Els elogis

Un relat de: marisanicollet



Eren les festes nadalenques, els carrers estaven molt il·luminats, rètols plens de llum felicitant les festes a tothom, persones disfressades de "Pare Noël" amb una campaneta a la mà alertant la commemoració de tots aquells dies. Malgrat la neu que havia caigut aquella tarda, les botigues estaven molt plenes de gent. Tothom corrent, ja feien les darreres compres doncs faltava poc per tancar tots els magatzems.

Jo, també estava a punt d'acabar la meva jornada laboral, era aprenenta en una sabateria.
Treballava per el Sr. Antoni des del mes de Setembre. Jo hi anava molt contenta a la feina i la direcció també ho estava amb tot el personal.

Però, aquell vespre ja no podia més, estava cansada, portava la bata arrugada, el llaç mal cordat, els peus dolorits, el transport a munt i a vall amb les caixes de sabates, servint varies persones al mateix temps tot plegat, tot pesava cada vegada més.

Rendida esgotada i desconsolada em sentia incapaç de fer la suma de les sabates que havien comprat una família i que abans de decidir-se van canviar d'opinió unes quatre vegades.
Per fi vaig embolicar les botes dels nens, les sabatetes de xarol de la nena, les sabatilles de la mare i unes xiruques per el pare.
Quan embolicava la ultima caixa estava decidida a deixar la feina. Arribar cada dia a casa amb els peus dolorits i plens de nafres era insuportable.

Vaig donar les sabates a la mare i la nota al pare, la va agafar amb un somriure i em va dir:
-Gràcies per tot, ens ha servit vostè de meravella, és vostè molt eficient.

De sobte el cansament es va esborrar i jo també vaig somriure molt agraïda per aquelles significatives paraules.

Després quan el encarregat em va preguntar si estava satisfeta i com havia anat la gran jornada de treball, li vaig contestar:
- Força bé, les paraules del últim client foren com una brisa fresca en un dia d'estiu.

Els elogis son com la llum del sol per el nostre esperit. Aquests detalls fan créixer espiritualment a les persones.
Molts de nosaltres seguim llançant contra els altres pedres, pluja i vent gelat. Per què no regalar l'oïda de tant en tant amb un petit xiuxiueig de lloança?
Tots sabem que un elogi a temps pot aixecar l'ànim d'una persona per més ensorrada que estigui.

En el sopar de dissabte passat vaig servir entre altres coses una carn exquisida.
Una de les convidades, la Mercè, va quedar sorpresa de que comprant la carn al mateix lloc, ella no trobava la seva tan bona.
L'Antònia va dir el mateix.
-Ens cansem de queixar-nos i protestar al carnisser i no ens fa cas.
Les dues van seguir la meitat del sopar amb el tema de la carn, com si fos un rosari

-Si, si, la carn que ens dona en Pepet és dura. - Doncs jo, fins i tot l'altre dia el vaig insultar, aquell tros d'..............................
I allí seguien i seguien, estaven tan capficades amb el tema que fins i tot van oblidar que estaven acompanyades.
Tot d'una van recordar que jo era allà, escoltant silenciosa totes les bajanades que deien del pobre carnisser. I van preguntar.
-I tu com tu manegues per obtenir aquesta carn tan bona?
-Molt fàcil - Vaig contestar - L'hi agraeixo sempre molt, la darrera comanda abans de comprar i explicant-li que els meus convidats quedant encantats amb les seves viandes.

Sabeu que les persones més sensibles als elogis son: els dependents dels comerços, els cambrers, sobre tot les mestresses de casa i ..................i perquè no, tothom.

Allò, de que........ t'alabin de tant en tant, la teva persona, el rostit , l'arròs o una simple sopa que amb tanta estimació ho has confeccionat, trobo que et posa molt orgullosa, i entres amb uns altres ànims a la cuina, o a fer qualsevol feina

Es poden contar amb els dits de la mà, les persones que gasten adjectius bonics envers els altres, fins i tot a vegades sembla que ens faci vergonya elogiar.

Fen servir la virtut d'alabar o elogiar quelcom, no sols aportem alegria i seguretat a una altra persona, també augmentem la pròpia estima i la nostra felicitat.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de marisanicollet

marisanicollet

21 Relats

16 Comentaris

21718 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Nascuda a Barcelona en el 1945. Criada i educada en el país dels seus pares, França. Cursant estudis en els dos països. Malgrat les vicissituds passades va poder ser mestra i professora en llengua francesa. Les seves afeccions per el cant, la música, el teatre i altres van ser trencades per la família. Però, un cop casada i amb el recolzament del seu marit va poder realitzar els seus somnis. Feliç i jubilada en un Poblet del Vallès Oriental, en el 2005 va afegir en el seu currículum la resta de les seves inquietuts. Una d'elles l'escriptura. Amb els seus comptes i relats en diferents llengües ens fa gaudir de "Moments Nostalgics"

E-mail: marisadeberti@eic.ictnet.es
hh://marisadeberti.blogspot.com