'oblit.
Comparteix la jornada
amb un vell vermell i gros.

Quin llegat tenim,
sens rondalles ni cançons
ni tampoc contes!
Moren mites catalans
vers la crua realitat!