L’èpica de la paraula és una faula

“En cada rectangle s’infiltra una paraula”
escric sobre l’indret en un cub,
quan veig el cartell del vell Club.
En cada llamborda neix verdor i una faula.

Dibuixo un pati de Grenoble,
on s’esbatana la poesia
en el carrer de la Gosadia,
mentre respiro aire noble.

Hi ha líquens a la Plaça del Batre.
Hi ha un laberint quadrat i quadriculat
Hi ha cubisme amb molsa emmarcat
Hi ha marques pels costats, tots quatre.

Travessant el passeig dels aromes,
atrapat en el sí de les conviccions,
convençut de no cedir a les opinions,
he alliberat un colom amb plomes.

Desitjant que t’arribi el missatge capciós
que amb la convicció de no saber com fugir
i amb la maledicció de no trobar com sortir,
lluny de tota recança he difós.

He difós que la teva presència enervant,
laberíntica i de passions enceses,
en l’era de les hores compromeses
és un regal sobrevingut, aquí estant.

Aquí estant, validant cada instant,
somicant pel desig d’ungir-te
i amb aigua el foc extingir-te,
revifant cada esma que s’està gestant.

Vindrà cap falciot a treure’m de les galeries?
Arribarà el colom al seu destí?
Sóc del parer que tot serà un festí
i sortiré indemne de tot aquest galimaties.

____________________
LA IMATGE DEL REPTE: