Els meus néts

ELS MEUS NÉTS

Sempre escrivint coses per els grans!. He pensat que podria escriure alguna cosa per els meus néts sobre tot per l'Oriol que aviat farà nou anys i ja sap llegir. La nena en té quasi cinc i tot just comença a llegir paraules, però crec que amb l'ajuda del seu pare doncs és el que domina l'ordinador, podran gaudir d'una petita estona.
La electrònica, petit regal que ens brinda la vida moderna. Si els meus pares ho poguessin veure, es farien creus de poder veure com ens comuniquem les persones, com s'ha abandonat el correu, com és fan encàrrecs per e-mail i un sense fi de coses.

Els néts, ja saben que ens donen molta felicitat quan venen els caps de setmana a veure'ns, però jo vull fer encara més èmfasi recordant aquests deliciosos caps de setmana, moguts molt moguts, però molt agradables escoltant aquestes veuetes tot el sant dia i part de la nit, doncs estan tan contents de venir a veure els seus avis, que s'exciten i els costa agafar el son.

Aquesta setmana quan van arribar la família amb els néts feia una mica de fresqueta, així era, que vaig fer un caldet i també una carn amb suc. La casa feia molta olor de menjar. Tal com deia en Peret el cantant, en la seva cançó: " Es sucava pa amb l'olor".

Bé doncs, va entrar el meu nét i va exclamar. - Iaia, sembles la ruski. Jo, francament em va semblar que es referia a algun personatge dels dibuixos animats. I sense enfadar-me vaig dir. - I ara qui és aquest? El meu nét tot cofoi em va dir.
-La ruski iaia, és la Carme Ruscalleda, però crec que tu ho fas més bé.
Com podeu pensar, en aquells moments em vaig engreixar un munt.

La nena més petita m'ha dit ple de vegades que per què no em presento en un concurs de sopes. - Estic segura iaia, que guanyaries el primer premi.

Tot això m'ha donat peu a fer un apartat d'anècdotes que aviat publicaré.
Ara només em queda acomiadar-me i aprofitar plasmar un petó per aquests nens que és una de les fortes raons per viure.

MARISA

Dilluns, 22 d'Octubre