L'encant de la nit mullada

Davant meu una petita palmera, una palmera que varen regalar-me quan vaig tornar a Barcelona, tan petita era llavors i fixa't ara, tothom s'enduu les mans al cap al veure que esta viva i que dia a dia segueix demostrant que creixerà.
I asseguda al balcó observo el passeig mullat, gotes petites disfressen la nit, les persones corren, d'altres es troben dins els seu cotxe maleint el tràfic, i jo asseguda en un primes pis, escric. Veig llums de cases que segurament mai visitaré, finestres blanques les que m'ofereixen una perspectiva diferent de la vida.
A la meva esquerre l'armari de les sabates... es mentida, dintre guardo les utopies cristal·lines de cada persona que amb vista cansada em llegeix, però si ho llegiu algun dia ja sabeu ... vosaltres no sabeu res.
El soroll dels cotxes envolten a les gents, a les bústies i papereres, a les fulles, a el cel fosc i trist, i jo mentre veig la cua de la meva gossa mouràs amb alegria, així doncs observo el que acabo d'escriure, no arribo a cap conclusió de res, no sento res, però haig de dir que aquesta nit d'avui te un encant diví.