Llevantada

LLEVANTADA


El dia ha estat plujós. Al matí, els regalims han estat ferms i continuats. Hi havia una mena de boira pesant i agosarada que es confonia amb les gotes que es deixondien fins a terra en un vessament constant i percussor. El temps convidava a raure a casa, a posar la mà en el radiador i sentir l'escalfor físic i psicològic de la comoditat de la llar. Aquest dies provoquen una sensació d'abandonament, de reflexió, d'alentiment del temps. L'aigua que raja de les canals és com un riu endormiscat, remorejant i sedant. A vegades la pluja és fina, com un vi d'agulla i et va calant fins al moll de l'os. El llevant és així. La pluja, com el mar, arriba en onades successives i, a estones el cel deixa de rajar. És un miratge, la humitat t'embolcalla i la treva és enganyosa. Poc després comença una altra vegada el degoteig.
La tarda ha estat llarga i pesant. No sabies de cert si estava plovent, acostumat a aquesta contínua liquació. Les gotes es confonien amb el cel gris. Només mirant cap a un lloc una mica fosc, podies per contrast percebre la constant precipitació. Els coloms s'arreceraven en una finestra i es contreien en si mateixos en un manyoc de plomes. Més que ploure, espurnejava, plovisquejava, plovinejava. El cel suportava una grisor indefinible, inacabable. Res es podia endevinar en aquell mantell totalment llis, sense cap arruga en forma de núvol que pogués denotar un canvi. L'entorn esdevenia monocromàtic, tocat per la implacable tonalitat uniforme del cel, un color que ho envaïa tot i pintava qualsevol objecte d'un gris plomís.
L'ocàs ha estat tranquil, imperceptible. S'ha esvaït en una confusió suau de color. El dia s'ha anat apagant com una espelma afogada en la seva pròpia cera cremada. És extraordinari com pot dissoldre's així el dia. Sense ni adonar-te'n la nit ha anat guanyant terreny, segura de les seves forces. La negror s'ha ensenyorit de la ciutat en una lenta dissolució de la grisor, sense cap estridència, sense cap concessió a la fotografia, sense contrastos que ho embellissin. Com l'endormiscament d'un infant en mig de l'explicació d'un conte, amb l'esmorteïment sedós de la caiguda d'un vel nupcial.