Panellets

Un relat de: marisanicollet

Com sempre que tinc una estona, em poso davant l'ordinador per escriure uns del meus relats. Però avui és diferent, no em venen les idees al cap. A força de pensar i pensar, m'he adonat que no em venia res al cap perquè el tenia saturat.
Saturat, perquè aquest mati l'he passat fent panellets a més heu de saber que era la primera vegada que en feia.

He fet els panellets avui, perquè nosaltres celebrarem la festa aquesta nit. La raó d'aquest avançament és perquè el meu fill se'n va de viatge.

Llavors, oi que compreneu perquè estic saturades de idees. I, per els que em llegiu sabeu que fa poc em van condecorar amb el diploma de alies "La Rusky".
Doncs, podeu veure que per fer un acomiadat com cal, m'he tingut que posar a la cuina i fer un bon sopar; postres inclosos.

Bé, desprès de tot això he pensat que voldríeu tenir la recepta d'aquest sopar familiar.
Passo a redactar el sopar:

·Per començar he preparat un "xató", això ja sabeu que s'hi posa:
·Escarola, bacallà esqueixat, tonyina, olives negres, hi ha gent que també hi posa unes quantes mongetes seques.
·I ja sabeu, que s'hi posa la famosa salsa d'ametlles


De segon plat: Un fricandó amb castanyes. Deliciós i fàcil. Es fa un fricandó normal del que feu habitualment, però cinc minuts abans de tancar el foc hi poseu les castanyes cuites i pelades, que ja teniu que haver preparat.

I per postres el que vulgueu en aquest cas els panellets.

·Perquè surtin uns 30 o 40 panellets, naturalment segons la mida que els feu.

·Patates o Moniatos: bullits, freds i pelats. 500grams

·Sucre 400grams

·Ametlles, moldre-les ben fines 400grams.

·Ous 2 peces.

·Farina 50 o 100grams

·Guarnicions: Pinyons, cireres, xocolata, avellanes, xarops de tota mena, tot això té que ser al gust de la cuinera o cuiner. El que no teniu que fer és escatimar els fruits secs.

·En un bol es posa: els moniatos bullits i xafats, la ametlla ben fina, els dos rovells dels ous, el sucre, una mica de pell de llimona rallada.

·Llavors amb l'ajuda de la mica de farina, a sobra del marbre net, amasseu tota aquesta pastereta. Un cop amassat ho partiu en 4 o més parts. Per poder donar el gust que voleu a cada part. Un cop aromatitzades les parts ja podeu confeccionar els panellets. Els que van amb ametlles i pinyons, passeu-los abans per la clara dels ous. Així els fruits s'enganxaran millor

·Els poseu en una safata untada amb oli i.... Apa! Cap el forn.

·Per coure, pot ser de 15m a mig hora, això depèn: del forn i de la mida dels panellets. Un cop els he tret del forn, els he ensucrat.

·Per tant vol dir que no apte per persones diabètiques.

BON PROFIT AMIGUES/AMICS

MARISA
Diumenge 28/10/07

Comentaris

  • em sento[Ofensiu]
    pereneri | 31-10-2007 | Valoració: 9

    com contestant una carta de família, més que un relat. Però el fet que el teu relat em sembli com una carta familiar no vol dir que li tregui mèrit, sinó al contrari: hi ha una confiança, una manera d'explicar les coses que desarma el lector. És, doncs, un relat valent, agosarat, encara que sembli senzill de fer. No ho és: pot ser més difícil que un sonet fet amb paraules difícils i imatges rebuscades. Quim Monzó aconsegueix els seus millors resultats quan escriu sobre qüestions aparentment innoqües (ara no sé si això s'escriu així o innòcues).

    Per què dic això? Perquè la cosa menys important d'aquest relat (i pel que he vist pel damunt, dels altres teus) és el tema, i el més important és que has decidit explicar-nos "la teva vida". Crec que llegint aquest relat qualsevol lector es pot fer una idea molt clara de com ets, de quina mena de vida fas. T'has retratat. No sé si és això el que pretens. Però, sigui volgut o no, retratar-se en unes quantes línies no és fàcil. Per això et felicito.

l´Autor

Foto de perfil de marisanicollet

marisanicollet

21 Relats

16 Comentaris

22805 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Nascuda a Barcelona en el 1945. Criada i educada en el país dels seus pares, França. Cursant estudis en els dos països. Malgrat les vicissituds passades va poder ser mestra i professora en llengua francesa. Les seves afeccions per el cant, la música, el teatre i altres van ser trencades per la família. Però, un cop casada i amb el recolzament del seu marit va poder realitzar els seus somnis. Feliç i jubilada en un Poblet del Vallès Oriental, en el 2005 va afegir en el seu currículum la resta de les seves inquietuts. Una d'elles l'escriptura. Amb els seus comptes i relats en diferents llengües ens fa gaudir de "Moments Nostalgics"

E-mail: marisadeberti@eic.ictnet.es
hh://marisadeberti.blogspot.com