Cercador
LES HEURES
Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs- Compartir:
LES HEURES
Camino pel sender fressat al bosc
de vora casa. A mitja baixada,
m'aturo davant les heures que escanyen
els pins. Salvatgement, talment els deutes
el pobre. Arrapades a l'escorça,
es van enfilant tronc amunt, amunt
fins atènyer la capçada. Ai las!,
feina feta. Qüestió de temps, poc
temps. El metge de família --dels pins,
és clar-- en dona fe: mort per asfíxia.
Ara i adés visito aquest indret:
hi viuen les arrels d'algun poema
on les absències em feien sentir
un mal profund. No, no parlo d'enyor,
car no hi ha plor on no hi ha criatura;
parlo del gaudi no viscut, del buit
d'amor en el meu cor malalt i nu.
Per això entenc l'immens dolor dels pins
quan l'heura els pren l'últim alè de vida.
Camino pel sender fressat al bosc
de vora casa. A mitja baixada,
m'aturo davant les heures que escanyen
els pins. Salvatgement, talment els deutes
el pobre. Arrapades a l'escorça,
es van enfilant tronc amunt, amunt
fins atènyer la capçada. Ai las!,
feina feta. Qüestió de temps, poc
temps. El metge de família --dels pins,
és clar-- en dona fe: mort per asfíxia.
Ara i adés visito aquest indret:
hi viuen les arrels d'algun poema
on les absències em feien sentir
un mal profund. No, no parlo d'enyor,
car no hi ha plor on no hi ha criatura;
parlo del gaudi no viscut, del buit
d'amor en el meu cor malalt i nu.
Per això entenc l'immens dolor dels pins
quan l'heura els pren l'últim alè de vida.
Comentaris
-
Enyor[Ofensiu]Prou bé | 02-03-2023
No hi ha més gran enyor que d'allò no tingut: no hi ha el consol del record!
Que bé ho dius!
Amb total cordialitat -
llegit ara[Ofensiu]Atlantis | 16-02-2023
He repassat alguns relats que no havia llegit i m'he aturat en aquesta poesia que he trobat magnífica. Molt bona imatge que descrius en la primera estrofa i molt bona la conclusió en la segona. Dolor per allò no viscut.
Et felicito. -
Bellesa[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 10-02-2023
Jo que estat jardiner tota la vida...., dono=rro de que les heures s'arrapen com un dimoni i fan de mal treure. Però alhora verdegen les nostres parets mortes. El teu poema expresa tota la bellesa que bon por besllumar.
-
Excel.lent....[Ofensiu]Rosa Gubau | 10-02-2023
metàfora de la vida i la mort tot passejant i recordant.
Un profund i bonic poema Fidel.
Cordialment.
Rosa.