L'escriptori

Un relat de: aleshores
Entro a la cambra més interior de casa meva que em serveix de despatx, on hi tinc papers i llibres i l'ordinador de sobretaula amb Ubuntu, ja una mica vell, per no dir molt. Aparentment funciona sense problemes.
No s'ha aixecat el dia, que serà ennuvolat. Una llum blanca zenital il·lumina la cambra, on m'assec en una cadira giratòria, de gairó, incomode, ara, però ja m'hi asseuré bé. Tinc un humor relatiu avui. És molt d'hora; ahir era una hora més en el mateix moment: que hi farem! Darrere hi tinc un llit on m'hi ajec quan la manca de són nocturna és fa present o després de treballar, tanco cinc minuts els ulls i hi dormo profundament.
Es ben de matí i la meva dona, la meva companya que no sé si ha tingut la sort de coneixem, encara ara i jo sí, crec, s'aixeca llegint els meus somnis i pensaments sense ni tan sols veurem. Em llegeix com un llibre obert i diu que em veu neguitós amunt i avall i que això la neguiteja a ella, també. Ho solta com sempre amb la veritat per davant. Em diu què li passa i li responc que jo penso el mateix, tinc idèntiques preocupacions que ella però que no li dic perquè no tinc cap solució.
Voldríem tenir-ho tot enllestit, tot arranjat, potser amb massa pressa arranjat: per què córrer tant? Quina pressa hi ha? Deu ser que no volem ja veure la vida que ve perquè intuïm el patiment, allò que és consubstancial amb viure i que ja coneixem i no voldríem repetir malgrat que ens ha dut fins aquí. I, sí que tenim alegries però pot més el sentiment de temor: això deu ser la vellesa.
Aleshores, em giro, sense concloure res, cap als llibres que hi tinc i repasso de lluny els seus lloms. Són els fixos de sempre i els darrers, barrejats.
Sí que he gaudit arribant a entendre algun dels autors amb certa profunditat. No tinc, no sé si per sort o per desgràcia aquell pensament àgil que em permeti assolir ràpidament allò que es diu, sinó que he de treballar i esforçar-me de valent al límit de l'infart.
D'esquerra a dreta al meu davant, a la taula, hi veig: el connector wifi usb que fa pampallugues, connectat per l'aire amb l'extensor de la xarxa wifi que fa poc he hagut de canviar i que no sé si (el nou) funciona prou bé (o potser és el propi router el que de vegades no dona prou senyal? O és que ara han canviat el seu funcionament, perquè veig que puc accedir amb la opció 5G, en fi, jo que sé!) la càmera gairebé reflex digital, ja una mica antiga a la qual he retornat pels matisos que incorpora quant a zoom i canvis de llum i que mai no sabré fer servir prou eficientment.
La capsa amb el manual de l'extensor wifi renovat que encara és aquí a sobre per si la he de menester. Una gaveta amb revistes quinzenals de La Directa amb el precinte sense obrir en algun cas, una capça dels fills, de quan eren petits, amb llapis a dins i uns 25 llibres que distingeixo pels lloms: Rayuela darrerament descoberta amb "62 Modelo para Armar," una de les darreres biografies de "el moro" Karl M., gruixuda de quatre dits.
Es torna a aixecar la meva companya, a qui no sé si molesto amb el tecleig tot i que és descansant en un altra cambra, és clar! Jo crec que ja s'ha alçat definitivament: la seva cara no era bona avui en aquest primer dia tardoral i ple de confinament a la vista: que n'és d'important el sol!
Kautsky, i la seva lúcida anàlisi anterior a la primera guerra mundial, el professor Mishio Morishima que va posar fórmules a Karl M. del qual feien riota a la facultat d'economia alguns pallussos: "el valor es el tiempo de trabajo socialmente necesario", reien, per contraposició a derivada parcial segona o "ceteris paribus" neoclàssica ("tota la resta constant", cosa que, per cert, també diu el mestre Karl M. manta vegades als seus escrits) que sonava brillant però que és fum.
L'esmunyedís i inefable Piero Sraffa amb les tapes dures conservades malgrat els anys, de "Producción de Mercancias por Medio de Mercancias", quin llibràs de cent pàgines! De1960.
Arrizabalo, professor bolxevic versió Trotsky: la vida és més complicada del que li sembla a ell, que creu en uns bolxevics permanents però ni ells podien abastar la feina que els venia a sobre i que se'ls va endur a tots, excepte a la Kollontai -devia ser perquè era ambaixadora a Suècia, la primera de totes, podria ser, perquè el rei suec no sabia ni com rebre-la o tractar-la amb el tema de les credencials - i al cony de seminarista georgià; però és molt útil el seu (Arrizabalo) infatigable treball en defensa de la revolució russa: explicada per gent honrada i per a gent honrada.
Lavergne i Faccarello que no són gent reconeguda però que a mi en van servir de molt en la seva discussió del llegat sraffià. Plató i el seu Banquet, ple de borratxera i disbauxa, l'únic que recordo. Els comitès d'empresa de Polònia de finals del 50 explicats per un francès: s'hauran d'interpretar diferent a partir dels esdeveniments polítics polonesos actuals (2020) Verdaguer en una antologia que és a mitges ploramiques i bona. Les seves obres important les fullejo en biblioteques i semblen fortes, tan com per estar en cursiva en els llibre de literatura espanyola de l'època franquista, Bujarin i Preobrazhenski, aquesta darrer molt important però a qui el nom no ha fet sort, és in-recordable. En canvi Bujarin té un nom fàcil: l'escolà preferit de Lenin tot i que oscil·lava i s'equivocava en excés. Tots dos van fer l'"ABC del Comunismo" que es digne de ser llegir encara ara.
Rosa Luxemburg antireformista i finalment "finalitzada" en un canal de l'Spree de Berlin pels aprenents de bruixot "refors".
Gombrich i la seva historia del mon quer no diu res i no sé si és història o anècdotes.
Un altre cop Rosa Luxemburg "En la Tormenta" col·lecció d'articles dignes de ser llegits. Lukacs contra l'existencialisme, on gairebé salva a la Beauvoir. Quant es posa a repartir hòsties no hi ha qui el pari a aquest Lukacs!
El llibre del professor Vegara "Economía Política y Modelos Multisectoriales" sense tapes ja, de tant que l'he fet servir, especialment ele exemples que és el que entenem les ments senzilles.
Maurice Dobb que ens porta als claustres gòtics d'Anglaterra on es destil·la la ciència i on passegen per la gespa els autors de sempre: Joan Robinson, Piero Sraffa Ronald Meek, Ludwig Wittgenstein, com en un Olimp. (Quina sort que va tenir Ludwig W., fent cas, com sempre a Sraffa, de no retornar a Viena, amb el nazis corrent per allà!)
Pedrolo, una agenda de paper amb tapes molt boniques regalada en un entorn familiar.
Tot això desapareixerà com llàgrimes en la pluja, diuen a la pel·lícula. Sí, anirà a una llibreria de vell on algú ho comprarà per endur-s'ho, com faig jo, tal vegada, o potser no, i anirà de cap a la brossa, qui sap.
I un únic pensament permanent en el cervell i en la retina que és la felicitat dels dos fills: perquè sé que no dec haver fet prou per ells, a diferència de la meva companya la que em llegeix com un llibre obert; i pensament amb el qual marxes.

Comentaris

  • La nostra història[Ofensiu]
    SrGarcia | 14-11-2020

    Un relat molt melancòlic, una mostra sincera de les inevitables inseguretats.
    Solen ser les coses externes les que ens tornen una imatge de nosaltres mateixos, tal com fas a la teva anterior poesia. En aquest cas és el reduït espai d'una cambra el que et torna la imatge.
    Suposo que és inevitable que vegem una història de la nostra vida en la llista dels llibres més estimats.
    Jo compro molt a les llibreries de segona mà; sovint penso com han anat a parar allí aquells llibres; prefereixo no pensar que els meus també hi aniran a parar.

  • Un bon repàs[Ofensiu]
    Atlantis | 11-11-2020

    Escrit amb un bon llenguatge un repàs dels llibres que han significat alguna cosa important per a tu mentre reflexiones sobre el final.

    M'he sentit identificada en tot el tex, També amb els llibres que anomenes que et serveixen, crec, també per fer un repàs de la teva vida i de les teves creences, amb un punt de desencant.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: