CAMÍ DE FOSCA

Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs
CAMÍ DE FOSCA

¿Senyals de llum en el camí de fosca
o miratges de l’esguard fatigat?

El dilema, dubte del caminant
que ve de lluny sense rutes precises
i sense estels que indiquin els camins.

Vent de ponent, vent de llevant: ençà
i enllà, la ploma escriu poemes tristos.

Fidel Gangonells i Borràs

Comentaris

  • Encara que només sigui una espurna[Ofensiu]
    Cesca | 11-08-2023 | Valoració: 10

    Encara que la tristesa domini la ploma, en algun tombant del camí hi trobarà una espurna de llum i no serà un miratge.
    Un plaer. Bon estiu.
    (Em pensava que l’activitat s’aturaria, ja veig que no! ㋡)

  • El camí....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 11-08-2023

    que cada un de nosaltres ha d'intentar trobar, i que de vegades ens podem sentir perduts, i ens costa de trobar-lo, inclús perdem les ganes fer-ho, fatigats per les circumstàncies, però hi és, i val la pena buscar-lo dins nostre, que és l'únic lloc on el podrem descobrir.

    Rosa.

  • caminant[Ofensiu]
    Nua Dedins | 11-08-2023

    En el viure el caminar, sigui lent, reposat, quiet o més mogut, està el camí de la vida Fidel. Bonic escrit. Endavant! Ara i sempre!

  • Trobar el camí [Ofensiu]
    Prou bé | 11-08-2023

    Saps qué, Fidel, digues al caminant que busqui un lloc tranquil On asseure's a reposar i que serenament, sense angoixes, miri al seu interior i explori fins arribar a trobar els estels que tornaran, segur, a marcar-li el camí a seguir! (Disculpa la gosadia de la meva interpretació)
    Amb total cordialitat