L’ORDINADOR

Feia molts, masses matins que el meu ordinador portàtil tot hi havent-lo apagat abans d’anar a dormir; el trobava encès...

A base de prestar-hi atenció, això es repetia cada matí...

Intentant esbrinar el que passava, tot i els meus limitats coneixements d’informàtica vaig detectar un munt de coses molt rares...

Per no allargar-me diré que el que succeïa de nit... Aquella andròmina... somiava!...

Em vaig esparverar al veure que en un racó maleit de la seva memòria algorítmica i fantasmagòrica em mostrava vídeos dels meus somnis -tant propensos en mi- que jo, en la foscor hermètica de cada nit els transito intensament a cor que vols...

El drama no acaba aquí. Un munt de detalls íntims, obscens, rars i compromesos com llocs, rostres i persones amb vivències bojament oníriques plenes de situacions extremes i compromeses fora de lloc, eren reflectides sense deixar per alt cap detall per minuciós que fos en aquell cony de pantalla...

Estic acollonit!... El desesperant de tot això que escric, és que ara a dia d’avui no sé qui realment somia de veritat: l’ordinador o jo?...

Si us plau, algú pot ajudar-me?...