llauna al cor i al cap

Un relat de: Bonhomia
embotit dins un sac d'ous,
m'alimento de la seva closca.
penetrant en un mar perdut,
dins meu,
en mi mateix.

soledat abrumadora
que no em parla,
ni em veu,
però la sento...
com una llauna al cor,
com la fatiga més terrible.

jugar per jugar
amb el meu cap
em duu a mars indecisos
em duu al camí més perdut.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513859 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.