Mar, sol i cel fan màgia

Molt bonic amb uns versos molt ben dibuixats, per a mi la natura és com màgia doncs és esplendorosa i fascinant, gràcies

a les teves paraules, i l'eterna pregunta, realitat o ficció, tots ens la fem i tu la planteges encertadament, amb paraules ben enllaçades que fan un poema molt sencer, molt visual, agradable. Un encert tot ell.

Bona nit Joan!

Ferran

Participo amb delit i complicitat de la teva màgia amb la natura i em sento una mica mar, una mica sol i una mica cel.

Potser si que la realitat no és res més que un hàbil truc d'il.lusionisme perpetrat pel mag dels nostres sentits, potser si. Per cert Joan m'ha encantat la paradoxa de la "Lluna assolellada", molt bó. Moltes "facilitats"!!!! jeje

realment la vida és pura màgia!
Un poema molt bonic per deixar-nos de tonteries i admirar l'espectacle diari que ens envolta.

Una abraçada prioratina!

Saber expressar la bellesa d'allò que ens encisa també és màgia, Joan. Felicitats pel fabulós doll de poesia que tens a l'ànima. Endavant!

Una abraçada,

Pilar

tal com la miro jo, és pura ficció, i el teu poema és una gran realitat, admirat de llegir-te.

Tot és segons la mirada que ho contempla. Potser arribarà un dia que la irrealitat, esdevindrà real.
Una abraçada, Joan.

Avui, seguint la línia d’escriptura que darrerament t’he comentat, els quatre protagonistes absoluts del poema són monosíl•labs:
el mar ( què t’he de dir del mar, amic meu! ) que tenim a prop,
el sol que ens il•lumina ,
i el cel que ens cobreix,
són elements que executen els seus cicles i obren els seus poders...
i el mag? és qui sap a ciència certa que, darrera de la màgia aparent, hi ha un truc... i molt treball!

Tu també ets una mica mag i molt treballador, ja que fas sortir a diari la poesia de tot arreu!

I ja que la cosa va de brevetat, aquí tens Tots per cent i una abraçada màgica,
unaquimera

que fas màgia amb les paraules. I filosofia amb els pensaments!

Hola, Joan!

Tu si que fas màgia amb les teves paraules i enquadar-les en els sentiments.

Després de molts dies d'estar fora de circulac ió decideixo treure el cap per la finestra de l'ordinador de relats, i el primer que veig és la teva desenfadada i alhora seriosa poesia: FELICITATS!!!!!

Una abraçada,

Materile

Per cert, Joan, com ho fas per a penjar fotos? Jo ho intento tal com m'han informat a relats, però no me'n surto

No és fictícia , la vida, però manta vegada ens ho sembla, perquè oblidem totes ses encisadores belleses, com les que tu tan bé descrius. Hi ha molts dies que no obrim la finestra del cor-als- ulls, car ens els passem treballant i anant amunt i avall, capficats en tantes coses, angoixats per tantes d'altres!. Gràcies, doncs per recordar-nos la màgia dels astres i de la terra. Una abraçada
Illadestany

Aigua, foc i aire....necessitats...
amb poemes encantats!!!!
Merci per tot. Una abraçada.

...que vaig veure la pel·lícula Matrix em va colpir de valent. No pels efectes especials ni res pel estil, sinó perquè podia ser veritat. Què sabem nosaltres de la vida? És veritat tot el que veiem o tan sols com dius en la teva poesia és un miratge. En fi la vida és per viure-la encara que a vegades la nostra ment ens porti per universos tan fantàstics.

Una abraçada.