Un dia molt especial

UN DIA MOLT ESPECIAL

La meva mare sempre deia: "Les amigues porten fatigues". Doncs, jo sempre he presumit de tenir molt bones amigues, amics i unes excel·lents amistats. Però, tinc que confessar que n'he rebutjat algunes i també m'he sentit rebutjada, suposo que a tothom li deuen haver passat coses semblants i que la diferencia deu estar en la manera de com enfoquem o veiem el problema.

Un dia en un jardí molt gran vaig trobar una flor marcida i plorosa envoltada de malesa. Anava passejant i no vaig fer cas dels seus gemecs, ni dels seus plors, ni dels seus crits implorant ajuda.
Tot d'una jo també em vaig sentir embolicada en aquella malesa; hi havien herbes que punxaven i esgarrapaven. Al final vaig poder sortir-ne i també vaig poder estirar aquella flor que quasi ja no tenia color. - Per cert, no vaig sortir-ne gaire airosa de tota aquella bardissa. Però com que l'amor i la sinceritat fan miracles, totes dues ens vam poder refer d'aquell ensurt.

Diuen que l'home té el defecte d'ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra; doncs si, la meva flor preferida li van tornar els mals sons, mals sons amb punxes afilades, tan afilades, que totes dues ens vam esgarrinxar.

Les ferides van estar obertes durant dos mesos, fins que un dia, concretament el 24 d'Octubre, vaig trobar una carta a la bústia que deia:

Amb les punxes d'una flor he punxat el cor que tant aprecio
Però, és que el meu cor, també s'ha ferit amb les punxes del roser.
Deixem que aquests cors cicatritzin, ja es tornaran alçar els joncs.
Aviat tornarem a rondar, aviat tornarem a estimar.

Va ser tant la il·lusió d'aquestes quatre lletres, que temps em va fer falta per comunicar-me amb aquella flor que tornava a marcir-se.

Malgrat el fred d'hivern, les dues flors de tardor tornen a despendre olor i color.
I de tot això em après que:

"No tindràs parent millor que un amic que et tingui amor.

MARISA, 29/10/07