L'Híbrid Apoteòsic

La Teresa, que fregava el meu replà, em va saludar amb un efusiu Bon dia! Jo, descarada de mi, només li vaig dir un trist hola Teresa. Vaig arribar al carrer, feia fred, per sort portava la gavardina que tan poc m'agradava però que em tapava el just com per no anar tot el dia amb la pell de gallina. Caminava a pinyó fix, només mirant el terra (per si hi havia alguna cagarada de gos, mai se sap!). En sec vaig notar que algú em seguia i vaig decidir girar-me per satisfer la meva curiositat. Ostres! era un híbrid apoteòsic! Primer vaig obrir els dos ulls que casi se'm disparen de les òrbites, després, vaig aplicar el meu pensament racional a la situació: A veure, ets un home amb peus de llagosta i mans de goril·la, per això no m'he d'espantar - Vaig pensar- Llavors li vaig preguntar si entenia el català, em va dir que sí, que anava a classes de català per adults, allò que fa la Generalitat pels immigrants. Jo ho vaig trobar la mar d'encertat, em va fer molt feliç que aquell personatge tan estrany m'entengués amb la meva llengua materna que tan estimo. En pic fetes les reflexions degudament encertades i adequades a la situació li vaig preguntar per què em seguia, i ell em va dir: - dona, és que he vist que sorties tan disparada de casa i què duies posades les espardenyes i clar, jo he pensat, avisa-la que si ha queda't amb algú important i es presenta amb les sabatilles taronges sospitarà que ets una deixada... però pensant-ho bé, amb aquesta gavardina no pots anar a veure ningú important...
Apa! Em vaig quedar de pedra, l'híbrid em seguia per dir-me que duia les espardenyes posades! Però a més, tenia coneixements de la moda humana i sabia que amb aquell tros de roba jo no podia anar a cap lloc important. Vaig esclafir a riure i li vaig donar la gràcies .
- Per cert - em va dir - els catalans sou estranys, tanta normativa amb els pronoms febles i a la pràctica els utilitzeu a la babalà! -
Vaig afirmar amb el cap i li vaig dir que me n'havia d'anar corrents.
- però, i les espardenyes?- va cridar.
No el vaig respondre, ja era lluny. Havia començat el meu entrenament pels cent metres llisos-espardenya. Pobre híbrid, no sabia que tan sols participant a la cursa guanyes una pota de pernil ibèric! Si en sé jo de fer el ridícul! Mira que córrer en gavardina...