Cercador
Una emoció en acció.
Un relat de: unicorn_blanc_del_boscHe escollit una emoció i l’he posada aquí. Al final, apareixerà indicada quina és aquesta emoció. A veure si l’endevineu. Salut!!
-----------------------------------------------------------
Relat: una emoció en acció:
Després d’haver resolt (almenys, a mitges) el darrer cas, el Gran Xicot havia marxat a fer un viatge d’uns pocs dies i en Bartolomeu estava a casa. No tenia gaires amics, i menys amb temps lliure…
Es rasca les ungles del peu vàries vegades. Es posa la tele, la mira amb cara de ruc i l’apaga de seguida. Dona voltes per l’habitació sense decidir-se a fer res. Fulleja una revista molt per sobre. Es rasca la cara amb un gra que li molesta una mica. S’observa en el mirall amb expressió estúpida. Fa una cara com de decisió i agafa l’agenda de telèfons, mira varis números de telèfon indicats i els examina amb cura; després, amb una cara que sembla de decepció, tanca l’agenda de telèfons i es posa a rumiar. Algú li truca i despenja il·lusionat, però només és una companyia de telèfons que li vol oferir un canvi de companyia a una altra de més barata. Després de despenjar la trucada enfadat, amb cara indecisa, es posa al llit i deixa passar el temps: una hora, dues hores, dues hores i mitja…
Surt al carrer pensatiu, sense ningú, però no triga massa a tornar a casa.
En silenci pràcticament absolut, va llegint, llegint i llegint, i canvia de llibres ben sovint. Posa la ràdio per la tele i l’escolta en silenci.
I així va passant la resta del dia…
Observacions finals (emoció escollida i sobre les dificultats trobades en fer el text):
L’emoció escollida és la solitud. Opino que queda mitjanament ben reflexada en aquest relat.
He trobat dificultats, sense bromes, a l’hora de comentar els sentiments del narrador protagonista. De fet, no sé si he comès algun error en, per exemple, al dir: “mira la televisió amb cara de ruc”. Això és, o podria ser considerat, crec, fer de narrador càmera, perquè no diu, almenys no exactament, una frase tipus: “mira la televisió sentint en els seus pensaments que posa cara de ruc” (això últim ja seria clarament dir en comptes de mostrar (diu els pensaments) ). Jo he volgut posar la cara que posava en Bartolomeu, que podria ser malinterpretada (posar cara de ruc podria no reflectir el pensament del protagonista; alguns diuen que la cara és el mirall de l’ànima però no sempre té que ser cert).
En fi, espero que us agradi el relat. Salut, gent!!
--------------------------------------------------
Pots visitar la web Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/37n
-----------------------------------------------------------
Relat: una emoció en acció:
Després d’haver resolt (almenys, a mitges) el darrer cas, el Gran Xicot havia marxat a fer un viatge d’uns pocs dies i en Bartolomeu estava a casa. No tenia gaires amics, i menys amb temps lliure…
Es rasca les ungles del peu vàries vegades. Es posa la tele, la mira amb cara de ruc i l’apaga de seguida. Dona voltes per l’habitació sense decidir-se a fer res. Fulleja una revista molt per sobre. Es rasca la cara amb un gra que li molesta una mica. S’observa en el mirall amb expressió estúpida. Fa una cara com de decisió i agafa l’agenda de telèfons, mira varis números de telèfon indicats i els examina amb cura; després, amb una cara que sembla de decepció, tanca l’agenda de telèfons i es posa a rumiar. Algú li truca i despenja il·lusionat, però només és una companyia de telèfons que li vol oferir un canvi de companyia a una altra de més barata. Després de despenjar la trucada enfadat, amb cara indecisa, es posa al llit i deixa passar el temps: una hora, dues hores, dues hores i mitja…
Surt al carrer pensatiu, sense ningú, però no triga massa a tornar a casa.
En silenci pràcticament absolut, va llegint, llegint i llegint, i canvia de llibres ben sovint. Posa la ràdio per la tele i l’escolta en silenci.
I així va passant la resta del dia…
Observacions finals (emoció escollida i sobre les dificultats trobades en fer el text):
L’emoció escollida és la solitud. Opino que queda mitjanament ben reflexada en aquest relat.
He trobat dificultats, sense bromes, a l’hora de comentar els sentiments del narrador protagonista. De fet, no sé si he comès algun error en, per exemple, al dir: “mira la televisió amb cara de ruc”. Això és, o podria ser considerat, crec, fer de narrador càmera, perquè no diu, almenys no exactament, una frase tipus: “mira la televisió sentint en els seus pensaments que posa cara de ruc” (això últim ja seria clarament dir en comptes de mostrar (diu els pensaments) ). Jo he volgut posar la cara que posava en Bartolomeu, que podria ser malinterpretada (posar cara de ruc podria no reflectir el pensament del protagonista; alguns diuen que la cara és el mirall de l’ànima però no sempre té que ser cert).
En fi, espero que us agradi el relat. Salut, gent!!
--------------------------------------------------
Pots visitar la web Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/37n
Comentaris
-
Sentiments a flor de pell. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 17-09-2022 | Valoració: 10
Bon relat, Unicorn. Descrius tota una acció on el protagonista té la solitud, en la seua emoció. Tan original com ets tu.
Enhorabona, Unicorn_blanc_del_blosc.
Cordialment.
l´Autor

38 Relats
111 Comentaris
19001 Lectures
Valoració de l'autor: 9.51
Biografia:
Em presento.Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles). Fora de Relats en Català puc utilitzar altres pseudònims.
Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.
El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .
El meu nom de Twitter és
"El Dorat"
El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com
El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .
La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca (direcció abreviada: http://ciutat-perenne.com/m/37n .
Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .o també:
http://ciutat-perenne.com/m/37n
Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
https://lletra-perenne.fandom.com/ca/wiki/Lletra_perenne_Wiki#Continguts_del_Cosmos_Perenne_en_la_web_Relats_en_Català o també: http://www.ciutat-perenne.com/m/3qa
Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets, Histories medievals i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però, aparentment no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".
¿Voleu comprar-vos el meu llibre de filosofia "El pacte social"? En cas afirmatiu (en cas negatiu, es respecta l’omissió de decisió) registreu-vos a Bubok, registreu-vos-hi, i aneu a la web següent: https://www.bubok.es/libros/255037/El-Pacte-Social o bé: http://www.ciutat-perenne.com/m/3e1.
Que vagi bé!!!
Últims relats de l'autor
- La teva bellesa és la meva bellesa (poema en català).
- La poesia està en l'aire (versió d'un poema en català).
- Els bons filòsofs també s'equivoquen; cançó de reflexió animada sobre la filosofia.
- Immortal, cançó alegre.
- Quan Unicorn Blanc està a punt de tirar la tovallola... pèrò potser s'ho podria repensar...
- Viuré, viuré...!!!
- El Portal Perenne presenta un article clàssic seu; es presenta la cançó "Arriba el Perennito".
- L'auca fictícia del tripartit valencià, presentem un clàssic del Portal Perenne.
- El portal Perenne presenta un article clàssic seu: es presenta l'auca de la Brenda.
- El portal Perenne presenta un article clàssic seu; presentem l'Auca d'Epicur 1.
- L'auca del Pere Mata
- La gran nit. Exercici de l’escola d’escriptura de l'Ateneu Barcelonès.
- 50 maneres de dir "triumfaré... o això crec".
- El Cosmos Perenne presenta una part (una auca) del seu passat Stoer: presentem ''L'auca del frikonaire ''gamberru'' (amb notes) ''
- El crustaci seductor

