Cercador
AMB EL CAP COT
Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs- Compartir:
Amb el cap cot. Sempre. La timidesa
i la vergonya arrapades al cos
com les paparres àvides de sang.
Complexos que tenallen el somriure.
Somnis ocults als replecs de la pell:
per això els poemes. L’anonimat
és un engany a voltes necessari.
Així, hom alça el cap bo i emparant-se
en la pietat maternal dels versos.
Fidel Gangonells i Borràs
Comentaris
-
Em fas pensar... [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 28-08-2023 | Valoració: 10
Que s'ha d'anar amb el cap amb bons sentits! Has fet un poema per a llegir "versos", com els teus, sempre endavant i cap amunt.
Alçar el cap més enllà de l'anonimat. M'has sorprés molt.
Et comente que has publicat dos relats el mateix dia 26: Amb el cap cot i també Missatge i lírica. Això no està gens bé. Perquè forces més aviat que el llegeixen els dos a la vegada. Procura distanciar els relats, que no estén junts els dos, perquè així impliques més personalitat pròpia.
Jo estic editat poema darrere poema, distanciar-los tres setmanes, si no la gent llegiria l'un i l'altre no.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
-
Escriure poemes[Ofensiu]Prou bé | 27-08-2023
Els poemes ens despullen. Arranquen la timidesa i la vergonya i ens exposen al lector i tant se val si són O no autobiogràfics, sempre hi som presents. L'anonimat no ens salva.
Amb total cordialitat -
Mirall[Ofensiu]kefas | 26-08-2023
Un poema sempre transporta. Cap a la llum, l’aire, altres braços, somnis. I per al lector, sovint tan se val qui sigui l’autor mentre s’hi trobi reflectit. Per a l’autor el premi és veure’s reflectit en els ulls del lector.