Maleïda divinitat

Un relat de: Bonhomia

Maleïda sigui la nit que et vaig conèixer. Em pensava que ho havia trobat tot. Maleït sigui l'endemà al matí, quan vaig saber que jo no t'importava. La música heavy pot estar molt bé quan té l'expressió d'un amor etern, però com que el diable sempre hi juga... sempre som víctimes. Llavors et pots posar a escoltar una música més suau i no trobar-hi res d'interessant. La música és per sentir-la? Jo diria que cada cançó és un fruït que t'enfonsa.
Estic pessimista. Estic esperant, però, aquella hora tan especial en què la màgia es fon amb mi i junts riem. Quan arribi, seré feliç. Què és la felicitat? No ho sé. Deu tenir una forma tan complexa... adonant-nos que ens creiem intel.ligents i que pot ser una cosa senzilla... no. Jo crec que ens equivoquem. Ens podem deixar anar per un seguit de rialles fantàstiques sense adonar-nos que el concepte de felicitat és nul, doncs la percepció sempre ens enganya... coses de la creació.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514622 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.