Cercador
L'instant horrorós
Un relat de: BonhomiaUna deessa tal
com una creu supergegant;
i la gent al seu voltant,
suplicant-li i esperant
que la seva raó canvïi
i que en simpatia derivi.
La princesa que no existeix
però la que tot ens ho ha près;
que som nosaltres mateixos
mentre contem dies i mesos,
sense adonar-nos de res.
Pot ser la mare Terra?
o un camp de batalla d'envejes...
pot ser el gemec d'una meuca?
o els diners d'una guerra...
Què és, aquesta germandat
anomenada humanitat?
Potser un instant horrorós
en un univers meravellós.
Comentaris
-
Hola Sergi[Ofensiu]Naiade | 20-02-2007 | Valoració: 10
M'ha agradat aquesta poesia, li has donat un toc molt bo comparant fantasia i realitat. He trobat molt encertat el final " Què és, aquesta germandat anomenada humanitat... i la reflexió de que potser el que et sembla tan horrorós es meravellós.
Celebro que t'agrades el futur imperfecta. Com veus m'agrada molt deixar-me portar per la fantasia.
Me'n alegro que dibuixis, crec que pots fer-ho be, ja me'n ensenyaràs algun. Però no deixis d'escriure.
Una abraçada
Naiade
-
mol bona[Ofensiu]soc com soc | 14-02-2007 | Valoració: 9
Magradad mol aquesta poesia,espero que continuis axi escribin,anin i hasta la proxima.
una sal-lutaçió
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
513906 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA