L'estiu, el sol, la platja, la calor, el jorn i el vent

L'estiu,
en un Agost tòrrid i fervorós de banyistes,
la mare embolca el nen nu en un llençol,
després d'un bany estival,
protegint-lo, tanmateix,
dels raigs solars que podrien danyar la pell verge de l'infant.

El sol,
l'astre abrusador,
ultraviolat i imperant
en tots els sostres i totes les pells
fa que la mare hagi d'anar amb la falda llarga
i la camisa blanca, lligada fins els punys.
Anys 20, la costa roman verge i indemne.

La platja,
on fa vida el pescador,
nexe d'unió entre la mar i la terra,
constata la seva funció de port improvisat.
Les barques amb rems fan del mar un passeig salat.
El barret de palla dóna per sojornar l'estada fins l'hora de dinar.

La calor,
la canícula agostada,
la brisa marina,
el pas d'un vaixell pesquer,
el nano que crida,
la pilota que cau,
l'onada que vaivé,
la remor marina immersa en cada carícia de la mar en calma.

El jorn,
Sorolla no pinta el contorn,
d'aquest matí càlid,
que apareix tan pàl·lid
en tot l'entorn.

El vent,
Serà el llebeig?
Són il·lusions òptiques?
O són visions oníriques
les que menen a l'oreig?

___________________________________________
IMATGE DE "Després del bany" de SOROLLA....