Mar, sol i cel fan màgia

Un relat de: joandemataro

Com el mag,
que treu un conill del barret,
surt el sol pel firmament
deixant tothom enlluernat…

Com el mag,
que fa voleiar mocadors ,
el mar oneja ses aigües
i fa desaparèixer el sol…

Com el mag,
que dins la fosca
fa ploure pòlvores màgiques,
apareixen al cel els estels
i la lluna assolellada…

Mar, sol i cel fan màgia.
Potser, és fictícia la vida,
un gran miratge inexistent?


Photobucket

Comentaris

  • Màgia i natura[Ofensiu]
    elenam | 04-02-2011 | Valoració: 10


    Molt bonic amb uns versos molt ben dibuixats, per a mi la natura és com màgia doncs és esplendorosa i fascinant, gràcies

  • Màgia[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 29-01-2011

    a les teves paraules, i l'eterna pregunta, realitat o ficció, tots ens la fem i tu la planteges encertadament, amb paraules ben enllaçades que fan un poema molt sencer, molt visual, agradable. Un encert tot ell.

    Bona nit Joan!

    Ferran

  • I tant !!![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-01-2011 | Valoració: 10

    Participo amb delit i complicitat de la teva màgia amb la natura i em sento una mica mar, una mica sol i una mica cel.

  • Cartesià!![Ofensiu]
    sigbar | 27-01-2011 | Valoració: 10

    Potser si que la realitat no és res més que un hàbil truc d'il.lusionisme perpetrat pel mag dels nostres sentits, potser si. Per cert Joan m'ha encantat la paradoxa de la "Lluna assolellada", molt bó. Moltes "facilitats"!!!! jeje

  • Realment.....[Ofensiu]
    Bitxa | 26-01-2011 | Valoració: 10

    realment la vida és pura màgia!
    Un poema molt bonic per deixar-nos de tonteries i admirar l'espectacle diari que ens envolta.

    Una abraçada prioratina!

  • Preciós[Ofensiu]
    brins | 26-01-2011 | Valoració: 10

    Saber expressar la bellesa d'allò que ens encisa també és màgia, Joan. Felicitats pel fabulós doll de poesia que tens a l'ànima. Endavant!

    Una abraçada,

    Pilar

  • la vida[Ofensiu]
    Artis Pla i Calders | 26-01-2011

    tal com la miro jo, és pura ficció, i el teu poema és una gran realitat, admirat de llegir-te.

  • Tot sembla màgia[Ofensiu]
    joanalvol | 25-01-2011 | Valoració: 10

    Tot és segons la mirada que ho contempla. Potser arribarà un dia que la irrealitat, esdevindrà real.
    Una abraçada, Joan.

  • Màgia i treball[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-01-2011

    Avui, seguint la línia d’escriptura que darrerament t’he comentat, els quatre protagonistes absoluts del poema són monosíl•labs:
    el mar ( què t’he de dir del mar, amic meu! ) que tenim a prop,
    el sol que ens il•lumina ,
    i el cel que ens cobreix,
    són elements que executen els seus cicles i obren els seus poders...
    i el mag? és qui sap a ciència certa que, darrera de la màgia aparent, hi ha un truc... i molt treball!

    Tu també ets una mica mag i molt treballador, ja que fas sortir a diari la poesia de tot arreu!

    I ja que la cosa va de brevetat, aquí tens Tots per cent i una abraçada màgica,
    unaquimera

  • Tu sí [Ofensiu]
    Josoc | 25-01-2011

    que fas màgia amb les paraules. I filosofia amb els pensaments!

  • Màgia[Ofensiu]
    Materile | 25-01-2011 | Valoració: 10

    Hola, Joan!

    Tu si que fas màgia amb les teves paraules i enquadar-les en els sentiments.

    Després de molts dies d'estar fora de circulac ió decideixo treure el cap per la finestra de l'ordinador de relats, i el primer que veig és la teva desenfadada i alhora seriosa poesia: FELICITATS!!!!!

    Una abraçada,

    Materile

  • Com ho fas?[Ofensiu]
    Illadestany | 24-01-2011

    Per cert, Joan, com ho fas per a penjar fotos? Jo ho intento tal com m'han informat a relats, però no me'n surto

  • La màgia dels astres i la de la terra[Ofensiu]
    Illadestany | 24-01-2011 | Valoració: 10

    No és fictícia , la vida, però manta vegada ens ho sembla, perquè oblidem totes ses encisadores belleses, com les que tu tan bé descrius. Hi ha molts dies que no obrim la finestra del cor-als- ulls, car ens els passem treballant i anant amunt i avall, capficats en tantes coses, angoixats per tantes d'altres!. Gràcies, doncs per recordar-nos la màgia dels astres i de la terra. Una abraçada
    Illadestany

  • La vida és màgia!!![Ofensiu]
    free sound | 24-01-2011 | Valoració: 10

    Aigua, foc i aire....necessitats...
    amb poemes encantats!!!!
    Merci per tot. Una abraçada.

  • La primera vegada...[Ofensiu]
    AVERROIS | 24-01-2011 | Valoració: 10

    ...que vaig veure la pel·lícula Matrix em va colpir de valent. No pels efectes especials ni res pel estil, sinó perquè podia ser veritat. Què sabem nosaltres de la vida? És veritat tot el que veiem o tan sols com dius en la teva poesia és un miratge. En fi la vida és per viure-la encara que a vegades la nostra ment ens porti per universos tan fantàstics.

    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

439651 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan