L'orgull

Un relat de: marisanicollet

De petits ens deien que l'orgull era un pecat.
Encara que haguem rebut molts consells per no caure en aquest...........? Podríem classificar-ho com un sentiment individualista?

Amb qualificatiu o no, l'orgull només serveix per alimentar l'egoisme que tots portem dins i que moltes persones el tenen bastant accentuat, sense adonar-se que fan mal i es fan mal.

L'orgull produeix una impossibilitat de desenvolupament tan gran en el cos i dins de cervell, que les persones que ho pateixen no saben veure la seva diminuta personalitat. Viuen en un Univers particular.

Ja ho crec, que es bonic estar orgullós de la família, dels nostres propis fets i de com som. Però de vegades es troben persones amb un orgull molt acusat i insuportable.

Hi han alguns sistemes per abandonar l'orgull, un d'ells és aprendre a perdonar i acceptar el perdó dels altres.
Tan dolent és reconèixer, que potser aquella persona ho fa més bé que tu?

Una vegada em vaig oferir a una amiga a corregir-li les faltes d'ortografia, no vaig obtenir resposta, vaig pensar que l'havia ofesa; em vaig sentir tan avergonyida per el que havia fet que no vaig tornar a dir res més.
Segueixo llegint els seus escrits. - Per favor!! - No hi ha ningú del seu voltant que la pugui ajudar, que li pugui dir que s'equivoca. Penso, que potser no es deixa o no reconeix els seus propis defectes? Tan greu és demanar ajuda per saber una mica més del tema, i així poder fer gaudir una mica més al lector ?

Hi ha persones que en les reunions només elles tenen dret a esposar la seva opinió, quan un altre membre present vol dir alguna cosa, no el deixen. Llavors a més d'orgull si afegeix la prepotència, ridiculitzant el pobre interlocutor.

Perquè no demanar ajuda? - Ho tenim que fer només quan estem malalts?
Hem d'acceptar que per més èxits que tinguem o per més viatges pel món que haguem fet, no estem aquí per presumir.

El pas per la vida m'ha ensenyat a guardar la roba abans de posar-me a nedar, però tot i això, torno a caure en el parany de la sinceritat.
No serà que amistat, sinceritat, orgull i humilitat van de la mà i no s'entenen prou bé?
Es diu que amb: "Les veritats es perden les amistats" - Doncs sí, malauradament ho tinc comprovat!!
El filòsof Francès August Comte va dir: "Molt més que els interessos, és l'orgull al que ens divideix"

Fa poc vaig sentir un comentari similar sobre el tema de l'orgull. La persona que parlava, estava realment amoïnada per tota aquesta qüestió, segons ella, havia perdut uns quants amics per replicar de tant en tant quan veia alguna persona que parlant li pujava l'envaniment. L'altre persona li va respondre: Quan et trobis una persona amb tanta fatuïtat, altivesa, que està pujada en el núvol de la majestuositat i amb molta boira, deixa-la que gaudeixi tota sola del seu moment, pensa que no veurà mai el camí per baixar.

La nostra personalitat es tindria que cobrir d'humilitat.
La nostra humilitat es tindria que engrossir, per poder vèncer quan recau sobre nosaltres aquest sentiment d'orgull.
Tindríem que saber reconèixer la nostra pròpia fragilitat en tot aquest tema i altres.
Llavors, potser quan miréssim per la nit les estrelles no sentiríem tanta soledat.
Comprendríem que no som tant com ens creiem i que el que som, és una petita part d'un gran Univers.

Marisa, 17/2/08


Comentaris

  • Simplement...[Ofensiu]
    - | 14-06-2010

    Perquè serveix l'orgull?
    Per a res.
    Això és el que penso, ara per ara.
    L'orgull no serveix per a res.

  • hola marisa[Ofensiu]
    ANEROL | 26-10-2008

    estic d'acord amb tu. L'orgull mal entès. I , parlant de faltes, jo faig servir moltes vegades el corrector; quan no ho faig, és perquè m'he despistat

  • menjar-se l' orgull.[Ofensiu]
    Avet_blau | 26-10-2008 | Valoració: 10

    En la nostra societat l' orgull fa mes mal
    potser que l' enveja.

    No estar obert al mon i aprendre de la vida,
    mes del que hi ha en els llibres es empetitir-se.
    A voltes ho comproves quan estan malalts,
    llavors l' orgull s'empassa enmig del patiment i el dolor, i es veu lo fràgils que som.

    Avet

  • !ET LLEGIRANT AQUESTS?.[Ofensiu]
    jos monts | 21-02-2008 | Valoració: 10

    Hola Màrsia:
    M'ha agradat el teu relat.
    La teva dissertació és colpidora per aquells que ho vulguin entendre.
    No m'agrada tirar floretes i de tant en tant deixo caure un cactus, tu et mereixes una orquídia.
    Si pots llegeix-me "EL DIÀLEC DELS IGNORANTS".
    !Que més voldria jo tingué una bona correctora de tex, per aprendré a escriure millor.

    Veig que també que t'agrada la música va per tu.
    --- Que petita és la gran cosa que no es veu però se sent,... en canvi te tanta força que et pot fer riure, plorar, i obrir el cor per poder estimar.

    josmonts.

  • barreja[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 21-02-2008 | Valoració: 10

    D'acord. L'orgull és una personalitat amb castell i que de tant en tant treu les seves "eines" per atacar i defensar. L'orgull és debilitat disimulada.

    La persona amb orgull és una persona que li cal atemperar-se. Té força i tant de bo alguna persona pugui ajudar a canalitzar-la.

  • Crec que tens molta raó.[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 19-02-2008 | Valoració: 9

    L'orgull és un dels pitjors enemics de la humanitat i alça murs molt difícils d'escalar. Manté la nostra ment en un estat de pura obcecació i ens resta llibertat. No només ens impedeix reaccionar i fer front a les nostres pròpies errades sinó que sovint no ens permet acceptar l'evidència de que altres ho fan amb senzillesa. M'ha agradat llegir la teva reflexió.
    Una abraçada

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de marisanicollet

marisanicollet

21 Relats

16 Comentaris

22803 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Nascuda a Barcelona en el 1945. Criada i educada en el país dels seus pares, França. Cursant estudis en els dos països. Malgrat les vicissituds passades va poder ser mestra i professora en llengua francesa. Les seves afeccions per el cant, la música, el teatre i altres van ser trencades per la família. Però, un cop casada i amb el recolzament del seu marit va poder realitzar els seus somnis. Feliç i jubilada en un Poblet del Vallès Oriental, en el 2005 va afegir en el seu currículum la resta de les seves inquietuts. Una d'elles l'escriptura. Amb els seus comptes i relats en diferents llengües ens fa gaudir de "Moments Nostalgics"

E-mail: marisadeberti@eic.ictnet.es
hh://marisadeberti.blogspot.com