Cercador


Llista categories

"L'enigma d'un altre món" (Nyby & Hawks, 1951). [text no creat amb IA]

Un relat de: Joan Colom
El meu avi treballava a les oficines a Barcelona de la productora i distribuïdora estatunidenca RKO, i sovint li tocava controlar el taquillatge d'alguna sala d'exhibició, circumstància que aprofitava per fer-nos passar de franc, als meus pares i a mi. Aquesta vegada la pel·lícula, de por i ciència-ficció, l'estrenaven al desaparegut cine Astòria: devia ser l'any 1951 o 1952. Se'n van fer dues versions més, en 1982 i 2011, amb profusió d'efectes especials. La de 1951 era en blanc i negre, de modesta sèrie B, jugava bé amb les el·lipsis i l'extraterrestre no es deixava veure fins al minut cinquanta: jo tenia quatre o cinc anys i m'impressionà. Vet aquí la sinopsi argumental:

Prop d'una base militar àrtica, s'estavella una misteriosa nau, que es destrueix en intentar treure-la del gel, però el tripulant ha pogut sortir, el treuen dins d'un bloc de gel i se l'enduen a la base. Una manta elèctrica fa que el bloc es fongui i l'alienígena aconsegueix escapar. Es tracta d'un humanoide vegetal, que es reprodueix per espores i s'alimenta de sang. Després de matar uns quants homes, sense que els trets l'afectin, li paren una trampa en un passadís per on l'obliguen a passar, i mor electrocutat.

La por que havia passat al cine es repetí a casa unes quantes nits. Vivíem en un pis antic de l'Eixample, d'aquells que van del carrer al pati interior de l'illa. El rebedor era més pròxim al carrer, de manera que hi havia dos passadissos: el curt anava a l'habitació que donava al carrer, i el llarg conduïa al menjador, que donava al pati de l'illa. De nit, escoltàvem la ràdio després de sopar, al menjador, el passadís que anava al rebedor es fonia en la foscor i jo hi veia aquell personatge paorós avançant cap a nosaltres...

Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXIV (tema: UN MONSTRE ENS VE A VEURE) i consta de 300 paraules segons el comptador de Microsoft Word, cap d'elles "monstre".

Comentaris

Afegir comentari
  • Temps de pors[Ofensiu]
    Xavier Valeri Coromí | 17-10-2025 | Valoració: 10

    Les lluminàries febles propiciaven les pors infantils. Si, a més, els nens veien monstruositats arribades de l'espai tenebrós, la por podia sorgir en els espais domèstics. Les pors dels films de ciència ficció dels 50 i 60 ens recordaven les misèries i terrors que trobaríem en aquest món. Un bon relat de memòries.

l´Autor

Joan Colom

472 Relats

1193 Comentaris

217733 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >