L'emoció d'avorriment i solitud en Bartolomeu (company del Gran Xicot)

"Entenc que vas una mica sobrat, i potser t'has passat de frenada. Per la meva part et deixo tranquil d'ara endavant, i espero que la gent de relats no et valida mai més cap escrit teu, tros de quòniam. Amb tot el respecte, està clar." (dels missatges de Fidel).

Que vaig sobrat, que m'he passat de frenada, que esperes que la gent de relats no et validi mai més cap escrit meu, em dius tros de quòniam (no sé ni què és un quòniam), em dius que això ho dius amb respecte...

Hi ha insults que no s'han de dir ni que fossin certs, on aniríem a parar si distingíssim entre insults inadequats o adequats; ens faríem un embolic colossal.

Em podries haver escrit similar amb paraules neutrals (amables o no).

En quan a Relats en Català, espero que em segueixin publicant articles. No sóc tant mal escriptor.

I no tinc res més a dir, almenys per ara.

Bona tarda.

Com tu vulguis, Fidel, però els consells que em diuen en mal llenguatge m'impulsen a no llegir-los.

¿No podries utilitzar un llenguatge més estàndard?

Em resultes irritant, pensin el que pensin la resta de gent de Relats.

I si esperes que em rendiré i abandonaré la web, si això esperes, et farà falta molt més per a aconseguir-ho.

A veure si un dia et tornes amable de debò, no només en afirmacions aïllades.

És la meva opinió.

Bona tarda a tothom, gent de Relats.

Faré pública la teva resposta a un correu meu amable, perquè volia ser amable i aquesta és la teva resposta, desagradable.

(entre parèntesis t'he posat alguna correcció)


Marc Cxxxxxx Mxxxxxxx
14:00 (fa 2 hores)
per a mi

Mira, Fidel, t'ho diré a les clares.

Em sembla que ets una basura (brossa) disfressada de retòrica mig ridícula. Això penso de tu... o almenys ara em surt del cor.

No tinc previst fer ningun (cap) canvi en Relats en Català, i menys si et poses en aquest pla (castellanisme final de la frase). Em penso que no serà a tu a qui faré cas, ni que fós (sense accent diacrític eliminat de la norma) només perquè les crítiques que fan tanta mal olor no em motiven.

A més, ni que tinguessis raó al 100% (que no seré jo qui te'n donarà tanta) no ho pots dir en aquestes paraules. Raó la que sigui, insults al mínim i si pot ser zero insults.

Et recomanaria que li donguessis (donessis) consells a una altra persona, perquè a la pròxima potser ni em llegiré el teu email; estàs avisat.

Bona tarda. (tarda és un castellanisme)

Marc.

Mira, respira i llegeix bé, jo no t'he fet cap crítica ferotge, t'he aconsellat (que no vols consells?, entesos, cap consell) que utilitzis un corrector en línia, ho diuen els més entesos de relats, no soc jo sol. I qualsevol que llegeixi una mica, et dirà el mateix.

Entenc que vas una mica sobrat, i potser t'has passat de frenada. Per la meva part et deixo tranquil d'ara endavant, i espero que la gent de relats no et valida mai més cap escrit teu, tros de quòniam. Amb tot el respecte, està clar.

Els meus motius no em semblen excuses banals... o en el millor dels casos no m'ho semblava quan vaig escriure el relat. Si eren excuses banals, jo no n'era conscient... si és que ho eren.

Modera't, sisplau, Fidel. No vull mals rollos i suposo que ningú els vol.

Si no ets més educat no penso ni llegir-me els teus comentaris. Jo tinc el meu honor i el meu sentit de la dignitat, Fidel.

Disculpa't una mica i modera't. Si et pot enfadar com escric, aguanta't una mica.

A veure si ens moderem una mica els qui ens cal... potser mi també em cal, però en tot cas ningú m'ho reclama...


PD: El català dels llibres no té perquè ser igual al català del carrer... hem inventat l'escriptura amb múltiples significats i moltes portes obertes, igual que la parla del carrer també té moltes portes obertes.

Valorar-te el relat, que veient les faltes, errades i el poc sentit de la història... no el puc valorar millor, i encara et perdono el 4 que es mereix.

Per què el català no es mereix ser maltractat com ho fas tu, per molt que busquis excuses banals. Una cosa és escriure allò que se sent pel carrer, i l'altre això que tu fas.

...de contestar a la brins, primer en el teu relat, que ja saps que ella no hi tornarà per llegir la teva resposta i segon per ser un comentari que ofèn a la mínima correcció del fet d’escriure en català "parfavort"!



A banda de ser un relat pobre, sense gaire suc ni bruc, està escrit amb els peus, per què no es pot tenir cap per escriure amb tantes faltes d'ortografia, errades de sintaxi i petits detalls d'estil que es poden millorar, però això últim, cada un té el seu (com els culs).

Mira, estava avorrit i t'he fet un petit repàs de tot allò que he vist, i que consti que sols soc un lector emprenyador, però no soc filòleg; és a dir, algú amb més seny segur et troba encara coses.

El teu relat una mica revisat, amb les correccions darrere d'allò que tu has escrit...

Després d’haver resolt (almenys, a mitges) el darrer cas, el Gran Xicot havia marxat a fer un viatge d’uns pocs dies i en Bartolomeu estava a casa. No tenia gaires amics, i menys amb temps lliure…
Es rasca les ungles del peu vàries (diverses) vegades. Es posa (Encén) la tele, la mira amb cara de tonto i l’apaga enseguida  (de seguida/tot seguit). Dona voltes per l’habitació sense decidir-se a fer res. Fulleja una revista molt per sobre. Es rasca la cara amb un gra que li molesta una mica. S’observa en el mirall amb expressió estúpida. Fa una cara com de decisió i agafa l’agenda de telèfons, mira varis (diversos/alguns) números de telefon (telèfon) indicats i els examina amb cura; després, amb una cara que sembla de decepció, tanca l’agenda de telèfons i es posa a rumiar. Algú el (li) truca i despenja ilusionat (il·lusionat), però només és una companyia de telèfons que li vol oferir un canvi de compañía (companyia "Ñ" en català???) a una altra de més barata. Després de despenjar ("enfadat" hauria d'anar aquí) la trucada enfadat (aquí seria "enfadada" perquè fas referència a la trucada, tal com està), amb cara indecisa, es posa al llit i deixa pasar (passar) el temps: una hora, dues hores, dues hores i mitja…
Surt al carrer pensatiu, sense ningú, però no triga massa a tornar a casa.
En silenci pràcticament absolut, va llegint, llegint i llegint, i canvia de llibres ben sovint. Posa  (encén/engega) la ràdio per la tele i l’escolta en silenci.
I així va passant la resta del dia…

Observacions finals (emoció escollida i sobre les dificultats trobades al (en) fer el text):
L’emoció escollida és la solitud. Opino que queda mitjanament ben reflexada (reflectida "a Sau els hi perdonem...") en aquest relat.
He trobat dificultats, sense bromes, a l’hora de comentar els sentiments del narrador protagonista. De fet, no sé si he comès algún (sense accent: algun) error en, per exemple, al dir: “mira la televisió amb cara de tonto”. Això és, o podría (sense accent: podria) ser considerat, crec, fer de narrador cámara (càmera), perquè no diu, almenys no exactament, una frase tipus: “mira la televisió sentint en els seus pensaments que posa cara de tonto” (això últim ja seria clarament dir en comptes de mostrar (diu els pensaments) ). Jo he volgut posar la cara que posava en Bartolomeu, que podría (dos: podria) ser malinterpretada (posar cara de tonto podría (tercer "podria") no reflectir el pensament del protagonista; alguns diuen que la cara és el mirall de l’ànima però (Aquest "però" ha d'anar precedit d'una coma) no sempre té que (I la cirereta del pastís. Mai direm "tenir que". El correcte és= "ha de ser") ser cert).

Bé, i fins aquí.
La paraula tonto no l'assenyalo, ja que per Tarragona es fa servir molt i, encara que no soc filòleg, l'entenc com un mot col·loquial... "parfavort"!!


Escolta, no siguis mandrós i repassa tu els teus relats, xato!

Ei, Brins.

Jo en el meu cas sóc partidari d'un català obert, no tancat, o sigui, no reduït. I sóc partidari, dintre de certs límits, de la barreja controlada entre llengues.

Això és el que opino jo.

A reveure.

Gràcies pel teu comentari, company.Llegint el teu currículum,he sabut que ets molt prolífic; felicitats, no tothom és tan participatiu.

Quant a aquest relat, et puc dir que el trobo força interessant, però vull que t'adonis que, tot i que l'ortografia està bastant correcta, has de vigilar més el vocabulari que utilitzes; Hi ha paraules que, tot i que es diguin col.loquialment, no pertanyen a un català estàndard.

Ens anirem llegint,

brins

En aquest relat veig que has partit per la meitat el què expliques i el teu mateix comentari, És així?

El primer tros on expliques la solitud del Bartomeu esperant una trucada de telèfon el trobo interessant, perquè en lloc de dir em trobo sol ho demostres amb aquest neguit que es plasma esperant el ring del telèfon...Alguna vegada he escrit una cosa així...

Ara me n'adono que és la continuació d'un altre relat.

Gràcies per comentar-me.

Un relat entretingut i amb molt cura sobre la solitud d'en Bartolomeu. Està prou bé plantejat, però li falta alguna cosa especial, per a ser un relat atent i noble.
M'ha agradat així... així...
regular...
La frase: "despenja ilusionat".- deu de ser: despenja il.lusionat.
La paraula "tonto", és en valencià o català: Babau, beneït, ximple, bajoc.
Controla l'ortografia.
Seguim llegint-nos...

Hola Unicorn_blanc_del_bosc, gràcies per la teua visita al meu relat "Viatge a Venècia", on em dius que és un "excel.lent relat". Sí, ho especifique en la primera línea del relat, que és real. Com he posat que és "biogràfic", "social" y "viatges".
Gràcies per la teua amabilitat.
Saluts.

Hola Unicorn, gràcies per la teua visita i el teu amable comentari, en el meu poema "Què em resta per a voler-te".
Ja he vist que t'ha agradat.
Saluts

Gràcies pels teus comentaris, Jam. Ho tindré present.

Que vagi bé.