Cercador

Llista categories

Llençols estesos

Un relat de: mar - montse assens

Dalt del terrat els llençols estesos voleiaven per la força del vent, un vent que gairebé no s'apreciava, però es sentia cor endins amb cada ràfega que s'arremolinava quan passaven els avions.

Aparta't de la finestra! —cridava la mare. I m'atemoria cada cop que ho deia.

M'arribava la flaire del brou que estava cuinant. Era diumenge, i com tots els dies de festa la mare s'escarrassava en fer un bon dinar, tot i les mancances que patíem a causa de la guerra. Una olla plena d'aigua, una patata, un trosset de col, un tall de cansalada que comprava d'estraperlo, i si estàvem de sort i aquell dia passava el "sustanciero" amb el seu os de pernil, la mare pagava perquè el posés mitja hora dins l'olla per a donar gust.

Als parents del poble no els deu faltar de res —deia—Ells rai que treballen a pagès i de ben segur que tenen bones verdures i alguna gallina per a fer un bon brou. Hauríem d'anar-hi a viure —continuava dient—així tindríem bones menges per posar a taula. Què deuen fer en Sisco i la Carmeta? M'angoixa no saber res d'ells en tant de temps.

***
Un veïns del poble li van portar el cos del seu home mort. L'havien trobat enmig de la carretera, cosit a trets. Feia un parell de mesos que en Sisco vivia amagat als "Avencs", malalt de tuberculosi. Ella li duia menjar durant la nit, quan el son s'apoderava dels vençuts. Ja no es podia refiar ni dels veïns. Les detencions i els afusellaments eren continus. Les venjances es convertien en acusacions i denúncies. La gent delatava a qui fos tan sols per enveja.

Que bé que deuen viure a ciutat. Fa molt que no tinc notícies de la meva germana —pensava mentre estenia els llençols a l'eixida que voleiaven per la força del vent —Els he de fer saber que en Sisco és mort. Hi aniré i em quedaré a viure amb ells. Aquí les malalties són devastadores i els traïdors encara ho són més.

***
Una bomba esclatava prop de casa i els vidres de la finestra s'esmicolaven en mil bocins. Sort que aquell dia havia fet cas a la mare.

Relat presentat al Concurs de Microrelats ARC a la ràdio 2013-2014 “Colors” del mes de març en que el color de la temàtica és Blau = Relats històrics

Comentaris

Afegir comentari

Impressionant...[Ofensiu]
PERLA DE VELLUT | 26-01-2019 | Valoració: 10
Un relat molt bé i amb molta cura sobre els llençols per a que estigueren secs. És impressionat tota la trama on hi ha de tot en el món. És, sens dubte unes situacions que són horroroses.
M'ha encant llegir-ho.
Un salutació...
Perla de Vellut
Invitació[Ofensiu]
AssociacioRelataires | 02-10-2014

Benvolgut autor/a,

Com a finalista del IV Concurs ARC a la Ràdio 2013-2014
l'Associació de Relataires en Català (ARC)
es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
i a la presentació del llibre
"Colors"

T'esperem el dissabte 11 d'octubre de 2014, a les 12 del matí,
a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)
Enhorabona ![Ofensiu]
AssociacioRelataires | 01-04-2014
Benvolgut/uda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colors” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça (concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,
Comissió Concursos

- - - - -

AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS

En/na .........................................................................................................
amb DNI. número ......................................................................................
data de naixement .....................................................
i nick relataire ............................................................................................
AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
seleccionat del mes de MARÇ 2014,
del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació.

En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

Data ......................................
Llençols estesos que flairegen una història prou "ressent". [Ofensiu]
Eloi Miró | 29-03-2014
M’ha agradat molt aquest relat... certament que les dificultats hi eren tant a la ciutat com al camp, però amb dificultat arribaven les notícies, potser perquè es lluitava més per sobreviure que no pas per informar. Ben bé que la guerra va deixar cicatrius que encara ara fan mal.

Una gran salutació Mar-Montse i molt de gust.

Eloi
records[Ofensiu]
Galzeran (homefosc) | 21-03-2014
m'has portat a històries explicades per la meva àvia al Masnou, quan la meva mare i unes cosines pujaven al terrat d'una casa abandonada a tocar de la carretera per veure passar els avions fascistes que bombardejaven els entorns. Un dia no hi van poder anar, l'àvia els havia encarregat una feina i aquell dia varen bombardejar la casa abandonada.

Molt ben narrat, m'hi has fet sentir dins.

Ferran
Bon relat![Ofensiu]
Edgar Cotes i Argelich | 20-03-2014
Un relat colpidor sobre la guerra. És horrible que vivències com aquestes (o inclús pitjor) hagin passat de debò en la nostra història. No voldria experimentar aquesta vivència. Felicitats pel relat Montse :)
Edgar
Paral·lelisme encertat[Ofensiu]
reusenca | 20-03-2014 | Valoració: 10
Em sembla molt encertat el paral·lelisme que estableixes entre ambdues realitats i la manera diferent de viure-les. Així com també és d'una gran tendresa explicar el fet de la guerra a través de petits detalls com el voleiar dels llençols o la pobresa del moment al fer l'olla dels diumenges.
Gran relat
Por contundent[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 20-03-2014 | Valoració: 10
Un relat que fa una por contundent, de pensar-hi i patir amb els protagonistes. I a més, el toc poètic de desitjar, ara el poble, ara la ciutat. Descrit magistralment Montse, és una història de pèls de punta i por, molta por. Una abraçada.

Aleix
Un altre gran relat de la Mar¿?[Ofensiu]
Annalls | 20-03-2014 | Valoració: 10
¿? És pel nom.
No se si en dieu imatges, jo dic que m'has transportat al lloc. Qu he viscut les sensacions que expliques. I que malhauradament som així, sempre pensant que els altres ho tenen millor.. molt ben pensant aquest duet de vivencies.
He recordat les vegades que a casa sentia a dir com els veins és traien uns als altres per rencunies, venjances o el que fos... (quin fastic, quina pena, que trist i poc humà, quina intolerancia!.) i segur que tornaria a passar...
ufff elrelat molt bé , l'historia humana un desastre !!

Enhorabona guapa, no se si guanyara però en bon lloc ha de quedar.

Anna
Una història molt casolana[Ofensiu]
Joan Gausachs i Marí | 20-03-2014
He vist les escenes, no les he viscut però les he vist.
Ens has mostrat dues versions, dues maneres de veure, viure i patir la guerra. Dues versions angoixants.
—Joan—