Cercador
Lluitant
Un relat de: BonhomiaL'aurora matinal recull perles
des del cel a l'oceà;
la tomba dels morts s'esquerda,
i és hora de tornar
a feinejar, a fer el gest
del que serà,
el bon dia matiner,
per a tots els soldats atrafegats.
La boira s'empassa la tenebra,
i ningú no els pot guaitar;
són a les escales del sentiment,
que mai s'ha fet lliure,
per la qual cosa hem de lluitar.
des del cel a l'oceà;
la tomba dels morts s'esquerda,
i és hora de tornar
a feinejar, a fer el gest
del que serà,
el bon dia matiner,
per a tots els soldats atrafegats.
La boira s'empassa la tenebra,
i ningú no els pot guaitar;
són a les escales del sentiment,
que mai s'ha fet lliure,
per la qual cosa hem de lluitar.
Comentaris
-
Aclariments[Ofensiu]T. Cargol | 21-09-2011
Gràcies pel comentari! És un poema "in situ", cosa que tu sembles detectar i que explica el final: jo faig el poema mentre acarono i això allarga l'acaronament per a sorpresa de la interessada: tota la resta és supèrflua: tardoral, remor, penombra, serradures, brogit,...Ho he posat perquè agrada més.
Valoració mitja: 10
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
513866 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA