L'últim tango de Maria Schneider

La protagonista femenina de la pel·lícula que va provocar cues quilomètriques a La Jonquera i en els accessos a Perpinyà ha mort a l'edat de 58 anys, víctima d'un càncer. A les acaballes del franquisme, aquest film prohibit a l'estat espanyol va originar peregrinacions massives, sobre tot de catalans, més a prop de la frontera, que esperaven veure a l'altre costat el que se'ls hi ocultava de portes endins. El fenomen va tenir una repercussió tan massiva que fins i tot La Trinca li va dedicar una cançó, canviant la famosa escena de la mantega per una altra amb margarina (del Montseny per fer país)

És lògic que, en aquell moment, en una situació en la que les imatges habituals del país eren les mantellines i les condecoracions, l'exhibició dels cossos dels protagonistes i les relacions sexuals més o menys explícites representessin un esquer molt poderós per atraure els supervivents de la dictadura cap als cinemes de Perpinyà. El film de Bertolucci però conté una rica i extensa lectura de la psicologia i les relacions humanes que, passats els anys i curats d'espants, destaca per sobre dels encants de la Schneider. El sexe, tal com el viu la parella protagonista no es presenta com un instrument pel gaudi i la fruïció, ja no parlo de tendresa, si no com un mitjà de dominació del professor experimentat sobre l'alumna dolça i àvida de coneixements.

Certament és una relació consentida i no una violació, però la fogosa trobada íntima en el marc d'un lligam una mica forçat dels personatges entre un madur Brando i una càndida Schneider (ell amb quaranta-cinc anys i ella amb vint) té més de bàlsam d'una frustració que d'instrument de plaer. Són dos cors solitaris que no volen saber res l'un de l'altre i la suma de dues solituds no dona mai com a resultat una parella si no una solitud compartida. El mateix escenari de les seves trobades, un pis sense mobles de Paris ens exposa amb més nuesa que la dels cossos la buidor dels personatges, la deriva d'unes històries vitals frustrades que inútilment volen redreçar amb el sexe. No li varen anar bé les coses a Maria Schneider després del film, marcada per sempre pel lubricant alimentari. Ara s'ha marcat el seu darrer tango, un vis a vis indesitjable però inevitable amb una balladora que, quan entra a la pista, no admet la carabassa per resposta.