Llibertat

Els infants sempre obeïm els pares, així ens ho han ensenyat, des de la societat (escola, empreses i altres) i des de la religió.
Doncs resulta que aquest acte d'obeir, especialment el pare, ja que la mare sovint també obeeix el pare, malauradament, moltes vegades no du a la felicitat als infants i futures persones adultes.

Així només cal repassar les oracions catòliques, el pare nostre, l'ave maria, etc. Totes elles ens menen a repetir un cop i un altre aquesta devoció irreflexiva, ens rapten la personalitat i ens converteixen en esclaus d'altres persones que poden estar equivocades, però a les quals ens hem de sotmetre, i si no les obeïm, nosaltres caiem en un abisme més gran: el de la culpabilitat, la gran culpa que bloqueja les persones.

I amb això no vull dir que no haguem de tenir valors, res més lluny del meu propòsit, és clar que n'hem de tenir, però valors reflexius i no memoritzats i esclavitzants, valors construïts en un ambient lliure de tria voluntària i de solidaritat real amb els altres. Només cal reflexionar en la obvietat de quina solidaritat pot tenir l'ala més radical de l'església que viuen en l'opulència mentre altres moren de gana?

Quina llibertat d'expressió de cos i ànima pot tenir una ben intencionada i respectable monja que no surt a la llum del dia perquè està tancada rera les reixes d'un convent? Això sí no ofenen a ningú, les dones ja hem tingut durant dècades aquest paper, calladetes sempre se'ns ha vist més maques. En tot cas si això és una llibertat respectable, escriure allò que vulguem des d'aquest espai o qualsevol altre també ho ha de ser.

Les paraules, són paraules i només tenen un pes exorbitant quan les utilitza algú que té un poder social molt important, sinó quin mal pot fer un exercici de creativitat? A qui ofèn? És que algú nega que tenim fantasmes a dins? I qui menys els treu més en té? Treiem-los i compartim-los, potser ens portaran per millor camí que no pas les paraules hipòcrites i políticament correctes, que ja veiem on ens tenen en un món de mentida on tot va bé i quan va malament només amb uns quants policies repressors ja ho tindrem tot solucionat, solució-maquillatge morat.