Malgrat la vellesa

M'encanten els teus relats breus, plens de tendresa i sensibilitat.
Mai és tard per a l'amor!
Una abraçada

sempre hi ha edat per estimar i per ser estimat. Malgrat les arrugues, els anys i els pensaments...sempre necessitem l'amor.

una abraçada.
continua així.

Jo crec que mai morim, que sempre anem més enllà, que tenim sort quan ens sembla que tota ella s'ha acabat... en fi, un relat molt tendre!

Merci pel comentari!


Sergi

Sembla mentida com amb poques frases s'hi pugui condensar tant.
Hi veig una història.
I no cal que sigui explicada.

Només presentada amb delicadesa i empatia.

Una abraçada!!!!!!1

Mena (de cadira a cadira i torna a tirar!)

... arriba quan arriba, sense més explicacions que els sentiments que es demostren més amb fets que amb paraules.
Diuen que tard o d'hora l'amor arriba i que quan ho fa serà per sempre. No ho sé, jo tenc aquesta concepció de l'amor, i crec que aquest, avui en dia, està infravalorat pel que veritablement és.
M'ha agradat i gràcies pels comentaris, han aconseguit pujar-me un poc els ànims avui!

Una abraçada Eloi!:)

Un relat entranyable Eloi. Sempre m’ha agradat saber d’històries com aquestes. Mentre hi ha vida, sempre hi ha lloc per l’amor; i a pesar de l’edat, es rejoveneixen al tastar quelcom que creien no tornar a sentir
Una abraçada

Has demostrat una gran maduresa Eloi, has dibuixat un tema tabú, has tocat l'amor veritable, sense embuts i amb franquesa. Recordo ara un cas real d'una avia que patia perquè el seu amor, els dos de més de vuitanta anys, arribava tard. M'ho explicava agafant-me la mà. Una abraçada.

Aleix

... estimar-se, enamorar-se... malgrat el que pugi semblar de joves, (exceptuant alguns joves molt madurs), es empre igual...ves per on !!! Guapes reflexions.
Anna