Lleuger i dolç com el cotó de sucre

Un relat de: Iona
La formiga vivia fastiguejada, tot el dia anant amunt i avall, carregant llavors i altres coses de la llista d'essencials per l'hivern. De tant en tant, els seus ulls miraven amunt, quedant atrapats per les originals formes dels núvols o les tonalitats amb què el del sol tenyia el cel. Però de seguida, la companya de darrere seu, l'empenyia per tal que la fila no s'aturés.

El primer dia que veié un arc de Sant Martí, va entendre que la seva vida seguiria essent mediocre, mentre no pogués alçar la vista i gaudir tranquil·lament dels seus colors. Se sentia captiva dins de tant ordre i disciplina, i els seus pensaments sempre giraven al votant de trobar allò que un dia l'ajudaria a fugir.

I el dia menys pensat, es va presentar l'ocasió. Era un dia ventós com mai havia vist. De cop i volta, les llavors de la dent de lleó del costat del seu cau començaren a voleiar, i ella, enfilada sobre una pedra, aconseguí abraçar-se a una que començava a enlairar-se, i a poc a poc, va anar guanyant alçada.

Mentre les seves companyes la miraven desconcertades, ella començava un nou viatge on descobriria nous paisatges, formes i colors.

Com ja sabeu, el que és habitual, és que qualsevol cosa que aixeca el vol, en algun moment o altre torna a terra. El vent se suavitzà i a poc a poc, la parella que formaven ella i l'angelet, va anar perdent alçada, fins a aterrar.

A partir d'ara no sé pas com voldríeu que acabés la història.

En tornar a terra, podria trobar-se de nou a casa seva. Allà podria explicar l'experiència viscuda a les seves companyes i convertir-se en una heroïna per uns dies, dies que a poc a poc deixarien pas a la monotonia de la qual havia volgut fugir.

També hi hauria la possibilitat d'anar a parar a un formiguer desconegut, on podria començar una nova etapa, però on aviat descobriria massa similituds amb l'anterior vida.

Però el que possiblement el lector desitjaria és que la nostra protagonista pogués complir el seu somni. Així i tot, com que la vida no és de color de rosa, ni la felicitat dura per sempre, això és el que va passar.

La tecnologia ha anat acompanyant la història de la humanitat. El foc, la roda, l'agricultura, el salt de la revolució industrial i finalment tot el que anomenem noves tecnologies. Però tot només ha perseguit un únic fi, el domini de la natura.

Doncs la nostra formiga es va trobar dins un món desconegut. Va notar-se envoltada d'una pols dolça de color rosa, i ella, habituada a recol·lectar per poder menjar, va considerar un regal caigut del cel poder disposar del que semblava una delicatessen. I va menjar sense fre, com si no hi hagués un demà.

El verí actuà impecablement, no hi hagué un demà.

Comentaris

  • Ai, com vola la formiga[Ofensiu]
    kefas | 04-09-2021


    Ai, com vola la formiga
    com ho feia la lletera
    sense capir que fa figa
    el somni que cau a l’era
    on en comptes de ma amiga
    i ha un pedregar que l’espera
    per mostrar que es deslloriguen
    els lligats amb fum de cera.

  • Fantàstica?[Ofensiu]
    Prou bé | 29-08-2021

    I tan real que és, i tan trist que voler perseguir els somnis tan poques vegades surti bé.
    Un relat molt ben descrit que m'ha fet sentir formiga! Ara que una mort dolça no està pas malament.
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Iona

Iona

43 Relats

128 Comentaris

7785 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
Nova en aquest món de l'escriptura. Durant la primavera del 2020, amb el confinament, m'hi he iniciat. Vaig fent, desfent i aprenent. Tot un plaer.

Publicacions:
-Microrelat guanyador 7è concurs de microrelats Dones veu a les dones? Montcada i Reixac 2021 "No en recordo el nom"
-
Tuitrelat guanyador a #relatscurts Diari ARA Sant Jordi 2021 de @totdespullants1
-Conte publicat a Núvol. Edició 2020 "La carta extraviada"
-Tuitrelat finalista premis TMB2020

Pots seguir-me al blog Despullant sentiments