Cercador
lluu, "suavíssima sanefa"
Un relat de: l'home d'arena- Compartir:
Passen els dies sense avís,
en silenci, afanyosos, resolts, com un batre mut
que deixa una tristor indesxifrable,
una llum estreta i il·lusòria que s'esmuny sense soroll.
Passen l'un rere de l'altre, girant implacables,
com un molí poderós i impassible
que va buidant els crits guardats als pulmons i als coves.
Passen mortals, indolents, festívols,
aixafant amb les mandíbules els fums,
les carcasses de paraules, els mossos,
els arpegis de somnis, els gestos apressats
que volien conjurar l'abisme,
les màscares vanes i seques,
els llençols sangonosos
que van filar la fel, el plor, i els deliris.
Passen tots en ordre, marcials,
deixant el glaç d'una polseguera trista,
el gris amuntegat, un horitzó invisible,
una paret de cendra freda...
i tota una multitud marcida,
que els fa seguici capcota i vençuda.
Passen, però
sense mirar-nos, sense entendre'ns
a tu, i a mi.
Com viatgers amb massa pressa,
ens deixen a la vora,
sense vèncer-nos, ni tocar-nos.
Impotents s'esborren davant nostre,
com un udol que minva i es desfà.
Perquè res no poden arravatar-nos,
només la pell pansida, el llustre efímer,
la vida.
Nuus,
boca a boca,
tu i jo respirem del secret clamorós
que ens fa inviolables,
sencers i indomables, lliures
com un aire matiner entre les canyes,
coberts d'un cel sense rellotge,
tenint-nos l'un a l'altre com la mar a la terra,
dient-nos a l'orella el que és immutable,
bevent del seu vi espès i salvatge...
Com ara
que t'ho dibuixe reseguint-te el coll
amb la llengua humida,
que m'ho dibuixes tu a cops de llavi,
avall,
avall,
a poc a poc,
suavíssima sanefa que lluu
només per estimar-nos.
Comentaris
-
He prés més aire[Ofensiu]RATUIX | 08-02-2008 | Valoració: 9
en acabar de llegir-lo. A pulmó plè, un sospir d'admiració per aquest escrit, testimoni de força i d'intensitat. Brillant i bellíssim.
-
Sento[Ofensiu]visca | 23-01-2008 | Valoració: 5
una tristor indesxifrable.
Ben escrit, però colpeja duramet! -
tobar-te...[Ofensiu]Noia de vidre | 23-01-2008 | Valoració: 10
màgia? escoltem portem a sobre dels meus dits, màgia?...
saps portes un estel aferrat al dit, comparteix ;)!
encanta aquest poema!
--
que deixa una tristor indesxifrable,
una llum estreta i il·lusòria que s'esmuny sense soroll.
bonic, bell, extrem...!!
un petó -
Després de llegir...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 17-01-2008 | Valoració: 10
el teu poema tinc poc a dir perquè m'ha deixat sense paraules. No sabria trobar-les per expresar la meva admiració per tanta bellesa. Amb la mà al cor, dels millors poemes que he llegit, i amb el teu permís me l'enduc per llegir-lo i rellegir-lo en aquells moments de pau que s'acompanyen d'una música adient.
Una abraçada -
...[Ofensiu]gypsy | 13-01-2008 | Valoració: 10
quina brutalitat poètica!
potser sí que déu existeix, després d'això.
Ets un miracle de la natura amb una sensibilitat espectacular. I cap adjectiu vers tu pot ser petit ni discret. Ets un volcà que arrasa els camins dels mots.
Chapeau!
gitanne -
...[Ofensiu]Anagnost | 09-01-2008 | Valoració: 10
Sentir que els dies passen, indomables, però cuirassar-se del violent desig d'estimar, i resistir, indiferents, la seva indiferència. Els dies no saben ni si hi som, però, mentrestant, tampoc no ens poden arravatar el calfred d'un bes.
És un poema magnífic, aquest, per a llegir a poc a poc, mentre Pachelbel sona de fons. És un poema d'aquells que reconforten esperits atrafegats, després del soroll del tombant de l'any. Un poema per a delectar-s'hi repetides vegades. -
Magnífic poema[Ofensiu]rnbonet | 07-01-2008
-o magnífics poemes, perquè per mi són dos.
Els pas del temps, ressignat, nostàlgic de vegades, imparable i impassible. Versos llargs, solemnes...
L'amor i la passió, amb versos trencats, vibrants, acolorits...
I el ligam de l'un amb l'altre, claríssim: res no ens...
Hala, que m'allargat massa! I no sóc comentarista ni poeta. Bon any!!!
I salut i rebolica! -
Has[Ofensiu]ginebre | 07-01-2008 | Valoració: 10
trobat la terra promesa.
Què preciós, quanta esperança del possible!
Les teves paraules com far, que ens senyala on és el port on deslliurar-se del tirà.
amb admiració, poeta! -
no hi cap pas...[Ofensiu]boleta | 06-01-2008 | Valoració: 10
...aquest poema dins un 10. És més gran. És més bonic. Més perdurable. Sense paraules. Poemes com aquest són un regal. Els reis avui, a casa meva, s´han llevat d´hora...
una abraçada
Valoració mitja: 9.25
