Obashim i Misaki (6). Quan el rei parla amb la Manaka.

El rei veu, a través de la bola, com les dues Misakis segueixen discutint acaloradament sobre ell mateix, és a dir, a ell mateix com a possible pretendent. L’Obashim està en un racó escoltant.

- A veure si ho aclarim d’una vegada, Aurora. ¿Perquè tens tanta fòbia al príncep que no el vols ni veure? Que tingui un aspecte d’home intranquil no ha de voler dir que sigui una mala persona, no crec...
- No sé què dir-te, Manaka – respon la Misaki Aurora. – És una intuïció que tinc... com a molt forta... em mirava com si fós una peça a encaixar en un puzle o un peixet saborós a punt de ser menjat.
- Potser – replica la Manaka – és un home una mica impulsiu per raons sexuals... però això ja passa en alguns homes. I ell t’ha fet una oferta respectuosa, no t’ha obligat en cap moment.
- No, és veritat que no m’ha obligat, ni ho ha intentat, però no sé...
- Escolteu, preciositats – és l’Obashim qui parla ara; - tinc una idea, aniré a la taverna del poble, m’hi presentaré en persona i els demanaré referències del rei Serafí. Així ens podrem fer una idea més exacta sobre si és un home honrat o desconfiable o com sigui.
- Em sembla una idea excel·lent!! – va dir la Manaka. – Ves a la taverna i fes-ho. Però no tardis massa, que no falta molt per l’hora de sopar.
- Segur que et diran que és un tirà dèspota i mentider, com ho són molts governants – opina la Aurora.
- Ja veurem què ens dirà. Mentrestant, jo em vull fer una dutxa – diu la Manaka.

Així, l’Obashim surt de casa dels tres i se’n va en direcció a la taverna, pròxima, mentre la Manaka se’n va a la dutxa i l’Aurora, no sabent molt bé què fer, es posa a rellegir un llibre.

Al cap de pocs minuts, Obashim entra a la taverna on hi ha uns quants recents amics seus prenent-se alguna birra, mentre deixen passar el temps, junt amb altres clients de la taverna que fan la seva.

El príncep no deixa d’espiar a l’Obashim a través de la bola màgica...

Els amics d’Obashim el saluden amb afecte:

- Hola Obashim!! ¿Com va la teva feina de guardià del castell? ¿Una mica massa avorrida? Vinga, pren-te una birra amb nosaltres i xerrem d’alguna cosa.
- Gràcies, amics. – L’Obashim demana una birra per a ell i s’asseu a la taula amb sons amics. – Precisament, de fet, volia parlar amb vosaltres.
- ¿Amb nosaltres? ¿Sobre quin tema? – Diu un d’ells mentre fa glopades al seu vas.
- Volia parlar amb vosaltres sobre Serafí, ja sabeu, el rei de Yorosham.
- ¿Perquè? – Un dels amics del Serafí se sobresalta. - ¿Té una malaltia nova o ha patit algun accident aquest bon home?
- No, no, en absolut... o almenys no que jo sàpiga. Vull que em parleu d’ell com a governant. ¿Com és? ¿Abusa del seu poder? ¿És just? ¿És simpàtic? ¿No abusa cremant a la gent amb impostos o obligacions intolerables?
- Són moltes preguntes – diu un amic d’Obashim. – Jo sóc un bon home però no m’agrada escalfar-me massa el cap amb res.
- Jo et respondré – diu un altre amic d’Obashim. – El rei Serafí és un home, com a rei, just, que gestiona bé els impostos; procura no donar favoritismes descarats a ningú, especialment a qui no ho necessiti molt. Té realment pocs enemics. Gestiona una cort de nobles i li agrada estar informat de les novetats més significatives de tothom, inclòs de les persones de les classes més baixes. Molta gent (tot i que sempre hi ha descontents) l’admira. Però hi ha una cosa que té preocupat al nostre bon noble.
- ¿Quina cosa? ¿Quina carència té? – pregunta Obashim.
- Ningú sap molt bé per quin problema, però mai li acaben de satisfer les dones amb les quals s’embolica, i això que algunes són dones nobles no pas malament de diners. I el rei vol casar-se, però com segons ell diu “amb una dona que satisfaci bé totes les meves necessitats”. Alguns rumoregen que voldria una dona molt atractiva físicament en algun sentit. Almenys jo li desitjo que trobi alguna dona que el satisfaci...

La conversa segueix prop de deu minuts més parlant sobretot del rei Serafí. Finalment, l’Obashim, diu que per aquesta tarda no podrà parlar més amb els seus companys; per tant, recull els objectes que té i deixa la taverna, però abans de retornar a casa de les “tetorrones” para un moment a una tenda...

El rei Serafí, amb la seva bola de vidre, ha escoltat atentament la conversa de Serafí amb els seus amics, i ara es disposa a seguir espiant al Obashim quan de sobte la bola, amb un missatge telepàtic, li diu el següent:

- Et recomano que deixis estar, almenys de moment, a l’Obashim i miris cert espectacle amb les Misaki.

Després d’uns segons de dubte, el Serafí li fa cas; li ordena a la bola que li deixi veure això que li recomana que miri. A veure què serà...

En una habitació més aviat petita, la Misaki Manaka, com havia dit, es dutxa tranquil·lament, totalment despullada és clar, amb els seus preciosos i enormes pits a l’aire; es diria que vol estar sola una estona... d’això que sent soroll a la porta on té posat el candau.

- Bé, Manaka, ja portes aquí més d’un quart d’hora!! Jo també vull dutxar-me!!
- És que, així, amb l’excusa que em dutxo, estic sense tu i no em critiques tant al pobre rei!! ¿Però, que t’ha insultat mai? ¿Que t’ha fet mal físic?
- No, però ¿què vols que et digui? Jo vull una vida aventurera junt a Obashim, no vull estar acomodada amb el príncep gens!!
- Ah, tu no ho vols, jo potser m’hi animaria!! Has de ser una dona molt concreta – diu la Manaka “concreta” sense cap to burlesc – molt concreta per no voler ser la dona d’un rei!!
- Bé, potser sí que jo sóc especial però sóc tant respectable com tu!! Tu ets més casolana que jo!! Però jo també sóc respectable, i tenia dret a dir que no al príncep encara que hagués sigut (que no va ser així) sense motius.
- Digues el que vulguis, però insultar a un bon home (em refereixo al rei Serafí) és una mala jugada. De fet, quan acabis tu de banyar-te, et vull dir una cosa!!

Aleshores la Manaka es tapa el seu preciós cos i obre el candau. Aviat, la Aurora (menys vergonyosa que ella), per a dutxar-se, es despulla completament i es passa aigua pel cos, per una tuberia... En quan al cos, l’Aurora no té res que envejar-li a la Manaka, ni tampoc al revés.

El rei vol pensar, i li demana a la bola que deixi de mostrar imatges i que parli amb ell una estona per telepatia.

- Bé, bola, ja has vist que, en quan a pits enormes, aquestes dones estan molt ben i molt atractivament dotades. No sé... ¿Tu amb quina de les dues t’hi aniries, si poguessis?
- Doncs – diu la bola telepàticament, - ¿em promet que no s’enfadarà amb lo que li respondré?
- Sé que tu ets respectuosa. Digues-m’ho. ¿La Manaka o la Aurora?
- Jo de tu, estimat rei, escolliria la Manaka.
- ¿La Manaka? - Diu el rei, sorprès. – Però si l’Aurora és una mica més atractiva que la Manaka...
- Només una mica més. Però ja les ha vist i escoltat: l’Aurora no vol quasi ni parlar de vostè, mentre que l’altra acaricia la possibilitat de potser anar-se’n amb vostè. ¿Perquè no prefereix la que el voldria que no pas la que ja ha dit ben clar que no el vol?
- Però... – comença a replicar el rei Serafí. Aleshores... conversant... passa un cert temps...

Així doncs, es posa a parlar telepàticament amb la seva bola de vidre i, finalment fa un canvi de decisió:

- Crec que tens raó, oh bola de vidre. Hauria de canviar de decisió i intentar que la Manaka se’n vingui amb mi. Faré que un carruatge estigui ràpidament preparat per a tornar al poblat de Gundalf i veure què opina la Manaka de mi. Però ¿què faré si la “germana bessona” de l’Aurora fa com ella i també em refusa?
- El que passi només ho podràs saber si ho intentes. Jo puc visualitzar el present, però no el futur.
- Tens molta raó, estimada bola. Encreuaré els dits i li faré la oferta a ella. Desitja’m sort!!
- Molta sort, estimat rei!!

Una hora i mitja més tard, el rei en persona ja està en persona davant la porta de les dues Misaki i de l’Obashim. El carruatge que l’ha portat està a poca distància, esperant al rei i, si la sort ho vol, a la Manaka. El rei roman indecís un moment i després truca a la porta.

L’obre a la porta la Misaki Aurora.

- Mira qui tenim per aquí, el Don Joan de les reialeses!!
- Escolta, Aurora, jo no vull parlar amb tu, almenys no per ara, sinó que vull parlar amb la Manaka.
- Ahhh, ho sento, però em temo que la Manaka no vol...

Apareix la Manaka per darrere de l’Aurora, de tal manera que el rei la pot veure des d’on està i, de fet, quan veu el rei, somriu àmpliament i sense malícia.

- Oh, benvolgut rei, m’alegro de veure’l!! Passi, bon senyor, passi!!
- ¿Escolta, - diu la Aurora – deu ser una broma això que el deixes passar, oi?

La Manaka mira a l’Aurora amb una mica d’antipatia i respon senzillament.

- És tant broma com un tractat de matemàtiques!! Gens ni mica, és broma!! Passi, senyor rei, i no faci cas d’ella.

Quinze minuts més tard, l’aventurer Obashim, les dues Misaki i el rei Serafí es trobaven asseguts a la taula del menjador, en quatre cadires senzilles. Parla l’Obashim:

- ¿I a què devem l’honor de la seva visita, majestat?
- És ben senzill: vull que la Manaka vingui al meu palau per a fer-li una proposta.
La Aurora fa cara d’enfadada i de suspicàcia.
- Em sembla que ja sé quina proposta vols fer-li. I sé a QUINA noia de pits enormes et va refusar l’oferta no fa tant...
- Sí – diu la Manaka, - l’Aurora ja me n’ha parlat. Però potser a mi m’interessi el que ella no vol...
- Misaki!! – diu sorpresa la dona aventurera; - no em diràs que vols anar amb el príncep al seu palau per a que...
- Aurora, carinyo meu – diu l’Obashim, - la Manaka ja és prou gran com per prendre decisions pròpies, i jo crec que el príncep és una bona persona malgrat que tu no ho creus. Manaka, ¿què decideixes, te’n vas amb el príncep, sí o no?

Ni tant sols es pren un moment per a repensar-s’ho:

- Sí, vull anar amb el príncep al seu palau i tinc ganes de parlar amb ell.
- Segur que no vols un temps per a repensar-t’ho? – insisteix l’Aurora.
- No. No em cal ni un minut. ¿A quina hora de demà ens n'anem els dos amb el carruatge?

L’Obashim li somriu amb aprovació. L’Aurora la mira com si s’hagués tornat boja. En canvi, el príncep somriu content i diu:

- Demà a les dues del migdia dinarem i marxarem amb el carruatge!!! Podrem anar xerrant mentrestant si no et molesta...

L’endemà, ignorant les recomanacions en contra de l’Aurora, i amb els desitjos de benedicció de l’Obashim, la Manaka ja es troba, guapa i elegant, a trobar-se amb el príncep. Prenen un dinar luxós que la Manaka (a diferència de l’Aurora quan es va trobar en idèntica situació) no es va parar d’agrair-se-li-ho al príncep. El príncep veia que ambdues Misaki no eren tant semblants com a primera vista podria semblar: la Aurora, certament, tenia més caràcter ferm que la Manaka, és veritat (sigui una virtut o un defecte segons la opinió o la situació) però en canvi la Manaka era més timideta, més amb ganes de complaure, més submisa encara que potser més indecisa i amb més por que altres dones.

De sobte, quan havien acabat de dinar, el rei va fer cara estranyada perquè la tetorrona el mirava fixament; ella li va dir a ell:

- Senyor rei, he vist que em mira ben sovint els meus pits enormes...
- Ehem... doncs sí, Misaki, ets molt guapa, però, ¿perquè m’ho ressaltes, això?
- Doncs bé, fora vergonya: si vostè volgués, digui una sola paraula i aquests pits estarien a la seva disposició – va dir la Misaki Manaka, sense deixar de fer cara de gateta maula.

El rei va empassar saliva. ¿Com prendre-s’ho això, amb preocupació o esperança? ¿És que la Manaka era la dona que li convenia? ¿O era una trampa o una forma de parlar d’ella?

Aleshores, els dos varen pagar el compte del petit restaurant de l’hostal i varen anar directes al carruatge. Els esperava un viatge considerable...





----------------------------------------------------


Sigues benvingut a Ciutat Perenne: http://ciutat-perenne.com