"San Valentín"

Un relat de: marisanicollet

CELEBREM TOTS EL DIA DE "SAN VALENTÍN"

Cinquanta anys enrere, el dia dels enamorats era el 14 de febrer "San Valentín". Ara, i de ja fa un temps sembla que sia més significatiu el 23 d'Abril "Diada de Sant Jordi"
Jo, com que sóc una romàntica empedreïda, obligo al meu marit a celebrar els dos dies des del primer dia que ens vam conèixer. Malgrat la crítica, de que són "Festes comercials" trenco una llança a favor del dia 14 de febrer i del dia 23 d'Abril.

Per això, avui el meu relat serà una carta. "Una Carta D'amor". Dedicada al meu marit i també per què no, pot servir per alguna persona despistada que hagi pogut oblidar la data.
A vegades un petit detall com aquest pot desembolicar alegria on hi ha tristesa i monotonia.

"Allà on hi ha amor, no hi ha rancor"

Abans de llençar-me en els núvols de la fantasia, explicaré una mica del que sé, de la Historia de "San Valentín"

En els països Nòrdics és l'època en que els ocells prenen parella, com que això és un símbol d'amor, la gent d'aquest indret, ho han agafat com el dia dels enamorats.

Algunes persones diuen que és una festa pagana i que amb els temps s'ha cristianitzat, doncs en la època Romana els Grecs adoraven el "deu Eros" i que els Romans anomenaven "Cupido". Quan celebraven aquesta festa, demanaven un amor perfecte amb parella.

També fa molts segles els Anglesos celebraven la festa dels "Valentinos". Les parelles que es maridaven aquell dia tenien la felicitat per sempre.

La figura de "San Valentín" va sorgir en la època Cristiana del segle III. En aquell temps, el poble Romà prohibia maridar-se, "els homes de la Guerra" o sia els joves guerrers, amb les boniques donzelles. Ben entès per no estar lligats a una família.
Llavors va ser quan "Mossèn Valentín" com capellà que era, va començar a casar a tots els joves candidats amb el ritual cristià fent-ho d'amagat de tots els romans que no creien en el cristianisme.

El que va creure des del principi amb "Valentin" va ser Claudi II i per això aquest li va fer costat durant un quant temps; en el qual el capellà, va aprofitar per fer-se propaganda i també per fer algun que altre miracle.
Però tot això, no el va excloure de ser empresonat i executat un 14 de Febrer.

DEDICAT A TOTS ELS QUE CREUEN EN UN AMOR PUR I DURADOR

CARTA D'AMOR

T'he enviat tres cartes i no he tingut resposta. No voldria pensar que t'he perdut per sempre. De ben segur que trobaràs estrany que t'escrigui tan sovint, tots dos sabem que no estem fets per escriure'ns cartetes. Però el que sí, no és pot negar, és que estem fets un per l'altre.

Amor meu et trobes bé? Com va la feina, és acceptable? Només tinc la teva adreça, comprendràs que poca cosa puc fer més.
No puc resistir aquesta incertesa, torna estimat meu, pensa que cada dia que passa sense tu és un turment i estic quasi segura que et passa el mateix.
No puc viure sense tu, necessito estar a prop del meu "Adonis". Quan estic sola, tot em recorda a tu: sento la teva olor per tota la casa, somio amb tu, amb aquell càlids acomiadaments abans de maridar-nos amb les passejades, les nits càlides de lluna plena, esperant que es fes fosc per donar-nos un petit petó, esperar que apaguessin les llums del cinema per donar-nos la mà, són tants el records bons i íntims. Estic segura que posant-los en una balança esborrarien tots els mals moments. Suposo que tu també deus tenir els teus, bons i dolents records.

Ja sabem que el primer amor es pur, blanc com un estel, com la claror de la lluna, com una flor d'ametller, com el marfil de les tecles d'un piano.
El primer amor te l‘olor de l'herba en una nit de pleniluni. El primer amor té música igual que l'aigua del riu quan xoca amb les pedres al caure per la cascada.

Ho recordes com va començar tot? Jo estava en la cambra on hi feia la costura, tu venies a veure el meu pare, necessitaves consultar-li coses de la universitat.
Mentre jo, anava tallant les teles de roba posant-les sobra del maniquí, enfilant les agulles, tu tenies els ulls clavats sobre les meves mans. Jo, una mica avergonyida perquè amb la calor de l'estiu, se m'enganxava la brusa en el cos i se'm transparentaven les puntes de la roba interior.
Després ens preparàvem per la passejada dels diumenges. Recordes el nostre banc preferit? Estava envoltat d'arbres i gespa.
Te'n recordes d'aquells moments nostres, tan nostres, de nits càlides i apassionades escoltant música de Cole Porter o dels Platters?
Recordes la nit de Sant Joan de 1960, aquella sí que només va ser nostra. Allà em vas confessar amor etern.

Què ha passat estimat? Haig de confessar-te que encara estic bojament enamorada de tu, potser encara més que el primer dia. Estic gelosa perquè penso que ja pots estar acompanyat. Tinc por que passi més temps i aquest ens pugui separar per sempre més.

És tant l'amor que tinc per a tu, que estic disposada i preparada per fer el que vulguis, per anar on tu vagis.

Espero noticies teves amb molta impaciència. T'estimo infinitttttttt!!
La teva Maria de sempre i per sempre.

MARISA, 13/2/08

http://marisadeberti.blogspot.com

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de marisanicollet

marisanicollet

21 Relats

16 Comentaris

21706 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Nascuda a Barcelona en el 1945. Criada i educada en el país dels seus pares, França. Cursant estudis en els dos països. Malgrat les vicissituds passades va poder ser mestra i professora en llengua francesa. Les seves afeccions per el cant, la música, el teatre i altres van ser trencades per la família. Però, un cop casada i amb el recolzament del seu marit va poder realitzar els seus somnis. Feliç i jubilada en un Poblet del Vallès Oriental, en el 2005 va afegir en el seu currículum la resta de les seves inquietuts. Una d'elles l'escriptura. Amb els seus comptes i relats en diferents llengües ens fa gaudir de "Moments Nostalgics"

E-mail: marisadeberti@eic.ictnet.es
hh://marisadeberti.blogspot.com