Tristesa

Un relat de: marisanicollet

Fa dies que vull escriure alguna cosa dedicada a la meva incomparable i singular amiga Fina, i no puc. Quan hi penso em poso molt trista i si em recolzo amb els pensaments i records em venen ganes de plorar.
Així estic, fa dies i dies. Concretament des del dia 31 de desembre del 2007.
Se la va endur una d'aquestes mortals malalties, que tothom voldria que caigués sota terra.
Quan sortia de radioteràpia i podia...... m'explicava l'esperit de superació i esperança que hi havia dins el grup. La veia tan entusiasmada, que no volia creure el que se'ns preparava.

Els meus avis i després els meus pares en el seus temps, deien: - "Ara ja tenim l'edat, que cada dia ens quedarem sense algun amic. I l'altre li contestava, tu rai mentre ho puguis veure, contar i plorar"
El meu sogre ho deia d'una altre manera: "Apa!! Un altre que m'ha passat a davant".
De jove jo, no entenia gairebé aquestes paraules, no comprenia el fort i significatiu sentiment que comportava.
Però ara si que he tastat aquesta amargor.
És dolent que es morin pares, sogres i tiets però la vida et fa comprendre que és llei de vida i et surt el sentiment de conformitat.
Ara he pogut d'experimentar que la mort té sabors diferents i que encara que l'esperis sempre ve de nou i poques vegades benvolguda.

Actualment només em queden els records de quan ens vam conèixer, era mentre fèiem el batxillerat, després les carreres ens van distanciar. Ens vam casar i vam tenir criatures més o menys pel mateix temps, vam tenir malalties però tot ho vam anar superant, quan la canalla tenien uns cinc anys ens vam tornar a retrobar.
Les cuines de les nostres cases es tocaven i nosaltres dues vam tornar a recordar.
Fèiem com els Indis: Els tambors eren els sorolls de plat, gots i forquilles. El fum de la comunicació índia, eren les nostres olors de brou, o del sofregit de l'arròs i quantes i quantes coses més.

Com sempre en aquest casos hem de fer sortir l'esperit de superació i conformar-nos, és el que fem quan una cosa no té remei. Oi?

Haig de donar gràcies perquè encara la podré plorar i recordar uns quants anys.

MARISA, 9/2/08





Comentaris

  • Equivocada estàs....[Ofensiu]
    jos monts | 12-02-2008 | Valoració: 9

    He llegit els teus relats i m'han agradat.
    ...
    ...

    Equivocada estàs per plorar-la encara.
    Als moments de dol han passat, ja has deixat fe de la teva amistat.
    Recorda-la amb els seus bons moments alegres, riu, canta les cançons que cantàveu.
    No la faixis angoixar en el més enllà.
    Ella no vol dies tristos per tu, més vol que la recordis en un somriure dels bons temps.

    M'agradaria tenir el teu mail ja que t'agrada el teatre l la música i poder-te demanar-te
    un petit esquetx escrit per tu.

    cosment-1@hotmail.com

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de marisanicollet

marisanicollet

21 Relats

16 Comentaris

21703 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Nascuda a Barcelona en el 1945. Criada i educada en el país dels seus pares, França. Cursant estudis en els dos països. Malgrat les vicissituds passades va poder ser mestra i professora en llengua francesa. Les seves afeccions per el cant, la música, el teatre i altres van ser trencades per la família. Però, un cop casada i amb el recolzament del seu marit va poder realitzar els seus somnis. Feliç i jubilada en un Poblet del Vallès Oriental, en el 2005 va afegir en el seu currículum la resta de les seves inquietuts. Una d'elles l'escriptura. Amb els seus comptes i relats en diferents llengües ens fa gaudir de "Moments Nostalgics"

E-mail: marisadeberti@eic.ictnet.es
hh://marisadeberti.blogspot.com