Lluitant

Un relat de: Bonhomia
L'aurora matinal recull perles
des del cel a l'oceà;
la tomba dels morts s'esquerda,
i és hora de tornar
a feinejar, a fer el gest
del que serà,
el bon dia matiner,
per a tots els soldats atrafegats.

La boira s'empassa la tenebra,
i ningú no els pot guaitar;
són a les escales del sentiment,
que mai s'ha fet lliure,
per la qual cosa hem de lluitar.

Comentaris

  • Aclariments[Ofensiu]
    T. Cargol | 21-09-2011

    Gràcies pel comentari! És un poema "in situ", cosa que tu sembles detectar i que explica el final: jo faig el poema mentre acarono i això allarga l'acaronament per a sorpresa de la interessada: tota la resta és supèrflua: tardoral, remor, penombra, serradures, brogit,...Ho he posat perquè agrada més.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513866 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.