L'instant horrorós

Un relat de: Bonhomia

Una deessa tal
com una creu supergegant;
i la gent al seu voltant,
suplicant-li i esperant
que la seva raó canvïi
i que en simpatia derivi.
La princesa que no existeix
però la que tot ens ho ha près;
que som nosaltres mateixos
mentre contem dies i mesos,
sense adonar-nos de res.
Pot ser la mare Terra?
o un camp de batalla d'envejes...
pot ser el gemec d'una meuca?
o els diners d'una guerra...

Què és, aquesta germandat
anomenada humanitat?
Potser un instant horrorós
en un univers meravellós.

Comentaris

  • Hola Sergi[Ofensiu]
    Naiade | 20-02-2007 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquesta poesia, li has donat un toc molt bo comparant fantasia i realitat. He trobat molt encertat el final " Què és, aquesta germandat anomenada humanitat... i la reflexió de que potser el que et sembla tan horrorós es meravellós.
    Celebro que t'agrades el futur imperfecta. Com veus m'agrada molt deixar-me portar per la fantasia.
    Me'n alegro que dibuixis, crec que pots fer-ho be, ja me'n ensenyaràs algun. Però no deixis d'escriure.
    Una abraçada

    Naiade

  • mol bona[Ofensiu]
    soc com soc | 14-02-2007 | Valoració: 9

    Magradad mol aquesta poesia,espero que continuis axi escribin,anin i hasta la proxima.

    una sal-lutaçió

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.