Lectura insòlita de "La metamorfosi"

Magnífica història! El pitjor de tot ( o el millor perquè demostra l'habilitat de l'autor) és que m'hi he sentit totalment identificat. Quina força tenen els clàssics! De cop i volta, un llibre escrit un segle abans t'atrapa, et sacseja i et fa viure la il·lusió de que t'està parlant directament, com si aquell text que ha llegit abans tanta i tanta gent hagués estat creat exclusivament per als teus ulls. Està comprovat: Si una novel·la parla de sensacions, passions i emocions que continuen colpejant i neguitejant en l'actualitat, l'època de la seva publicació és irrellevant, encara que el llenguatge utilitzat sigui obsolet o mencioni coses, oficis, costums o maneres de fer completament desaparegudes.

Quina precisa descripció del gran buit anímic de l'anonimat, de la pèrdua d'identitat entre la massa, del sentiment d'insignificança que ens tortura moltes vegades! No es podria haver retratat amb més exactitud la rutina, el pou sense fons en el que es converteix sovint la nostra vida gris i avorrida. La història de Gregor Samsa és una dissecció clara i profunda de l'alienació, de la dissolució de la nostra volguda, preciosa identitat, del descobriment de noves capacitats, d'altres maneres d'expressar-nos i per què no de la creativitat que tots portem en el nostre interior en la freda, amorfa mediocritat de la majoria silenciosa.

I tanmateix, malgrat aquesta visió negativa de la societat, Kafka ens proposa, ens encoratja a trobar-nos a nosaltres mateixos, a distingir-nos entre la multitud, a iniciar la gran transformació, la definitiva revolució. Però una revolució no entesa com un moviment de masses que provoqui un terrabastall en les estructures si no una mutació individual, en la que la suma de petits canvis, per l'efecte dominó, acabi enderrocant tot l'edifici del sistema i afavoreixi la construcció d'un món més lliure, menys encotillat i més diferenciador.

Sí, aquest és el simbolisme clar de la metamorfosi de la novel·la. Només descobrint-nos a nosaltres mateixos com el que som o el que signifiquem per a la societat podrem recuperar la dignitat perduda, la capacitat de créixer, desenvolupar-nos, mirar cap endavant com a individus, renunciant al gregarisme, criticant el poder, sortint del grup de xais que es dirigeixen submisos cap a l'escorxador. Gran text! L'he devorat literalment. I és que tampoc ha estat fàcil per a mi passar la meva metamorfosi fins a arribar al meu actual estat adult. Ara però, estic orgullós de ser el que sóc: un magnífic peixet d'argent, amb el seu cos fusiforme, amb les seves sis potes, les seves antenes... Però quina feinada haver-me de cruspir jo tot sòl els llibres d'aquesta biblioteca!