El tren i l'Oriol

Un relat de: marisanicollet

Aquest relat està dedicat al meu admirador Sr. Joan.
Per allà, l'any 2000
M'estava a Badalona, allà és on, els meus pares van deixar reposar els seus ossos quan van acabar de navegar pel món. Allà és on jo treballava, allà és on vaig conèixer el meu marit i on ens vam maridar i allà és on ara ja no m'estic.

Amb molta il·lusió, amb llevava pel mati a les 6h. A vegades encara era fosc, agafava el tren de les 6,45h. per fer de cangur del meu estimat primer nét. Allà és on tampoc hi vaig, doncs la vida fa molts tombs i tot arriba que s'acaba.

Tren amunt autobús avall, arribava a Barcelona als vols de tres quarts de vuit a casa de la meva nora. La parella se'n anava tot seguit a treballar, el nen encara dormia.

Quan el nen es despertava i fèiem les feines pertinents, sobre tot realçar-li totes les seves qualitats, tota la seva bellesa de nadó, marxàvem a voltar tots cofois, fins l'hora de dinar.
Més en davant les passejades van ser més llargues fins i tot m'atrevia a agafar el tren cap a Badalona, sobre tot per fer l'itinerari més divertit. Per tornar, era el meu marit que ens acompanyava en el cotxe. El posàvem a darrera, en el seu tron reglamentari i..... - Apa! Cap a munt un altre vegada.

Però, el viatge el feia d'amagat doncs sabia que a la meva nora no li agradaria massa el pla.
Deixant les critiques, les enfadades, i tot el que això podia comportar, molt conscient del que feia, jo seguia amb les meves passejades matinals.
Fins que un dia el meu nét (que va començar a parlar molt aviat) va imitar la locutora del tren. - "Popera padada Baalona". Aquí va ser, on és va descobrir el pastis i tothom va sospitar. Ja no era vàlid fer les coses d'amagat.

He volgut explicar aquesta petita anècdota, que pot ser, escrita no tingui tanta gràcia com parlada però, si més no, aquí queda com a record. La criatura tan petita i tanta xerrera. - Valguem Déu!
-Ah!. Me'n oblidava, de la fita, tal com diuen "La sang no va arribar al riu".
-Però, a part us dono un consell. "Abans de fer una cosa, pren consell si és perillosa".
MARISA
26/11/2007



Comentaris

  • Beneits néts...[Ofensiu]
    rnbonet | 28-10-2007

    ...que ens fan oblidar certs passats.
    I meravelloses històries que podem contar, ja a la nostra edat, gràcies a ells, com viscudes!!! Per això ens quedem embaladits davant un progrès, una gràcia, un qualsevol de la 'carn que creix'... i que tant estimem!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de marisanicollet

marisanicollet

21 Relats

16 Comentaris

21703 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Nascuda a Barcelona en el 1945. Criada i educada en el país dels seus pares, França. Cursant estudis en els dos països. Malgrat les vicissituds passades va poder ser mestra i professora en llengua francesa. Les seves afeccions per el cant, la música, el teatre i altres van ser trencades per la família. Però, un cop casada i amb el recolzament del seu marit va poder realitzar els seus somnis. Feliç i jubilada en un Poblet del Vallès Oriental, en el 2005 va afegir en el seu currículum la resta de les seves inquietuts. Una d'elles l'escriptura. Amb els seus comptes i relats en diferents llengües ens fa gaudir de "Moments Nostalgics"

E-mail: marisadeberti@eic.ictnet.es
hh://marisadeberti.blogspot.com